RODANT PER L'EMPORDÀ

PEDALADA AL CAMÍ NATURAL DE LA MUGA

2011-10-03T15:10:00.000+02:00

OBJECTIU 2.012, Roses-Donosti

2011-09-24T12:59:00.004+02:00

Ara que molts de vosaltres esteu fent les últimes cuetades d'aquest any (possiblement la 100% Tondo hagi suposat la darrera fita de l'any...) deixo la següent gavinetada en l'ambient:

Ja que diuen allò de que "per sembrar s'ha de recollir...", doncs quina millor forma que a menys d'un any vista començar a girar les cames ó alguns sense deixar de fer-ho, amb la ment posada al següent objectiu per finals de l'estiu vinent, tot i esperant que la salut i les forces acompanyin, durant la seva preparació.
Es tracta de travessar els Pirineus en bicicleta de carretera, unint les platges de la nostra mediterrània Roses amb la mítica platja de Donosti al Cantàbric. Pel mig, alguns dels ports més mítics dels Pirineus entre barreta i barreta, per acabar amb una remullada al Cantàbric abans de cel.lebrar-ho assaborint les conegudes tapes basques.
Amb alguns de vosaltres ja hem començat a posar fil a l'agulla, a d'altres aquí ho deixo damunt de la taula, amb les següents característiques...

Kms. Totals: 771 kms. (110 kms./dia /mitja)
Desnivell acumulat: 16.575 mtres.(2367 mtrs./dia mitja)

ETAPA 1: Roses - Prades, 147 kms 2.510 mtres desnivell
Coll de Coustoges (836 mtres.)
Coll de Xatard (752 mtrs.)

ETAPA 2: Prades - Tarascon sur Ariège, 110 kms 3.000 mtres desnivell
Coll de Jau (1.513 mtres.)
Coll de Pailhères (2.001 mtres.)

ETAPA 3: Tarascon sur Ariège - Lés, 127 kms 3.100 mtres desnivell
Coll de Port (1.249 mtres.)
Portet d'Aspet (1.069 mtres.)
Col de Mente (1.349 mtres.)

ETAPA 4: Les - Arreau, 70 kms 2.220 mtres desnivell
Col du Portillon
Col de Peyresourde (1.569 mtres.)
Val-Louron-Azet (1.580 mtres.)

ETAPA 5: Arreau - Argelès-Gazost, 71,9 kms 2.115 mtres desnivell
Col d'Aspin, (1.489 mtres.)
Col du Tourmalet (2.115 mtres.)
Visita o ascensió opcional als Circs de Tremouse ó Gavarnie des de Luz Saint Sauveur

ETAPA 6: Argelès-Gazost - Larrau, 117 kms 3.020 mtres desnivell
Col de Soulor / Aubisque (1.710 mtres.)
col du Marie Blanque (1.035 mtres)

ETAPA 7: Larrau - Donosti, 128 kms 2.510 mtres desnivell
Col d'Irati (1.327 mtres.)

De moment es tracta d'una idea força avançada, però tot està per decidir, per la qual cosa si teniu cap proposta pel que fa a recorregut / allotjaments recomanats, etc... no dubteu a deixar-ne la vostra aportació, que de ben segur serà d'agraïr....

Pep, ets molt gran

2011-09-09T08:56:00.000+02:00

Cueña Les Cabres... 23% pendent

2011-09-07T09:16:00.000+02:00

No us perdeu aquest vídeo...

2011-09-07T09:01:00.001+02:00

Verín - Manzaneda a la Vuelta

2011-09-01T10:35:00.004+02:00

Els Euskaltel, sota el castell de Monterrei de Verín -llàstima de no ser-hi aquest estiu- a la jornada de descans...
El recorregut de l'etapa... me'l guardo al calaix per un altre any...

Un gran record del Xavi...

2011-08-11T17:24:00.001+02:00

Informe Robinson

2011-07-20T18:47:00.002+02:00

SORTIDA AL TOUR-PLATEAU DE BEILLE

2011-07-18T08:39:00.001+02:00

Tres dies de plat petit...

2011-07-14T08:28:00.007+02:00

Ja anava sent hora de tornar a veure el Tour de sempre, el que ha fet que sigui el que coneixem:

Arriba la muntanya i arriben els Pirineus (Tourmalet, Luz Ardiden, Aubisque, Plateau de Beille,...)

Tot i el perfil d'avui, estic segur que el primer dia decebrà, menys pels francesos per ser la seva diada nacional -espero que el Chavanel ensenyi el maillot com cal si ja s'ha recuperat i en Voeckler continuarà fent el que ens té acostumat, forma part de l'espectacle habitual de le Grande boucle-.

M'hagués agradat veure al Wiggins com responia aquest any, també al Vinokourov i al Brajkovic, a l'Amets Txurruka i tots els que han quedat pel camí la primera setmana... i mitja (ha estat desesperant!!!)
Però pitjor, a part de totes les caigudes atribuïbles segurament als nervis i la mala sort en carrera ha estat sens dubte l'atropellament del Flecha i del Hoogerland. Tant de bo aquest últim pogués defensar el maillot del sarampió aquests dies perque el nano s'ho mereix tot.

Tinc ganes de veure als Euskaltel enmig de la seva "marea naranja" que no els tornaran a faltar, als Movistar movent alguna escapada perque el Rojas sumi punts pel maillot verd (com m'hauria agradat poder animar dissabte a Plateau de Beille al Xavi Tondo aquest any, com ho vàrem fer amb el Purito l'any passat a Pailhères, quin cony de vida!!), però també les Giant del Gesink i els Rabobank bellugar, l'elegancia de'n Basso, al Jens Voight i al Cancellara endurir com animals a les transicions, veure si el Cadel Evans (veterà) o el Peter Velits (jove) no tindran un mal dia aquesta vegada i aspiraran al podi, i com no, els cops d'estaca de'n Contador vs. Schleck's bross. Segur que "l'un per l'altre" i la por fa que els veiem a tots junts fins a 3 qms. de dalt: En Contador ja diu que ataquin els Schleck (tot i que són els millors classificats aparentment), l'Evans va fi i té la crono a favor el penúltim dia,... però la muntanya és una altra cosa i des d'avui promet... De les set vegades que s' ha arribat a Luz Ardiden en quatre han guanyat ciclistes espanyols. Pedro Delgado el primer (1985) y després Dag Otto Lauritzen (1987), 'Lale' Cubino (1988), Miguel Indurain (1990), Richard Virenque (1994), Roberto Laiseka (2001) i Lance Armstrong (2003).

Demà què cal dir de l'Aubisque... i dissabte... serem a Plateau de Beille si podem pujar per veure-ho en directe després d'haver fet els Cols de Chioula i Pradel al matí... C'EST LE TOUR!!!

25 de Juny LA RATPENAT

2011-06-08T16:42:00.002+02:00

Reserveu-vos -si no ho heu fet ja- la data del 25 de Juny per venir a gaudir de la cinquena edició de la Marxa Nocturna La Ratpenat.

Fins sempre XAVI TONDO

2011-05-23T16:34:00.003+02:00

...es trobarà a faltar el seu somriure...

CAP DE SETMANA DE GIRO...

2011-05-20T08:40:00.008+02:00

No us perdeu les 3 etapes de Giro que venen:

Divendres...

Dissabte...

Diumenge...

No us perdeu les 3 etapes del Giro d'aquest cap de setmana

Imatges 1ª Marató BTT Cap de Creus

2011-05-18T19:57:00.000+02:00

Un altre dia molt trist pel ciclisme

2011-05-11T08:59:00.004+02:00

Article de Pedro Horrillo a EL PAÍS

AFICIO BELGA... UUUUFFF

2011-04-25T09:22:00.001+02:00

AUPA PATXI

2011-04-14T08:05:00.004+02:00

Carta de agradecimiento de Jens Voigt para los aficionados del País Vasco Esta carta va para todos los aficionados vascos, que siempre están ahí. Siento que he tenido una estrecha relación con los vascos durante los 14 años de mi carrera profesional. Tengo unos recuerdos muy buenos del País Vasco ya que algunos de mis mejores momentos han ocurrido en las colinas del país vasco. Mi primera victoria como profesional fue en Vuelta al País Vasco en 1998. Yo lucía todavía el maillot azul y blanco del equipo Gan. Esta victoria cambió mi carrera profesional para siempre y para mejor. También fue la primera vez que tuve la suerte de vivir la pasión y la equidad de los aficionados vascos.

Fue un día frío y lluvioso, a pesar de ello muchos de ellos vieron en vivo el final de la etapa y un gran número de ellos se quedaron a la ceremonia del podio. Este fue el momento en el que empezó mi amor y respeto con el País Vasco y la gente que vive allí. Desde entonces, siempre he firmado para correr la carrera a pesar de que es una de las más difíciles y complicadas de la temporada. Sin embargo, me encanta volver a mi querido País Vasco.

Recuerdo también cuando tuve el maillot de mejor escalador en el Tour de Francia de 1998, pero solo por un día porque me caí dos veces en la primera etapa de los Pirineos. Casi no podía llegar a la meta y lo perdí, pero los aficionados vascos, una vez más, me apoyaron y me dieron ánimos hasta la meta. Las montañas estaban tapadas con sus banderas y sus camisetas de color naranja, típicas de la afición. Un mar rojo y verde y blanco de sus famosas banderas nacionales.

Y si la afición vasca es famosa por algo, es por ser justa y animar a todo el mundo, incluso a los que se caen y apenas pueden aguantar más. No les importa. Te animan igual que seas el mejor ciclista del mundo y que si vas en el “grupito”. Realmente me gusta y lo agradezco. A lo largo de mis 14 años como ciclista profesional siempre he visto a los aficionados vascos como los fans más apasionados y leales del ciclismo. A veces parece que están casi llorando "¡venga! ¡venga!" y "¡ánimo! ¡ánimo!" Nunca he tenido ningún problema. Siempre hay espacio para que los corredores puedan pasar. Nunca abuchean a nadie. Siempre justos y apasionados. Nunca he visto un aficionado vasco causar problemas ni bloquear la carretera, ni hacer tonterías. Sois unos fans llenos de pasión por este deporte, los fans más leales, más informados y más apasionados. Entendéis y apreciáis el trabajo duro que hacemos en nuestro deporte. La de la semana pasada puede haber sido mi última Vuelta al País Vasco. Quería regalarles, una vez más, una victoria, pero estaba haciendo otro tipo de trabajo. Estaba allí para ayudar a mis capitanes, para ponerles en una buena posición para la última subida. No tuve ni fuerzas, ni la oportunidad de dar más. Pero, como siempre, estaban allí. No importa si hay 5 grados con nieve ni con lluvia, ni sol de verano, siempre son fiables y prestos a echar una mano cuando sufres. Así que, después 14 años dando todo encima de la bici, sólo quería tomar un momento para decir: ¡¡¡Gracias, mis querido aficionados vascos!!! ¡¡¡Gracias de todo corazón por estar ahí y haber sido tan agradables y maravillosos conmigo durante mi carrera!!! MILA ESKER!

JENS VOIGT, Abril 2011

Rodant... pel pavé del Nord

2011-04-13T08:22:00.000+02:00

...fan mal fins i tot les dents de sentir-ho...

Diumenge, tots a la VI Marxa BTT de Roses

2011-04-04T09:29:00.003+02:00

VI MARXA BTT " Vila de Roses" Data: Diumenge, 10.04.2011

Lloc de sortida i arribada: pista annexa al pavelló poliesportiu Inscripcions: a partir de les 8 h Sortida: 9 h Recorregut: circuit 40 km. Desnivell: 1.100 m. Hora prevista d’arribada: entre les 11.30 i les 13 h Preus inscripcions: · Inscripció: 12 € (federats) i 18 € (no federats) · Socis del Club Ciclista Roses: inscripció gratuïta ·

El preu de la inscripció dels no federats inclou una assegurança de la Federació Catalana de Ciclisme vàlida per aquesta marxa. Organitza: CLUB CICLISTA ROSES

...i ben dinat, la Paris Roubaix per TV:

TOUR DE FLANDES...

2011-03-31T08:27:00.007+02:00

**************************************************************************************

Aquest diumenge, un any més dia de llambordes per terres belgues: es disputa el Tour de Flandes. Com a mostra un botó: el podi de l'any passat ho diu tot-amb l'espectacle ofert una vegada més per Cancellara... Estaria bé tornar a veure-hi al Flecha aquest any!! Tots els Murs clàssics de la clàssica belga: 1 Tiegemberg Km 70 (750 mts / 5,6% (9% máx.) 2 Nokereberg Km 80 (350 mts / 5,7% (7% max.) Pavé 350 mts 3 Rekelberg Km 127 (800 mts / 4% (9% máx) 5 Kruisberg Km 154 (1.000 mts / 6,5% (9% máx) Pavé 500 mts

6 Knokteberg Km 164 (1.100 mts / 8% (13% máx.)

7 Oude-Kwaremont Km 171 (2.200 mts / 4% (11,6% máx) Pavé 1.500 mts

8 Paterberg Km 175 (360 mts / 12,9% (20,3% máx) Pavé 360 mts

9 Koppenberg Km 181 (600 mts / 11,6% (22% máx) Pavé 600 mts 10 Steenbeekdries Km 187 (700 mts / 5,3% (6,7% máx) Pavé 700 mts

11 Taaienberg Km 190 (530 mts / 6,6% (15,8% máx) Pavé 520 mts 12 Eikenberg Km 194 (1.300 mts / 6,2% (10% máx) Pavé 1.200 mts

13 Molenberg Km 209 (463 mts / 7% (14,2 máx) Pavé 300 mts

14 Leberg Km 216 (950 mts / 4,2% (13,8% máx)

15 Valkenberg Km 225 (540 mts / 8,1% (12,8% máx)

16 Tenbosse Km 232 (450 mts / 6,9% (8,7% máx)

17 Muur - Kapelmuur Km 242 (475 mts / 9,3% (19,8% máx) Pavé 475 mts 18 Bosberg Km 246 (980 mts / 5,8% (11% máx) Pavé 400 mts

Això és atacar, la resta són tonteries...

2011-03-26T19:21:00.003+01:00

L'atac a Harelbeke
Kms. finals

Aquest tio no és d'aquest món...

...a 40kms. de meta, estava a 2' dels cap de cursa, després d'haver tingut 2 punxades i una avaria al canvi.

En Boonen i en Gilbert-que corren demà la Gante- hauran flipat a una setmana del Tour de Flandes.

ESPARTACUSSS!!!

Turisme a Roses

2011-03-25T20:14:00.000+01:00

Submarinisme a Roses

2011-03-25T20:10:00.000+01:00

Tirreno Adriàtic, 5ª etapa amb un tou de neu

2011-03-14T15:03:00.000+01:00

PARÍS NiZA'11 - Etapa de muntanya

2011-03-11T13:46:00.002+01:00

...Tondo pujant, Samuel Sánchez baixant...

...un altre sprint de Samuel Sanchez al pal...

Els "PROS" de Girona

2011-03-01T15:35:00.007+01:00

Aquest antic ciclista danès (49 anys i guanyador d'una etapa del Tour, es va instal·lar fa 25 anys a la Garrotxa aconsellat per Pere Muñoz. Des de llavors, com si fos un agent de promoció turística, ha convençut desenes de ciclistes (entre ells Lance Armstrong) perquè vinguin a viure a les comarques gironines. Fruit de la seva insistència, l'equip del Pro Tour Garmin-Cervélo té la seva seu central a Girona.
—Com va aterrar a casa nostra?
—«En els meus primers anys de professional vaig córrer en l'equip Fagor i em vaig fer amic de Pere Muñoz, que ara és el meu veí a Montagut. Llavors vivia a París, però sempre plovia o feia fred i no hi havia muntanyes. De tant en tant, en Pere em convidava a Olot i em vaig enamorar d'aquesta terra, així que vaig decidir traslladar-m'hi amb la família i tot.»

—Es considera, doncs, un català més?
—«Sóc un home de dues cultures. Els meus fills van estudiar aquí, però ara són a Dinamarca, perquè així aprendran per dues bandes, com seu el pare.»

—La seva arribada a la Garrotxa va propiciar l'aterratge gradual de ciclistes. Com els convencia?
—«En els anys noranta, jo era un dels directors de l'equip Motorola, dels Estats Units, (després es va dir US Postal), i en aquella època tots els corredors americans estaven repartits per Europa, molts a França i alguns a Itàlia. Se sentien aïllats. Els vaig recomanar que vinguessin cap aquí. A Girona no hi ha mar, però hi estàs molt a prop; no hi ha muntanyes, però hi estàs molt a prop; no hi ha una gran capital (Barcelona), però hi estàs molt a prop... A més, el clima és boníssim. Els ciclistes no podem demanar res més.»

—A la llarga no vénen només a entrenar-se, sinó que s'hi queden a viure. És com la terra promesa? —«Sí. George Hincapie, Jonathan Vaughters i Christian Vandevelde van ser dels primers i s'hi van quedar. Hincapie, per exemple, té 38 anys i no té cap intenció de retirar-se. La meva teoria és, doncs, que estar-se aquí és bo per a la salut dels ciclistes. Noto, a més, que volen descobrir una nova cultura; no es tracta només d'esport. S'ho agafen com una gran aventura.»

—I a Lance Armstrong, com el va convèncer?
—«Sabia que ell a Niça no hi estava còmode perquè a l'estiu era impossible circular-hi, l'aeroport era lluny i la gent li anava al darrere. Vam coincidir en una cursa aquí a Girona, devia ser la Setmana Catalana, i li vaig ensenyar l'aeroport. ‘Aquí podries venir amb el teu jet privat i tal.' Li anava dient que tot era perfecte fins que va fer el pas.»

—Se'n va penedir?
—«Mai. Poder viure al mig de Girona, al carrer de la Força, i no sentir-se molestat va ser tot un alliberament per a ell. El que més li agrada dels catalans és la discreció. Encara tinc una bona amistat amb ell i m'ho recorda.»

—El següent pas va ser portar tot un equip a Girona?
—«Aquest havia estat sempre el meu somni. Ja ho havia intentat quan estava a l'US Postal. Al final, Jonathan Vaughters –mànager del Garmin– em va escoltar i va engegar aquest projecte. Ell coneix la zona perquè havia viscut a Bellver, i ha estat l'home clau de tot aquest procés.»

—Com s'ho fa un equip dels Estats Units per mantenir tota una infraestructura a milers de quilòmetres, aquí a Girona?
—«Tenim un bufet d'advocats que ens ajuda amb tot el que necessitem: els pisos per als corredors, els cotxes, els magatzems, les escoles per als nens, els jardiners. Els corredors tenen tot el que cal.»

—Quin és el principal benefici d'estar tots junts?
—«El ciclisme és un esport individual, però és necessari estar i sentir-se sempre acompanyat, fins i tot quan no hi ha competició. Crec que això és sa. La intenció era crear un ambient sa en què tots ens donem suport. Els entrenaments en companyia són més eficaços. S'ha creat una gran companyonia entre tots els corredors que hi ha a Girona i als seus voltants, encara que siguin d'altres equips perquè n'hi ha del Saxo Bank, el BMC, el Rabobank, el Radio Shack, etc.»

—El campió del món, Thor Hushovd, gran fitxatge de l'equip aquest any, també vindrà a viure a Girona?
—«No, perquè ell ja té la seva vida familiar a França. Hi ha alguns holandesos que també viuen al seu país. Hi ha èpoques de l'any que sempre estan per aquí entrenant-se. Entre els corredors es deixen els pisos i també tenim acords amb alguns hotels. Sempre que podem reunim tot l'equip a la ciutat.»

—Amb la fusió amb l'antic Cervélo, el Garmin ha de ser aquest any una màquina de guanyar curses?
—«Ara volem que els corredors amb més pes de l'equip agafin la forma per a les clàssiques de primavera. Som optimistes.»

Entrevista a Johnny Weltz - Diari AVUI
Director del Garmin-Cervélo

Els "pioners" gironins

L'actual llista "oficiosa" de pros que sembla ser, corren per Girona, entre ells la majoria del Garmin-Cervelo, que tenen la seu europea en una nau de Vilablareix.
-Michael Barry
-Mike Rogers
-George Hincapie
-Craig Lewis
-Robert Gesink
-Dan Martin,
-Ryder Hesjedal, pujant Rocacorba
-David Millar, afincat en una masia de Pujals de Cavallers a Cornellà de Terri, en un test físic,
-Christian Vandevelde, en la sortida del Tour a Girona
-Denis Van Winden
-Greg Henderson
-Brad Wiggins, fa un parell d'anys entre Cervià i Sant Jordi Desvalls entrenant Contra per equips, -Evelyn Stevens
-Emilia Fahlin
-Tyler Farrar, en acció per Girona -76km/h,
-Juan Jose Haedo
-David Zabriskie
-Dominique Rollin, baixant Mare de Déu del Mont
-Peter Stetina
-Murillo Fisher, brasiler
-Steven Cozza

El punt de trobada és el Pont de Pedra a les 11h o al Bar Boira.
Al capvespre els podeu trobar al Pub irlandès Mc Kiernans

Mare de Deu del Mont

2011-03-01T11:19:00.004+01:00

Us penjo aquest vídeo gravat del Sky Michael Barry darrera el nou FDJ (l'any passat a cervelo) Dominique Rollin, baixant la Mare de Deu del Mont. Són un dels molts pros (Garmin i molts d'altres) que s'entrenen per les carreteres gironines... Si mai durant els messos d'hivern a final d'una recta veieu un maillot conegut i tardeu en atrapar-lo, deixeu còrrer perque possiblent es tracti d'un "perla" d'aquests...

Doble 1ª Victòria GEOX a la Clàssica d'Almeria

2011-03-01T09:09:00.006+01:00

Enllaç

"È martedì 1° giugno. Sono a Rogeno, un paio di chilometri da qui. E sono a casa di Matteo, il mio ragazzo: Matteo Pelucchi, dilettante nella Trevigiani. Domenica avevo corso a Novi Ligure, aveva vinto Alona Andruk, ucraina, amica e compagna di squadra, e avevamo festeggiato. Quel martedì mattina usciamo in tre: Samuele Conti della Bergamasca, Matteo e io. Arriviamo a Lecco, ci fermiamo in un bar, prendiamo un caffè, poi cominciamo l’allenamento. Ho in programma delle ripetute in pianura per preparare la corsa successiva, a Valladolid, in Spagna, valida per la Coppa del Mondo. Ricordo che parto, che pedalo su una stradona diritta, che vado sui 35 all’ora, sulla destra, da sola, Matteo e Samuele dietro per non darmi fastidio, poi non ricordo più nulla. Da lì ho un buco lungo una settimana".

Il sangue e le lacrime — "Succede che una macchina mi taglia la strada, ci sbatto dentro, ci volo sopra, ci piombo oltre. Mentre Samuele sale sulla macchina per non far scappare la donna che la guidava, Matteo si precipita da me. Mi tiene a terra, mi stringe la mano, mi tranquillizza. Un colpo terribile all’altezza del torace, polmone perforato. Poi sangue in faccia e dolore alla schiena. Matteo racconta che non ho mai perso conoscenza. Ambulanza, elicottero, San Raffaele, neurorianimazione. Quando mi vede, il chirurgo maxillofacciale si mette a piangere. Mi opera e mi ricostruisce, punto per punto: 500 punti, mi restituisce anche l’occhio destro, perfetto, 10 decimi, che nell’incidente mi era quasi esploso. Mi tengono in coma sei giorni, poi mi operano alla schiena. Eppure di quei sei giorni, fra vita e morte, fra sogno e realtà, sento ascolto ricordo: ci sono io, più alta, con i capelli corti e biondi invece che lunghi e scuri, c’è il presidente della società — la Safi Pasta Zara — che organizza una grande festa in mio onore, c’è anche la consapevolezza di qualcuno che mi vuole uccidere e di me che mi batto e lotto e sopravvivo. E quando mi sveglio, so già tutto. E, soprattutto, so che non mi arrendo e voglio guarire".

La rieducazione — "Qui a Villa Beretta mi trovo dal 24 giugno, e non so quanto ci rimarrò. Mi sveglio alle 7 e mezzo, colazione, esercizi respiratori, poi due ore di palestra per ritrovare la mobilità della parte superiore, perché quella inferiore ancora non la sento. Obiettivo: l’indipendenza. Poi pranzo, riposo e altre due ore di palestra. Miglioro: qualcosa sento, qualcosa recupero, un po’ di addominali, un po’ di dorsali. La sera sono così stanca che faccio in fretta ad addormentarmi. E poi sogno. Sogno di camminare. L’altra sera, per la prima volta, ho sognato anche di andare in bici".

Gli inizi — "Il giorno in cui sono nata la seconda volta, quando ho visto Matteo, gli ho chiesto come mai non si stesse allenando. "Devi farlo tu — gli ho spiegato — perché io non so se ci riuscirò ancora". I miei sogni devono diventare i suoi. Da piccola facevo nuoto, ma non mi divertivo mica tanto. Così: ciclismo. Mi sono iscritta al Gs Potentia 1945, di Potenza Picena. La prima corsa da giovanissima, maschi e femmine insieme, e l’ho finita. Siccome di femmine eravamo solo tre o quattro, quelle vittorie neanche le conto: era un gioco. Così la mia prima vera vittoria da esordiente secondo anno, a Bovolone: un centinaio di partenti, sono arrivata da sola".

La speranza — "Il ciclismo è uno sport pesante, però magnifico. Il bello del ciclismo è che dopo tanta fatica, ti senti di aver vinto anche se non sei arrivata prima. Il brutto è l’abbronzatura. Il brutto sono anche le cadute. Solo che, prima, mi sono sempre rialzata da sola. Ce la farò anche stavolta. Non so quanto ci metterò, ma so che ci riuscirò. Quello che mi è successo non è colpa del ciclismo né della bici e neanche mia. Una fatalità. Mi dispiace che quella donna non sia mai venuta a trovarmi, a scusarsi. Io avrei potuto essere sua figlia, soprattutto lei avrebbe potuto essere mia madre. Invece niente. Perché? E perché proprio a me? A queste due domande non so ancora rispondere. Certo non me lo meritavo. Però credo che Dio abbia scelto me, perché nonostante sia piccolina, 1,60, e leggera, da 47 sono scesa a 44 chili, ho le spalle larghe. Io ci metto il coraggio, gli altri l’affetto, e con le mie gambe, che prima mi davano tantissimo, ora basterebbe il 10%: non pretendo di più, tornerei a camminare".

La Volta Algarve..."du caraaioo"

2011-02-17T08:58:00.001+01:00

video

Cap de setmana CATALÀ

2011-02-14T10:08:00.000+01:00

AUPA PATXI 2011

2011-02-10T13:35:00.000+01:00

Llambordes al 37%...

2011-02-10T13:28:00.004+01:00

Es tracta d'una cursa amb un tram de carrer amb un 37% de desnivell... això sí, si voleu "trinxar-vos la patata" haureu d'anar a la ciutat americana de Pittsburg

CITES DEL CALENDARI 2011 A PEU DE CUNETA

2011-01-29T21:22:00.007+01:00

Cap de setmana a Andorra per seguir l'etapa del Tour, dissabte 16 de Juliol (arribada a Plateau) i diumenge algun port a Andorra De vacances a La Vuelta, 31 d'Agost (la sortida a Verín) i 2 de Setembre (la pujada a Ancares)

GIANT 2010 EN IMATGES

2011-01-04T09:05:00.000+01:00

FUTUR VELÒDROM A ROSES

2010-12-28T10:07:00.000+01:00

Més informació

BONES FESTES

2010-12-20T12:31:00.002+01:00

UNA MANETA!!!

2010-11-30T12:18:00.003+01:00

CAP NORFEU sota l'aigua

2010-11-18T09:46:00.002+01:00

RESUM EN IMATGES DEL 2.010 PRO

2010-10-27T15:31:00.000+02:00

Cérvelos d'ocasió

2010-10-20T11:46:00.002+02:00

L'equip sub-23 Diputació d'Àvila-Toshiba posa a la venda les bicicletes que van fer servir l'any passat... si a algú li pot interessar una Cérvelo, cliqueu el següent enllaç.

Recorregut del Tour 2011

2010-10-19T08:47:00.003+02:00

El diari belga Het Nieuwsblad adelanta en exclusiva el recorregut del Tour de França 2011, unes hores abans de la seva presentació:

Les etapes:
2 juliol. Etapa 1: Vestrek (Passage du Gois) - Mont des Alouettes
3 juliol. Etapa 2: Les Essarts. Contrarrelotge per equips
4 juliol. Etapa 3: Olonne-sur-Mer - Redon
5 juliol. Etapa 4: Lorient - Mur-de-Bretagne
6 juliol. Etapa 5: Carhaix - Cap Fréhel
7 juliol. Etapa 6: Dinan - Lisieux
8 juliol. Etapa 7: Le Mans - Chateauroux
9 juliol. Etapa 8: Aigurande - Super Besse
10 juliol. Etapa 9: Issoire - Saint Flout
11 juliol. Descans.
12 juliol. Etapa 10: Aurillac - Carmaux
13 juliol. Etapa 11: Blaye-les-Mines - Lavaur
14 juliol. Etapa 12: Cugnaux - Luz Ardiden
15 juliol. Etapa 13: Pau - Lourdes
16 juliol. Etapa 14: Saint Gaudens - Plateau de Beille
17 juliol. Etapa 15: Limoux - Montpellier
18 juliol. Descans.
19 juliol. Etapa 16: Saint-Paul-Trois-Chateaux - Gap
20 juliol. Etapa 17: Gap - Pinerolo (Italia)
21 juliol. Etapa 18. Pinerolo (Italia) - Serre Chevalier
22 juliol. Etapa 19: Modane - Alpe d'Huez
23 juliol. Etapa 20: Grenoble. Contrarrellotge individual
24 juliol. Etapa 21: París - Créteil

Cami de Sant Jaume

2010-10-17T02:45:00.000+02:00

Remei al mal d'esquena...

2010-10-13T09:18:00.004+02:00

Entre els consells que tothom m'està donant pel que fa a reforçar abdominals i millorar del dolor d'esquena i que no toco la bicicleta des de final d'estiu, qualsevol dia d'aquests em trobeu davant del passeig fent preparació hivernal...

2010-10-11T17:48:00.001+02:00

EL DOPATGE i EL QUE HI HA AL DARRERA...

2010-10-07T16:08:00.005+02:00

Una carta personal per a David García (11è. a La Vuelta i acabat de sancionar per EPO), explica una mica el que hi ha darrera de les sancions per dopatge:

La meva carta personal per a David García, per Pepe Xagarós (Responsable de Premsa del Xacobeo Galícia)
"He escrit tantes pàgines a la web en aquests quatre anys que no s'entendria que em quedés mut en dies com avui, encara que el silenci i la reflexió profunda haurien imposar-se. Ahir ens va arribar la notícia del positiu de David García. En tenir coneixement d'ella, com a primera reacció, em vaig enfadar terriblement amb ell, com un amic amb un altre. David també estarà enfadat amb ell mateix. Ha d'estar-ho. Després em vaig preguntar per què havia passat i si jo no podria haver fet alguna cosa més.
No tinc idea de medicina ni de recuperantes. El meu suport només podia ser moral, per evitar caure en la temptació, i no sé si vaig fer el que vaig poder. Però les circumstàncies tampoc donaven per a molt. El meu comès en l'equip era la promoció i la comunicació. Una comunicació que pretendre que fos no només cap a fora, sinó també cap a dins, perquè la temptació, ara ho veig més clar, no descansa mai.
David és obert, directe i amb un ímpetu que ajuda molt en la competició. Els ciclistes de vegades creuen que ho saben tot, que el que li dius és massa ranci per als temps actuals, però David és dels que escolten. L'havia vist molt assentat l'última vegada que havíem parlat de plans de futur, però les coses poden canviar ràpidament en qüestió de mesos i fins i tot de dies. Només la temptació roman.
Són tantes les coses que es perden després d'un positiu ..., però segurament queden molt en un segon pla en el moment que ressonen en l'ambient trompetes de victòria i apareixen, enlluernadors, els centelleigs de l'èxit, sempre tan temptador, tan llaminer i tan proper , que per què no donar un pas més cap endavant fins a aconseguir-ho. Que ens trobem a la vora del precipici és un detall menor. La temptació ens dirà que així que posem un peu en el buit remuntarem el vol impulsats per l'èxit. Mentida. La força de la gravetat ens arrossegarà vertiginosament cap al fons de l'abisme en el moment que ens passem un mil.límetre del punt d'equilibri. Ho va fer amb alguns dels més grans-no farem ara el dolorós exercici de memòria de recordar noms-com per perdonar a altres més modestos.
Quant treball tirat per la borda. David, ningú repararà ja al teu sacrifici. Recordo el primer dia que et vaig veure a Sevilla, en les jornades prèvies al començament de la Volta a Espanya. Tenies els pòmuls tan marcats, era tan acusada teu primesa, que gairebé em vaig espantar. Deies que havia perdut tres quilos; a mi em van semblar més. Això és fer moltes "patates fregides" fora, molt, molta feina. Volies millorar en l'escalada. Ho vas aconseguir, però ja ningú pensarà en el teu treball, sinó en ajudes exògenes. Quant sento David no haver pogut, sabut o percebut que necessitaves algú més a prop del que vaig estar. No sé que haguéssim aconseguit, però em queda aquest profund desconsol.
Sabem que és bàsic respectar les regles del joc. Sense elles no hi ha esport, ni èxit que ompli plenament. Hem de demanar perdó i, si s'escau, comprensió als aficionats. Tu per haver caigut en la temptació i jo perquè segurament vaig poder haver fet alguna cosa més perquè les coses fossin d'una altra manera. No ho sé. Han de saber també els molts seguidors del Xacobeo Galícia que hi va haver una feina molt dura després dels èxits assolits per l'equip. Puc assegurar perquè ho vaig viure molt de prop. Ha de saber tot el món que els companys de David són excel lents ciclistes i grans persones, la majoria ara a l'atur, i que es mereixen seguir al pilot professional. I tu, David, saps quant t'estimo. Això no canviarà."

Font: biciciclismo.com

ESTIRAMENTS CICLISME

2010-09-24T18:00:00.000+02:00

Ara que entrarem al mal temps i per si us voleu acostumar (ó continuar) a fer estiraments per evitar lesions...

...Us penjo aquestes sèries d'estiraments per si us interessa:

I aquests amb altres amb vídeo incorporat

Purito, 1r Catala líder mundial UCI: "A Catalunya no tenim res"

2010-09-23T08:41:00.006+02:00

A Parets del Vallès ha estat distingit amb la medalla de la ciutat. El diumenge participarà en una festa popular per promoure l'ús de la bicicleta. Quim Rodríguez, el flamant número u del rànquing mundial, el cap de files de la formació russa Katusha, s'ha convertit en l'orgull de tot un país.
Des de la seva talaia, l'escalador que ha aconseguit triomfs en la Volta, el Tour i la Vuelta, reconeix que el ciclisme català viu el seu moment més dolç però també subratlla que “el fet que tants corredors d'aquí estiguin al màxim nivell no té la menor influència perquè a Catalunya no tenim gens. Tondo, Fletxa, Florencio o jo correm en equips estrangers. I és una llàstima”.
Quim Rodríguez va explicar que va haver de recórrer a les seves influències per aconseguir que David De la Cruz donés el salt a un equip de categoria continental (Caixa Rural) perquè aquí no tenia on anar. L'exemple li ha servit per advertir que “cal intentar donar una sortida als ciclistes que treballen des de la base perquè pot ser que dins de cinc o deu anys no tenim res”. El vallesà va explicar l'ambiciós pla que desplegarà Katusha, amb seu a Itàlia, en el 2011: “Formaran equips en categoria continental, amateur, sub’21, cicle-cross, fèmines i mountain bike. El seu projecte inclou formar a més de 200 corredors. Katusha serà un dels conjunts que millor tracti la base”.
Després d'ampliar el seu contracte amb l'equip rus, una de les primeres decisions que va prendre va ser repescar a Alberto Losada i Dani Moreno “per formar una pinya de cara als grans reptes de la temporada”. Quim Rodríguez va reconèixer que “córrer el Tour i la Vuelta se m'ha fet llarguíssim. Vaig fer una mica de teatre al final perquè anava molt, molt just. De no haver corregut el Tour, segur que hagués tingut més possibilitats de guanyar la Vuelta. Des del 2008 feia el Gir i arribava bé a l'última setmana de la Vuelta, però aquesta vegada l'espurna ha anat baixant”.
L'experiència del 2010 ha estat tan intensa que no la canvia per res del món. Va assumir el lideratge d'un equip que no coneixia, va exercir la seva autoritat des d'una posició desconeguda, va imitar ‘rols’ que hi havia vist en els seus equips anteriors, va prendre decisions delicades i va debutar en el Tour en gran: “Ara ja sé el que és. Ja veurem si torno. En el 2011 vull arriscar-ho tot per intentar guanyar una gran. M'és igual centrar-me en el Giro, el Tour o la Vuelta. Crec que puc aspirar a tot, però haig de ser caut en l'elecció. Primer m'esperaré al fet que presentin els recorreguts de les proves per veure com s'adapta millor les meves condicions. I després aniré a per la victòria”.
Al Katusha li han donat carta blanca. Durant l'hivern pensa treballar el seu punt feble, les cronometrades, tant en l'aspecte tècnic com en el físic. Està convençut que compta amb un bon marge de progressió, imprescindible per fer realitat les seves ambicions. Quim Rodríguez va reconèixer ahir que acabar l'any com a número u és la culminació de “una labor de mesos ja que he hagut d'estar al cent per cent tota la temporada”.

Surt de la Vuelta com hi havia previst, amb la condició de número u de la Unió Ciclista Internacional. La seva victòria d'etapa en Peña Cabarga, el mallot de líder de la carrera i la cambra posada de la classificació final per darrera de l'italià Vincenzo Nibali, Ezequiel Mosquera i Peter Velitz, li han donat 69 punts més que a Alberto Contador, el guanyador del Tour. És la primera vegada que un ciclista català aconsegueix un estatus que premia la regularitat. I el que és millor, acabarà l'any com a líder del rànquing UCI. El fet que Comptador hagi donat per finalitzada la temporada i que el cap de files de Katusha disposi de 148 punts d'avantatge sobre Luis León Sánchez, li situen a una distància inassolible per a la resta. La formació russa, en el seu segon any d'existència, pensa rendibilitzar amb magnificència l'etiqueta de nombre 1 mitjançant una important campanya publicitària. A Llombardía, el 16 d'octubre, el ciclisme internacional li rendirà tribut en la cerimònia anual: “Hi ha victòries en la vida que queden per sempre i aquesta és una d'elles. El 2010 serà inoblidable. Per a mi no hi ha millor premio que aquest, que reconeguin que has estat el millor durant tota una temporada”, diu el ciclista.
Però la factura no ha trigat a arribar. Quim Rodríguez ha renunciat al Campionat del Món que es disputarà el 3 d'octubre a Austràlia. L'escalador de Parets del Vallés es va reunir amb el seleccionador, José Luis De Santos per comunicar-li que havia acabat la Volta esgotat i que no se sentia en condicions d'ajudar a Oscar Freire en una clàssica d'eliminació. El seu calendari ha estat devastador: “El més fàcil hauria estat callar i córrer, però José Luis m'ha agraït la meva sinceritat. La veritat no podia anar amb aquestes sensacions”. Rubén Plaza el substituirà i Ivan Gutiérrez passarà a disputar la contrarellotge.
Al TÚNEL DEL VENT...
Quim es prendrà un respir per gaudir de la família, a pesar que el treball se li amuntega: “Jo només dic que en el 2011 veureu un corredor diferent. El que va ocórrer en Peñafiel no tornarà a passar. Vaig entrenar en contrarellotge fins al Tour però després em vaig relaxar, perquè anem a enganyar-nos. En aquella etapa vaig haver d'adaptar-me jo a la ‘bici’ i això no pot ser. A Katusha són conscients que cal millorar aquest aspecte, així que anirem al túnel del vent, no sé si a Sant Diego o a Vitòria, a l'Epsilon de Joan Viladelprat, i d'acord amb el resultat modificarem la posició per dissenyar una ‘bici’ a mesura. A partir d'aquí, sessions de velòdrom i treball tècnic.
Al 2011 encara seré més ambiciós, però necessito temps. Triaré el meu programa d'acord amb els recorreguts de les tres grans”.
Rànquing mundial UCI

1. Joaquim Rodriguez (Katusha) 551 punts
2. Alberto Contador ( Astana) 482

3. Luis Leon Sanchez ( C. d’Epargne) 403

4. Cadel Evans (Austràlia / BMC) 390

5. Robert Gesink (Hol / Rabobank) 369

6. Vincenzo Nibali (It/ Liquigas) 340

7. Philippe Gilbert (Belg / Omega Pharma) 337

8. Ryder Hesjedal (Canadà / Garmin) 307

9. Tyler Farrar (O.S. / Garmin) 306

10. A.Vinokourov (Kazakhstan / Astana) 283

11. Samuel Sanchez (Euskaltel) 261

12. Andy Schleck (Lux / Saxo Bank) 258

13. Fabian Cancellara (Swit / Saxo Bank) 254

14. Frank Schleck (Lux / Saxo Bank) 230

15. Edvald Boasson Hagen (Nor/Sky) 228

16. Denis Menchov (Rússia / Rabobank) 221

20. Ivan Basso (It /Liquigas) 206

28. Xavier Tondo (Cervelo) 171

30. Carlos Sastre (Cervelo) 162

EQUIPS

1. Astana (Kazakhstan) 986 points

2. Liquigas (Italy) 946

3. Saxo Bank (Denmark) 945

(Diari Sport, 23.09.10)

Mosquera i Xacobeo Galicia, imos indo imos vendo

2010-09-18T19:52:00.009+02:00

Ezequiel Mosquera ha tornat a mostrar-se com el gran lluitador que és per, finalment poder imposar-se en una gran etapa-la seva primera. El Xacobeo ha estat sense cap mena de dubtes, el gran animador de la Vuelta, junt amb "Purito" Rodríguez - que amb Xavi Tondo, entren al Top Ten final. Aquest any però, ha servit a alguns dels seus corredors per aconseguir ofertes temptadores que, unit al que està tardant la Xunta a confirmar la continuïtat de l'equip, farà que els veiem amb uns altres colors aviat. S´acaba imposant l'italià Niballi, que es presenta com un altre candidat a lluitar amb Contador i Schleck al futur.

Vídeo

Entrevista la Bola
Entrevista Madrid
Capítol a banda pel seu equip, encapçalat per un David Garcia que ha estat tot generositat renunciant a posicions d'honor per a donar suport al seu cap de files, tot i l'estat de forma en que s'ha mostrat (venia a la Volta amb 3 kgrs. menys que altres temporades). Finalment acaba l'11è., a punt d'anar convocat al Mundial d'Austràlia. Te vàries ofertes i no continuarà al projecte de renovació de l'equip.

Serafín Martínez, incansable segon de la muntanya darrera Moncoutie

Gonzalo Rabuñal, incansable fins al darrer dia en vàries escapades i enfilant el grup quant la carretera pujava.

Marcos Garcia

La Bola del Món en 38"

2010-09-15T18:29:00.007+02:00

Sembla el títol del llibre, però serà el desenllaç d'aquesta edició de la Vuelta a Espanya. És el que aparentment li falta a l'Ezequiel Mosquera aquest proper dissabte per a inscriure el seu nom entre els grans del ciclisme, un cop "Purito" ha quedat desbancat de la lluita per la General. Segur que ell mateix, junt amb d'altres escaladors com Sastre, Schleck, els Euskaltel i el propi conjunt Xacobeo seran de gran ajuda per torpedejar al Nibali des del darrera i que el modest ciclista gallec s'emporti aquest triomf final tant merescut cap a la seva terra, que seria el millor fi de festa en aquest any de Xacobeo-spònsor de l'equip. Podria imposar-se a la General sense haver guanyat cap etapa encara en la ronda espanyola, després d'haver-ho lluitat tant, però en aquest cas el premi seria multiplicat. Haurem d'esperar a dissabte, amb permís de les 2 etapes per Castella pel mig, però l'italià tot i que desinflant-se poc a poc, serà un ós amb el Kreuziger al costat. Carretera i desnivell en sobra perque es vegi un ettappone dels que fan afició.

Anàl.lisi d'Alberto Contador

EUSKALTEL "IS DIFFERENT" i PURITO TAMBÉ

2010-09-13T18:41:00.006+02:00

Que el ciclisme, per sort, és diferent al futbol tots ja ho sabíem. Però que dins el ciclisme hi ha un equip diferent als altres, és una obvietat. Com a prova, la carta que els membres de l'Euskaltel escrivien als seus seguidors aquest matí, abans de que el Mikel Nieve guanyés l'etapa reina de La Vuelta avui i redactada pel Pablo Urtasun:

"Ha sido un fin de semana duro, muy duro. Las salidas de las etapas han sido muy rápidas, hemos ido a mil todo el día, incluso el domingo la climatología fue adversa, agua, viento, frío y final complicado, extenuante. Pero para Euskaltel Euskadi la dificultad ha sido otra. Psicológica, mental. Las heridas de nuestros compañeros, de nuestros amigos, aún nos escuecen, aún nos sangran.
Cuando ves que todo el sacrificio, el trabajo y el sufrimiento de un equipo, de un gran equipo como éste, y en especial el de Igor y Egoi, los elimina de un plumazo la Diosa fortuna, parece que todo se acaba. Y en ese momento es cuando entran en juego nuestros socios, la afición, los amantes del ciclismo. Esos seguidores fieles que incesantemente nos han dado ánimos, aliento, diciéndoso una y mil veces que levantemos el ánimo, que la cabeza bien alta. Nos han aplaudido más que nunca, si cabe. Han compartido nuestro dolor, nuestro pesar y nos ha mostrado su cariño. Lo mismo que los patrocinadores del equipo, que con sus visitas en persona, sus llamadas y sus mensajes de ánimo han logrado que nos sintamos más orgullosos, si cabe, de vestir este maillot.
A esos socios que tanto nos han arropado, a esa afición que tanto nos ha empujado, a esos patrocinadores que tanto nos han apoyado, quisieramos con esta breve y sentida nota mostrar nuestro más sincero agradecimiento, el de todos los que formamos este proyecto tan especial, el de toda la familia naranja. A toda esa gente que, compartido, ha hecho de nuestro sufrimiento algo más llevadero, menos doloroso.
Ya no están Egoi e Igor, pero volverán y lo harán con la misma ilusión y ganas de seguir haciendo su labor tan bien, como lo han estado haciendo hasta ahora. Y también os decimos que nos recuperaremos, que seguiremos hasta Madrid con otros objetivos, otros retos, otras ilusiones. Pero gracias a vosotros patrocinadores, socios y aficionados, lo volveremos a hacer con todas las fuerzas que nos quedan, con toda la ilusión para acabar esta Vuelta como vosotros nos habeis enseñado, como nuestros compañeros se lo merecen: con la cabeza bien alta."

Evidentment, no veig al capità del Barça escrivint mai quelcom semblant després de perdre contra l'Hèrcules per exemple, però tampoc a l'Andy Schleck després de les cerveses de l'altre dia, ni a tants d'altres...

***

El que també és d'una raça a part és el "Purito", que torna a tocar la Vuelta -amb permís de la crono de Peñafiel, el Niballi i la "Bola del Mundo". Seria el primer ciclista català en guanyar-la, haurem d'esperar a diumenge.

***

Per la seva banda, l'Àlvaro Pino es va mostrar molt crític amb l'actitud del seu cap de files al final de l'etapa (cliqueu l'enllaç)

Orgull Xacobeo

2010-09-13T10:30:00.012+02:00

No són l'equip amb més pressupost (segurament la fitxa del Cancellara és més alta), ni molt menys la plantilla més gran (amb 16 corredors afronten tota la temporada), ni els més coneguts, ni el que té el maillot més vistòs (de fet són discrets, fins i tot amb el blanc i blau del seu conjunt), de fet, a hores d'ara encara no saben quin serà el seu futur l'any vinent, ja que la Xunta està acabant de negociar amb un sponsor privat perque es faci càrrec de bona part del pressupost. Però el que si es guanyen amb molt d'esforç i any rera any, és el reconeixement del món ciclista i en especial de tota la seva afició gallega a qui representen i en fan bandera amb orgull.

En un ciclisme professional actual, en el que abans de pujar un pinyó s'ha d'ajustar el volum dels "pinganillos" i en el que tot està estudiat i premeditat, són els únics que encara semblen funcionar per sensacions, caràcter o impulsos; en definitiva, com quant el seu mateix director Àlvaro Pino guanyava una Vuelta imposant-se en una crono "amb un parell...". És ell mateix qui els ha inculcat aquest esperit d'equip en el que preval aquest any col.locar l'Ezequiel Mosquera al podi per damunt d'altres premis menors, com serien potser una etapa d'algun d'ells o el mateix maillot de la muntanya, que té a tocar el Serafín Martínez Acevedo.

Mostra d'això va ser la quantitat de banderes i suport que van tenir ahir a la pujada als Lagos, on van tornar a brillar des de l'inici de l'ascensió. L'esforç de tot el conjunt des de baix per marcar un bon ritme, el punt generós del Gonzalo Rabuñal quant ja no tenia més cames, la presencia en tot moment del David Garcia al costat d'un Ezequiel Mosquera que, quant la carretera s'enfila demostra que amb il.lusió i tenacitat tot és possible:

Fins i tot assolir un podi que als últims anys, l'infortuni sempre li ha privat. Tant de bo avui en l'etapa reina, es pugués imposar en una etapa que tant se la mereix. Per ganes segur que no serà amb un perfil que tenen més que reconegut.

Són ja, una rèplica millorada de l'Euskaltel, un equip del poble i pel poble. Propers sempre a tots els que se'ls acosta, i us en puc donar constancia, ja que va ser el propi Gonzalo Rabuñal qui em va compartir els seus llocs d'entrenament ja que, evidentment ells no necessiten concentrar-se ni als Alps ni a Sierra Nevada: com a casa i a prop dels seus no entrenen enlloc:

Se'ls pot veure pel Balneari gallec de Mondariz en pretemporada, per les humides carreteres de les Ries Baixas en ple hivern, fent el Camí de Santiago tots junts fent equip i especialment sumant desnivells per la Collada Trevinca, frontera d'Orense amb Lleó. En definitiva, un equip modest i molt proper, dels que agraeixen sempre els ànims i ho fan amb l'única manera que saben fer-ho: humiltat i molt, molt d'esforç. Aquesta feina però ja comença a tenir els seus fruits, com són les presel.leccions del Gustavo Cesar Veloso y el propi David García pels Mundials d'Australia. Cal destacar també que la creació de la Fundació de Ciclisme Gallec va nèixer l'any 2006 gracies a l'empenta de l'ex-futbolista Valery Karpin, a banda de la Conselleria de Cultura i Esports qui ho va declarar d'interès gallec. Estaria be que agafés l'exemple la Generalitat (el dia que els pressupostos no es perdin en desviaments i varis...) i els Tondo, Florencio, Purito, Flecha, etc... no haguessin d'emigrar com ho ha fet sempre el gallec en la seva història. Ara però, es queden a casa i llueixen amb orgull els colors de la seva terra, promocionant-la allà on van.

Tant de bo, assoleixin en aquesta Volta tots els seus objectius i els propers anys els continuem gaudint per les carreteres.

Font Fotografies:

Fundación Ciclismo Gallego - Xacobeo Galicia

AUPA TXAPELDUN

2010-09-12T18:55:00.005+02:00

Veure el resultat de la caiguda d'ahir mentre defensava el seu liderat a peu de l'ascensió a Peña Cabarga, em va recordar la tant comentada caiguda del Beloki al Tour...

La diferencia aquest cop, és que l'Igor Anton encara té a les cames molts podis a celebrar.

AUPA TXAPELDUN !!!

http://www.deia.com/2010/09/12/deportes/ciclismo/anton-el-campeon-tragico

Tondo: de la cua de l'atur al podi de la volta?

2010-09-09T18:52:00.000+02:00

(Font: EL CORREO.COM)
El 20 de enero de 2004 Xavier Tondo estaba en la cola del paro. Había debutado un año antes como profesional en el equipo Parternina. No duró. Y a cola más larga. «Recuerdo que ese día sólo pensaba en ser seguir siendo ciclista. Era y es mi sueño. Y el día que deje de ser profesional, seguiré siendo ciclista». Tondo es un apellido italiano afincado desde hace tiempo en Cataluña y hoy es uno de los dorsales con luz propia de la Vuelta: el tercero de la general, a un minuto de Antón. Va para 32 años, no conoce el Tour y apenas la Vuelta. Su experiencia le viene de otra fuente. De aquellos inviernos en la cadena de producción de una fábrica de cereales en Valls, cuando tenía 18 años y hasta que cumplió 24. «Hacía un poco de todo. Como era el chico de los inviernos, un año me tocaba empaquetar cereales; otras veces cargaba camiones». Así era su pretemporada. A la antigua. Así es Tondo, la vieja esencia de este deporte. Eso a lo que él llama «pasión».A Contador siempre le preguntan por la cicatriz que, como una diadema de puntos, le cruza el cráneo. A Tondo casi nadie le pregunta por el tremendo tajo que recorre una de sus piernas. También la profundidad de las heridas depende de la fama. «A mí, la cicatriz me recuerda todo lo que pasé». Mucho: en una Vuelta al Ampurdá amateur se tronzó el hueso más largo, el fémur. Le costó dos años juntar los trozos partidos. «Eso me hizo más fuerte. Te das cuenta de que hay que luchar siempre».Tondo es un ciclista «cauteloso». Los tropezones le han enseñado a frenar. Pero no hay freno para la mala suerte. En la pasada Vuelta a Polonia, carrera previa a la ronda española, se fue al suelo cuando iba tirando del pelotón. «Nunca sabes dónde te espera la mala suerte», dice chasqueado. Apenas tenía tiempo para reparar su clavícula rota antes de la Vuelta. «Me motivó haber pasado antes por cosas así». Se subió casi de inmediato al rodillo de casa. Bajo techo. Así estuvo doce días. El rodillo es una máquina de tortura. «Eso dicen, pero yo soy adicto. Caada mañana hago media hora en ayunas. Y con la lesión hice unas tres horas diarias. Es pesado, pero si te motivas lo haces. Al acabar cada sesión te sientes satisfecho».Tondo tiene el impulso que da la cola del paro. «Sé que tengo que ser duro conmigo mismo para afrontar una carrera como la Vuelta a España. No me quejo. Al revés. Ser ciclista es mi sueño desde pequeño y hacer tres horas de rodillo no es nada comparado con trabajar ocho horas en una fábrica». Del desempleo le sacó el maillot del equipo portugés. Barbot. Modesto. Soportó luego las penurias del conjunto catalán Ángel Mir. Pero el ciclismo de esta comunidad agoniza. «Hace unos años algún partido político prometió que si entraba en el gobierno apoyaría la creación de un equipo catalán, el estilo del Euskaltel, pero lo olvidó cuando ya estuvo gobernando. Por eso que es una batalla perdida».Regresó a Portugal. En el exilio, sonó poderoso el nombre de Tondo: ganó la Vuelta a Portugal. Y de allí le sacó en el euipo Relax. Ya con casi 30 años. Supo esperar hasta que le dieron el salvoconducto para volver. Tiene un secreto para su empeño: «Me sigue motivando ponerme un dorsal». Su pasión. «Ya me gustaría correr un Tour de Flandes. Y debutar en el Tour». Un debutante tardío.Un forofo. No desconecta del ciclismo. Ve desde el sofá todas las imágenes del Tour. Se emociona. Reúne a sus amigos en el taller de su casa y les monta y desmonta las bicicletas. «Disfruto ajustando los radios de una rueda para salir a entrenarme». Correr la Vuelta no es su trabajo, sino un «privilegio». En compañía de Sastre, el otro líder del Cervélo y uno de su modelos. También han sidos sus maestros Cuesta, Llaneras, Martínez Oliver y Francis Cabello, su entrenador. «De todos ellos he aprendido a valorar la pasión por este deporte». Un alumno con edad de profesor.El próximo año su ilusión vestirá el maillot del Movistar, el nuevo equipo de Unzúe. Tondo suspira con solo escucharlo. Estará dentro de la estructura que fabricó a Induráin. Al fin. Quiso ser ciclistas al ver a Induráin y en 2011 llevará su uniforme. En su casco, luce la X de su nombre y el símbolo de infinito. Le gusta. No se pone límites. Tampoco en esta Vuelta. «Solo quiero ver hasta dónde puedo llegar sin caídas ni problemas. Para saber por dónde puede ir mi futuro». A Tondo no le cuenta su edad. Viene del paro y no quiere jubilarse.

Un podi que reconeixeria als modestos

2010-09-09T10:00:00.005+02:00

La Vuelta ha arribat a la muntanya i comença a clarificar els que hi poden ser al podi i també els que s'hauran quedat pel camí, (Menchov, Kreuziger, Andy Schleck, Sastre ?) - confirmant un any més que afrontar-la després del Tour pesa més del compte a les cames. Excepció d'això és el "Purito", tot i que s'haurà de veure després del defalliment d'ahir a Pal.

Tant de bo el podi se'l reparteixin els d'aquí (Tondo i Purito), que reconeixeria una carrera sempre supeditada als seus caps de files, així com a l'Ezequiel Mosquera per exemple de superació i per l'esforç i tenacitat de tot el seu equip Xacobeo (que de pas ajudaria a la continuïtat de l'equip, que penja d'un fil un any més). Costarà em sembla en el futur tornar a repetir una oportunitat com la que tenen perque els Contador, Valverde, Schleck, Basso i els propis Anton i Niballi els tornarem a veure a dalt repetides vegades.

L'ordre al podi que la carretera, l'Igor Anton i el Niballi (que ja tindran prou ocasions per pujar-hi) dictin sort.

RACONS DE MÓN...

2010-09-04T13:15:00.007+02:00

Us deixo aquestes postals, per si mai us hi perdeu...

Al Marroc, Dades Gorge...

A Noruega, Trollstigverein "la Carretera dels Trolls"), una peligrosa carretera qüasi arrancada de la roca la construcció de la qual va costar vint anys (del 1916 a 1936), y talla l'esplendid vall d'Isterdal, a la seva dreta s'alcen els Karintind (1544m), Dronningen, (1614m), Kongen (1786m), Bispen (1643m)y a l'esquerra el Trolltind (1797m). En tot el recorregut de baixada ens acompanya la cascada Stigfossen.

Això sí... no hi aneu en autocar:

C'est fini... i fins l'any que ve...

2010-08-27T18:33:00.003+02:00

Clima suau a l'estiu, desnivells considerables i carreteres tranquiles... Galícia ho té tot per rodar bons quilòmetres, amb un inconvenient:
s'hi menja tant bé que recuperar les calories perdudes no costa gens.

La "cirereta" de les vacances...

2010-08-19T12:28:00.007+02:00

L'any passat, em va quedar l'espina clavada de conèixer on entrenaven els gallecs del Xacobeo i aquest any... feina feta.

Vàrem pujar de la banda d'Orense fins a Fonte da Cova / Peña Trevinca, frontera amb Lleó de la banda de Ponferrada. Una carretera plena de canteres de pissarra amb desnivell mig del 6,5% durant 27 kms. amb alguna punta del 10 al 13%.

Les vistes són impressionants en una carretera ampla i molt ben asfaltada i amb la sola companyia de camions carregats amb enormes blocs de pedra. A l'arribar a dalt, la sorpresa de trobar al refugi el cotxe del Xacobeo que ja havien sortit cap a la banda de Ponferrada a "picar pedra" per la Vuelta.

Al demanar als de la casa, ens van dir que hi han concentrats el Mosquera, David Garcia, Veloso, Gonzalo Rabuñal (el que l'any passat em va fer descobrir la zona) i el Marcos Garcia - tots ells fixos a la Vuelta d'aquest any. Estaven en una zona cap a Villarubín, Oencia, Catropete amb ports més petits aquell dia... Això sí, on nosaltres feiem cim a Collada Trevinca 1.850 mtres., ells dormen cada nit per baixar cada dia a entrenar i sumar més desnivell.

Per l'any que ve, tornar-hi a pujar i fer també la baixada de la banda de Lleó (10 kms. +, però amb més desnivell de pujada.

***
...altres recorreguts d'entrenament del Xacobeo, segons Gonzalo Rabuñal
"pues si estaba el coche estariamos nosotros. ayer miercoles toco poquito... la subida es dura, pero por la zona del barco hay zonas mas bonitas... hoy fuimos por una subida que hay en Montefurado, hasta Trives y bajar al barco otra vez, ruta de 90km chulisimos"

"Ultimo etapon: ruta sagrada. Fonte da cova, O Barco, Santigoso, A Veiga, O Barco, Fonte da Cova... 145, 3300m desnivel, casi 5 horitas y mucha calor..."

http://www.kecprosport.com/deportistas/garcia-marcos/garcia-marcos-Comentarios_ficha.asp?Id=979

http://www.lavozdegalicia.es/deportes/2010/08/26/0003_8689557.htm

http://plataformarecorridosciclistas.org/2009/02/03/la-cara-oculta-del-morredero/

II CICLOMARXA CARLOS SASTRE. EL BARRACO (ÀVILA)

2010-08-13T12:53:00.008+02:00

Començant les vacances per terres de Castella, a la Marxa que organitza el Carlos Sastre. 122 kms. amb 1.850 mtres. de desnivell per la Serra d'Àvila. 4h22' Molt bon ambient en tot moment i molt bona organització al voltant de l'amfitrió... a qui se li acumula la feina aquest any, ja que serà l'únic pro en disputar les tres grans de la temporada.

Un blog interessant d'un francès que porta més de 500.000 kms sobre rodes

2010-07-29T17:08:00.001+02:00

http://olivier.buisson.over-blog.com

2010-07-29T15:47:00.000+02:00

QUEBRANTAHUESOS 2010

2010-06-22T09:53:00.001+02:00

Crònica

INSCRIPCIONS OBERTES PER LA RATPENAT 2010

2010-05-17T10:32:00.000+02:00

2010-04-13T14:00:00.000+02:00

GRAN FLECHA

2010-04-13T13:23:00.000+02:00

Iñaki Ochoa de Olza

2010-03-01T19:34:00.000+01:00

No tot són bicicletes...

2010-02-11T08:40:00.002+01:00

http://quiron.wordpress.com/2009/01/14/discurso-de-don-gervasio-sanchez-premio-ortega-y-gasset-de-periodismo-critica-con-firmeza-el-doble-lenguaje-de-los-gobiernos-espanoles-con-la-venta-de-armas/

Que a Roses no hi neva mai?

2010-01-08T09:16:00.002+01:00

BON NADAL

2009-12-24T09:03:00.000+01:00

Mooolt booona niiiit!

2009-12-09T12:09:00.001+01:00

Una modesta aportació a la causa...
Minut 12 i 44 segons del vídeo...

Un tomb pel Montseny...

2009-11-18T17:02:00.007+01:00

Enmig de l'estiuet de Sant Martí, ens vàrem escapar a Sant Celoni per pujar fins a la Font de Ca'l Guardià i acabar fent un dinaret a la Masia de l'Aleix a Mosqueroles.

L'avi Peixa de Sant Celoni

2009-11-08T19:19:00.000+01:00

COLL DE BRACONS / PUIGSACALM / VALL DE'N BAS

2009-11-08T17:43:00.005+01:00

Dissabte tot i les males previsions del temps tocava un dels llocs més captivadors de la província de Girona: la Vall de'n Bas; en concret una caminada de Coll de Bracons al Puigsacalm. El camí pel mig de la fageda en plena tardor no té pèrdua, amb un gruix de fulles caigudes que no deixaven veure el corriol. Finalment, la pluja ens ha fet deixar-ho a la meitat i vàrem aprofitar la tarda per visitar Joanetes, Puig Pardines i fer una visita a l'agrobotiga de la cooperativa de la Vall de'n Bas per carregar la despensa.Queda pendent un altre dia, en que aprofitarem per fer alguna nit d'stage a Puig Pardines i descobrir més racons de la Vall.

Em queda a la ment el que l'Aïda cada vegada disfruta més en aquestes sortides i en les pendents de Bracons pel proper Terra de Remences.

***

Diumenge, 100 qms. de carretera amb la grupeta cap a Agullana i voltants... això que és temporada baixa, però sembla que la Quebranta de l'any que ve no quedi tant lluny.

La Vajol, Història i Castanyes

2009-10-26T08:36:00.013+01:00

Entre pedalada i pedalada, dissabte després d'una gran entaulada familiar a La Quadra de Maçanet de Cabrenys, restaurant que us recomano del tot (així ho saben els de Raids al Vent, que el tenen com a punt de pas obligatori), vàrem passar la tarda a La Vajol.Es tracta d'un punt que respira història pels quatre cantons, memòria viva al record dels milers de persones que varen marxar cap a l'exili durant la Guerra.

"Vam deixar la Vajol el dia 26 de gener muntanya amunt. Per tal d’evitar caure en les malles dels rebels calia fugir. Fugíem plens d’angoixa i de dolor i deixàvem enrere la terra estimada i el joc fabulós dels núvols de l’Empordà (…). Aquell dia el cel estava cobert de núvols grisos i negres. El mar semblava quiet i adormit davant les platges de Roses i l’Escala.”

(J.B. Xuriguera. Els núvols de l’Empordà. Claret. 1984)

http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/presencia10.pdf

Aquest fet per sí mateix ja val una visita, per recòrrer les mateixes pistes anys després, també per veure les espectaculars vistes que des dels miradors que a la carretera del Coll de La Manrella dibuixen tota la Plana de l'Empordà amb la nostra Badia al fons...

...aquesta vegada però, l'excusa era més mediàtica: fer de "Caçadors de Castanyes"!!! i que els de TV3 s´ho plantegin perque s'hi pot dedicar un programa... Bromes a banda, l'Aida s'ho va passar en gran, que és el que compte.

"BILLET" & Co.

2009-10-22T08:28:00.004+02:00

Ja sé que no te res a veure amb ciclisme ni amb l'Empordà, però tot això em fot de més mala llet que punxar roda sortint de casa, COLL...NS !!

ROSES, CIUTAT MEGALÍTICA

2009-10-19T13:14:00.008+02:00

Continuant amb el calendari de sortides en família, dissabte a la tarda vàrem fer la Ruta Megalítica al complet, enmig d'una forta tramuntana, val a dir-ho.
Com sempre, el millor està a casa. Prova d'això és que de moment les sortides que millor ha valorat l'Aïda, són les que hem fet aquí (aquesta i la del Camí de Ronda)... i és que els nens no enganyen mai... o no els agrada agafar el cotxe!!

Salines-Bassegoda

2009-10-19T08:55:00.004+02:00

Dissabte, un dia més tot esquivant la tramontana, vàrem agafar els trastets i cap a Salines-Bassegoda.

Des del Pantà, cap al Molí de'n Robert i Sant Llorenç de la Muga... 30kms de pistes

Aviat com els holandesos, el Camí de Sant Jaume desde casa...

2009-10-14T08:39:00.006+02:00

Aquesta setmana els mitjans es feien ressó de la següent notícia: "Catalunya entra a formar part del Camí de Sant Jaume i en senyalitzarà i adequarà la ruta".

Vídeo TV3

Tot i així, i més en els temps que corren... fins que no ho veiem acabat?! A veure que serà primer si el tren d'Alta Velocitat per Girona o el camí de Sant Jaume a Sant Pere de Rodes. De fet, la notícia per part de La Generalitat ja ve de lluny
Esperem que aviat les cròniques dels peregrins que ens visitin puguin ser més opimistes dels qui ja s'hi han atrevit:

1ª Etapa: Sant Pere de Rodes - La Cellera de Ter , 99,9 kms.

2ª Etapa: La Cellera de Ter - L'Estany, 81,2 kms.

3ª Etapa (A): L'Estany - Manresa, 45,4 kms.

3ª Etapa (B): Manresa - Montserrat, 25,8 kms.

Quilometratge final: 252,3 kms.

¡¡ Ultreia !!

Qui s'hi atreveix?

Pont del Pilar

2009-10-12T18:30:00.007+02:00

El millor de quedar-se a casa en un Pont del Pilar és estalviar-se una quilometrada i gaudir del que tenim aquí... que no és poc:

Dissabte, Sortida de Carretera (Roses-Fortià-Siurana-Sant Miquel de Fluvià-Vilopriu-Camallera-Galliners-Bàscara-Sant Mori-Siurana-Fortià-Roses) 97 kms. i 650 mtrs. de desnivell acumulat.

Diumenge, l'Empordanet del Pasqual Maragall amb bicicleta & família... Rupià, Parlavà, Ullastret...

Dilluns, Muntanya cap a l'Albera per guarir-nos de la tramuntana. Vàrem tenir "l'honor" d'estrenar la pista pels voltants de l'ermita de Sant Silvestre que les màquines del Parc Natural i el Plan Zapatero ja han obert. Com a denúncia, la del brètol que es dedica a marcar les fites que són del Parc i de tots i d'aquesta manera confondre a tots els que utilitzem aquestes pistes... L'incorrecte està clar que n'és la seva conducta incívica... com a grafitero no té futur!!!

EL SECRET DEL XACOBEO GALICIA

2009-10-09T15:43:00.011+02:00

Després de les vacances a Galícia, m'havia quedat el cuc de saber on s'entrenava el Xacobeo de'n Mosquera i &. per la Vuelta -alguna cosa ha de tenir perque vagin tant forts i no serà el pop a la gallega només-. Gracies al Facebook i al pro d'aquest equip Gonzalo Rabuñal Ríos (actualment a la Vta. a Chihuahua) ja tinc una altre estatge a punt de tiro a la zona de Ponferrada (El Bierzo), on volen organitzar el Mundial del 2.013, entre Lleó, Lugo i Orense.

Es tracta de les següents ascensions:

Morredero

Peña Aguda / Llano de las Ovejas
OS Ancares

Fonte da Cova / Trevinca (per Orense)

Fonte da Cova / Trevinca (per Lleó)

Vallenón-Campo Las Danzas

Ja em fan mal les cames de pensar-hi...

COEFICIENT DE DURESA DELS PORTS

2009-10-09T08:24:00.003+02:00

A l'stage dels Alps, més d'un cop ens vàrem recordar de com devien calcular els coficients de duresa d'aquells ports en els que no ens quadrava res...
Els d'altimetria.net tenen penjat el programa per a calcular-ho... tot depen de les cames però, això no varia mai...

Vídeos de l'EUROBIKE 2009

2009-10-09T08:11:00.003+02:00

Us penjo algun vídeo del Saló alemany d'aquest any amb les novetats que venen... L'any que ve es fa a finals d'agost i no estaria malament d'enllaçar-ho amb les vacances ja que l'entorn del llac Constança, frontera amb Suïsa bé que s'ho val.

Cronoescalada a la Vta. a Chihuahua

2009-10-06T18:55:00.004+02:00

4,2 kms. a la pròl.leg cronoescalada amb rampa final al 25%
"Michael Rasmussen (Tecos) es el primer líder de la Vuelta a Chihuahua, tras imponerse en la cronoescalada de 4,2 kilómetros entre el Palacio de Gobierno y el Cerro Coronel, en Chihuahua.El danés se mostró muy fuerte en la subida, en la que enjugó la desventaja que traía con respecto a otros ciclistas y se impuso, aunque no de forma holgada, ya que sólo 26 centésimas le separaron de Dani Moreno (Caisse d’Epargne), que comentó que se le había hecho muy larga la subida, y se mostraba francamente molesto por haber perdido el triunfo por tan exigua diferencia.A sólo un segundo llegaba Oscar Sevilla (Rock Racing), otro corredor que evidenciaba un excelente momento de forma, mientras que su compañero Francisco Mancebo, el último vencedor, tan sólo cedía tres segundos, uno menos que el colombiano Gregorio Ladino, el otro puntal de Tecos.De esta forma, diferencias mínimas en una durísima crono que no ha descartado a ningún favorito ya que Ezequiel Mosquera (Xacobeo), por ejemplo, sólo cedía 16 segundos, mientras que Jesús Del Nero era el mejor del Fuji-Servetto, a 14.“Estoy contento por mi, pero sobre todo por el equipo –comentaba Rasmussen-. Me había preparado para correr la Vuelta a España, pero como no pude hacerlo, llegué en buenas condiciones a la Vuelta a Puebla, que gané, y a Chihuahua. En el llano no me he encontrado muy a gusto debido al viento, pero sí en la subida. Pese a que la general está muy igualada, confío poder mantener este liderato hasta el final. A mis 35 años me siento joven y confío en seguir en activo y llegar al nivel que tenía antes” Tecos se llevó también la prima de 7.000 dólares de la organización al mejor equipo Mañana, primera etapa en línea desde Chihuahua a Cuauhtemoc, de 118,2 kilómetros, en una jornada más propicia para escapadas y sprinters que para grandes cambios en la general."

Font: http://www.vueltaachihuahua.com/2009/

ROMAIN SICARD

2009-09-30T17:31:00.004+02:00

La Televisió francesa sembla que ja ha trobat a qui seguir amb les seves càmeres durant els propers Tours de França... es tracta de Romain Sicard (que dissabte passat es proclamava campió del Món Ruta Sub 23 a Brindisio. Paradoxalment, també serà nou pro de l'equip Euskautel els propers dos anys, ja que és nascut al País basc francès.

No ha estat cap sorpresa, perque ja es va adjudicar la passada Subida al Naranco i Tour del Porvenir. És un dels principals al.licients del proper Cinturó de l'Empordà d'aquest cap de setmana per les nostres carreteres.

Retorn als orígens

2009-09-28T18:58:00.007+02:00

Potser feia 15 anys que no trepitjava el Carrilet de Girona a Olot... però per la família es fa el que calgui.
Val a dir que el vaig trobar força deteriorat sobretot pel que fa a la senyalització (déu ser que RENFE a Catalunya només gasta en les indemnitzacions pels retards dels seus trens, ja que a d'altres comunitats estant molt millor...)
Sense ànim de polemitzar perque tampoc tinc clar si es culpa d'ells o de la Diputació de Girona (si algú ho té clar, m'ho podríeu aclarir, s.u.pl)

De tornada, visita a Galliners (on hi ha la casa pairal de la besavia de l'Aida). De fet, també m'interessava anar-hi per veure la carretera que hi passa i així poder ser un dels circuits de carretera d'aquest hivern.

El diumenge al matí, 103 kms. de carretera a pinyó fins a Cantallops i La Jonquera.

Aquest cop li ha tocat al XAVIER NOVELL

2009-09-23T17:59:00.005+02:00

Quant sents que algun ciclista anònim és la víctima en alguna carretera se't fa el cor molt petit perque dins teu tots sabem les vegades que aquell retrovisor ens ha fregat la ma, o el cotxe que ens ha avançat dintre una corva cega... és el risc al que malauradament estem exposats cada vegada que sortim...

Quant a qui l'hi ha tocat és algú amb cara i nom com al Xavier, nascut també al peu del Montseny, a qui has vist crèixer carrer per carrer, i a qui has retrobat anys més tard compartint afició a través del seu blog se't remouen moltes coses més.

La memòria del Xavier i de les dues precioses filles que deixa està molt per sobre de tornar a recordar una vegada més l'inconsciencia i el poc respecte que té la gent al volant.

Em quedo amb la seva energia "trinxant-se la patata" i un seu comentari a la Mariona "des del cel totes les carreteres es veuen planes..."

Fins sempre Xavier

(EUROPA PRESS)
Un ciclista de 34 anys va morir ahir en un accident de trànsit en què es van veure implicades dues furgonetes a la C-35, a l’altura de Llinars del Vallès.Segons han informat avui els Mossos d’Esquadra, l’accident va passar cap a les 18.15 hores d’ahir i el ciclista, Xavier N.A., veí de Sant Celoni, va ser evacuat en helicòpter a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va morir. Els dos conductors de les furgonetes van resultar-ne il·lesos.En la col·lisió van intervenir-hi cinc dotacions dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions de la Policia Local de Llinars del Vallès, serveis sanitaris i bombers.

Camí de Ronda

2009-09-20T18:21:00.010+02:00

Després del "Tour Alps Mítics" de la setmana passada i, havent esgotat el "Bono-Bici" familiar pel que queda de temporada pràcticament... inicio el capítol "Excursions de Tardor"amb la peque i la no tant peque avui pel Camí de Ronda...

No per tenir-ho més a prop els paisatges desmereixen dels Alpins (encara que és clar, amb una visió a nivell de mar)...

Algunes fotos:

EL TOUR SEMPRE SERAN ELS ALPS...

2009-09-16T17:15:00.019+02:00

No estan tots els que ho són, però ho son tots els que hi estant... I per comprovar-ho, res millor que carregar les furgonetes de tota la roba de l'armari i canviar el rostit i el cava de la Diada per barretes "power-bar" i begudes isotòniques.

El primer dia, havent sortit de matinada i amb 7 hores d'autopista, després de la corresponent degustació d'un assortiment de truites cassolanes, vàrem fer l'Izoard des de Briançon primer i per completar, per l'altre cara. Val a dir que és digne de postal per les dues cares amb l'omnipresent "Caisse Deserte", on hi trobem el monument al Coppi, que fa recordar les èpiques etapes que han fet l'història del Tour (a mi se'm fa difícil imaginar-ho sense asfalt...). Comentar que només coronar i mentre conversaven amb un parell de burgalesos, un parell d'avions de l'exèrcit francès ens va donar la benvinguda a les alçades amb unes passades que qüasi ens fa saltar el casc i les ulleres -de fet, no és d'estranyar ja que estàvem a més de 2.000 mtres. i això ja començava a ser territori aeri.

A l'arribada ens quedava un desplaçament neutralitzat d'una horeta passant pel Col du Lautaret aquest amb cotxe) fins Bourg d'Oissans, peu de port de la resta de sortides que ens quedaven. A l'arrivar a l'Hotel ja ens posen sobre avís de que allà s'hi ha allotjat el totpoderòs Armstrong i l'amic Virenque, i que mai els hi han robat cap bicicleta... tot i així, aquest "glamour" cau per terra quant veiem les habitacions, el Sopar i la Rottenmeier que ens va servir...

2on. dia

El Col du Glandon (per les dues cares) amb l'afegit de la Croix de Fer.

120 kms. amb 3.300 mtres de desnivell final.

Com no podia ser d'una altra manera, maillots de Catalunya per conmemorar la Diada per aquestes contrades, a banda de la meva novatada de pujar amb plat una bona estona, digne de la casa... i que va ser motiu de comentari (jo també us estimo!)

Va ser possiblement la més dura per a tots i digne de pas de la clàssica cicloturista per excel.lencia "La Marmotte". La Coca-Cola reparadora del Bar de la Croix de Fer, inolvidable... així com l'ascensió des de La Chambre fins al Glandon de "l'après midi" amb un panini a l'estòmac (els horaris a França no són la nostra especialitat). Al final del dia vàrem entendre el perque el dia abans vàrem veure varis ciclistes a les fosques...

Al vespre "Verbena" d'infusió, que no de la bona!

3r. dia

Avui un altre etapone: tocava el Galibier amb el Télégraph a mig camí. Alguns ens atrevim amb escalfar des del desviament del Lautaret per fer els últims 8 kms. Després deixem els cotxes dalt i ens tirem cap avall, cap avall... sabent que després tocarà pujar cap amunt, cap amunt...

Al final de la Vall, un dinar preventiu energètic d'espaguetis a la carbonara, assegurant el tanto i que no passi com el dia abans (al final vàrem dinar abans que els francessos). Avui ja es nota que és cap de setmana però portem l'hora canviada perque pujant ho fem tots sols. El Galibier no només és alt, sino que també llarguíssim al 8-9% pràcticament en la seva totalitat. Però a aquestes alçades ja estem fets uns campions i pugem amb un parell... de pinyons en falta!!!

Després de les felicitacions, i sota la pluja, ens instal.lem al xiringuito de costat del Túnel, a fer un "Café-Olé"... resulta que els propietaris passen una setmaneta a Roses i que compren la pell que venen a Olot des de fa 40 anys.

Tornada a l'Hotel i avui sortim a sopar fora per fer la despedida, sense copa, perque resulta que els dissabtes a la nit tothom tanca (ara entenc perque l'Asterix deia que els francesos estaven sonats!!!)

4rt. i últim dia

Hem deixat pel final la grandesa i el mite de les 21 curves de l'Alpe d'Huez que ens ventilem en menys d'hora i mitja... és que ara ja ens hi quedaríem un parell de dies més!

Baixem sobradíssims, animant a tots els qui pugen i tirant piropos a les ciclistes!!!... ni l'Eddy Merckx en els seus millors temps. L'amic Bianchista aprofita per inmortalitzar-se davant una de les curves del malaurat Marco Pantani... i és que als Alps tot és mite i llegenda.

Au revoir Alps, bentrobats cafès com Déu mana!! A les cames ens emportem 330kms. i 9.300 mtres. de desnivell... a la memòria paisatges impressionants i un tros d'història!

EL BIGOTIS DE LA VUELTA. JAIME MIR

2009-09-09T09:41:00.007+02:00

No va a misa, por eso lo echaron hace 40 años del mítico Kas –"el único equipo que me han echado", asegura–, pero tiene una rica historia que da vueltas alrededor del ciclismo y del cine. 26 Tours de Francia, 14 Giros y 39 Vueltas a España le contemplan, además de 126 películas en las que ha intervenido. Ahora, con 80 años –los cumple el próximo 22 de noviembre– sigue en la brecha en el equipo Andalucía Cajasur. Todo empezó en 1959, año en el que un español ganó el Tour por primera vez: Federico Martín Bahamontes. Allí tuvo la suerte de debutar Jaime Mir, cuando todavía no le llamaban 'Taxy Key'. "Yo tenía un taxi en Barcelona. Había sido ciclista amateur, pero me ganaba la vida como taxista. Con el taxi iba a ver a los corredores a las carreras, nadie me pagaba, pero me lo pasaba bien. Gracias a eso entablé amistad con los dos periodistas de ciclismo que tenía Mundo Deportivo en aquella época: Juan Plans y Ramón Torres. Ellos me presentaron al director del diario, José Luis Las Plazas y al propietario Ricardo Grau y a su hijo, Alejandro Grau. Él fue quien me bautizó como 'Taxi Key'", dice.
En '600' al Tour "Me propusieron repartir el diario a las cinco de la mañana. Yo cada día iba a la redacción, en la calle Diputación, y llevaba los paquetes a la estación y al aeropuerto. Unos meses después me dijeron: '¿quieres ir al Tour?'. Era lo que más ilusión me hacía en el mundo. Se trataba de hacer de chófer de Torres y Plans. Yo no tenía coche, pero eso no fue problema: Juan Plans puso su '600'. Mis dos primeros Tours los hice llevando el '600' de Mundo Deportivo. Yo iba al volante, Plans al lado del conductor y Torres detrás. Las maletas arriba, en el techo. Y no tuvimos una sola avería. En las salas de prensa ellos escribían y yo cantaba las crónicas a los magnetofonistas del periódico", explica Jaime.
"En el año 51 me llamó Dalmacio Langarika, el mánager del Kas, y me propuso llevar el segundo coche del equipo en la Volta a Catalunya. Me pagaban 1.000 pesetas diarias, eran siete etapas, así que me llevé 7.000 pesetas. Una semana después de finalizar aquella Volta, me llamó Langarika de nuevo y me propuso entrar en Kas, en la empresa. Estaban fabricando el primer microbús que ha existido en el ciclismo". Mir añade que "mi misión era que los ciclistas del equipo que tuvieran que subir al podio lo hicieran limpios y aseados. Yo le había visto hacer eso a Jeanine, la esposa de Anquetil. El gran Jacques siempre subía al podio hecho un pincel. Yo hacía lo mismo con mis corredores. Lo malo es que al poco tiempo el Kas me puso en la calle por tres motivos: no iba a misa, perseguía a las camareras en los hoteles y salía a bailar en el Follies Bergeres, la última noche del Tour. pero ningún problema, al poco tiempo me llamó el Ferrys y después el Bic. Estuve con Anquetil, Jan Janssen y Ocaña. Más adelante empezaron mis 14 años en el Teka, uno en el Super Ser y por último, el Festina. Allí me jubilé". Pero el ciclismo no ha sido el único recurso con el que Jaime Mir se ganó la vida. "En 1970 me presentaron al director José María For, que iba a rodar una película sobre ciclismo. Se llamó 'Las piernas de la serpiente' y necesitaban un asesor que les introdujera en un deporte que desconocían. Me ofrecieron también intervenir en la película. Me dieron un guión de dos folios que me aprendía con cierta dificultad. En la 'premiere', en el cine Kursaal de Barcelona, alguien me dijo: 'con esta pinta que tienes de hijo puta, con ese bigote de mexicano, seguro que interesas para los westerns'. Me presenté, pero cuando se enteraron que no sabía montar a caballo, dejé de interesar. Me pasé el año siguiente en el picadero que había en la calle Numancia. Aprendí a montar y a caerme sin hacerme daño. Cuando ya sabía, volví al estudio del que me habían echado un año antes y a partir de aquél día intervine en 126 películas".
Al mismo tiempo Jaime Mir trabajaba de director y relaciones públicas de la discoteca 'Crazy Horse', primero, y 'Studio Ono', después. Allí compaginaba el trabajo de oficina con la actuación en un sketch. Pero ha sido en el ciclismo donde ha dejado la huella más profunda. Tanto que el equipo de Paco Anguita, Andalucía Cajasur, no dudó en invitarlo a seguir la Vuelta como asesor, para suplir su falta de experiencia. Aunque aparenta la misma edad que cuando tiraba tiros de fogueo en un rodaje de un western almeriense, 'Taxy Key' está a punto de entrar en los 80, pero aquí sigue, al pie del cañón, asomando sus famosos bigotes por las pantallas de los televisores de toda España.

Font digital: (ELMUNDODEPORTIVO.es)

Ruta del Cap de Creus a BIKE - per Josep Moreno

2009-09-09T09:08:00.001+02:00

http://www.mountainbike.es/front/ruta/detalle.do?id=2c90a8c622734a5b01227e43a5d5018c

Unes de Galícia...

2009-09-04T18:51:00.013+02:00

PAISATGES INACABABLES...

d'estrena...

Desnivells...

Camí de Santiago per tot arreu...
L'etapa reina...

El cunyao fotent-li...

Al final però em va faltar algun dia per anar a descobrir on es preparava el Xacobeo Galicia per la Volta a Espanya... l'any que ve serà (a veure que menja l'Ezequiel Castillo per pujar tant fort).

Tourmalet

2009-08-15T19:30:00.000+02:00

Per pujar cims com el Tourmalet, es pot fer de dues formes (a banda de cotxe, és clar):

Com els professionals, amb preparació prèvia, cames envejables i massatge posterior...

o com els aficionats (ó sonats com qui us escriu), sortint de Roses a les 2 de la matinada quant la música i soroll de fires i barraques de Festa Major encara sonàven i, després de conduïr tota la matinada amb algun que altre cop de cap al volant per les autopistes franceses, presentar-se a les 7.30h. a Campan per després dels 21 kms. de rigor i desnivell coronar en un dia acollonant ben passades les 9 del matí.

Durant la baixada, una quantitat de ciclistes de tot arreu i de tots els nivells que començaven a arrossegar-se igual que ho havia fet jo abans.

Després, ni migdiada, ni massatge, ni res de res... 800 kms. més cap a Galícia.

Que dura la vida de l'aficionat!!!

L'Hidroavió francés de Cantallops

2009-08-07T15:51:00.005+02:00

Sortint de Cantallops per la pista forestal que fa guanyar alçada en un moment, passarem pel Castell de Requesens. Continuant l'ascensió per la pista que ens porta a França, podem trobar les restes de l'hidroavió francès estabellat el 19 de Juliol del 1.986 on varen morir els 4 tripulants que col.laboraven en l'extinció d'uns dels focs més importants que es recorden a la comarca.
Per tenir-ne més informació

QUI DIU FRED??

2009-07-29T09:56:00.000+02:00

2009-07-28T09:05:00.001+02:00

Per qui digui que el Zlatan Ibrahimovic és car... mireu alguna de les coses que aportarà:

Que venen les sueques!!!

FINS AL 2010

2009-07-27T12:59:00.000+02:00

L'ALBERA

2009-07-27T09:24:00.006+02:00

i el Ramon mirant-s'ho ...amb 4 Titan's a l'esquena... i a les cames...

...24 hores de Montjuic

Tour 2009. ORDINO ARCALÍS

2009-07-14T08:42:00.001+02:00

Una vegada més, després de 12 anys demanant-ho, Andorra tornava a acollir una etapa al Tour de França. El millor final, és sens dubte, per alçada, desnivell i l'inacabable nombre de paelles que permeten gaudir a l'aficionat de pràcticament tot el desenllaç final. Aquest any vàrem aprofitar per sortir des de La Seu i pujar a Canillo fins el Coll d'Ordino per baixar a Ordino i des d'allà fins al final d'etapa, acumulant més de 2.000 mtres. de desnivell amb un total de 110 kms. Aquest any l'espectacle el varen donar els milers de seguidors vinguts de tot arreu per veure el pas d'uns ciclistes que sigui pel recorregut, pels "pinganillos" o més aviat perque amb tot l'anti-dopatge que hi ha se'ls hi han acabat les bateries i ja no es veuen atacs ni a peu d'últim port. De fet, potser s'haurà d'esperar al Mont-Ventoux perque algú tipus Schleck, faci sonar la campanada com el Sastre l'any passat a l'Alpe d'Huez.De tota forma el Tour... c'est le Tour, i aquí teniu una petita aportació:
Vídeo dels escapats a 5 kms. de meta... abans del Túnel d'Ordino.

Algunes fotos:Ivan Gutierrez

Grup de favorits tirat per l'Astana

Cancellara, Jans Voight, Hincapie, Flecha, etc...

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

OBERTES LES INSCRIPCIONS DE LA RATPENAT 2009

2009-05-12T08:36:00.001+02:00

Tal i com ja anàvem avançant dies enrera, des d'avui queden obertes les inscripcions per la 3ª edició de La Marxa BTT Nocturna "LA RATPENAT 2009" que celebrarem la matinada del 26 al 27 de Juny.

Per aquesta edició mantenim l'objectiu de veure sortir el sol al Cap de Creus després d'una nit de pedalada sortint de Roses i passant per la veïna Cadaqués, afegint però un munt de complements per tal que torni a ser un referent per tots vosaltres.

Us informem que aquest any tancarem la inscripció anticipada amb les 150 primeres persones per motius logístics, per la qual cosa si esteu interessats no espereu a l'últim moment. La llista de inscrits l'anirem actualitzant puntualment en aquest blog.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

PROGRAMA RATPENAT 2009

Divendres, 26 de Juny nit
22.00 h. ARRIBADA i BENVINGUDA DELS PARTICIPANTS AL PORT ESPORTIU DE ROSES (CONTROL)
23.00 h. BOTIFARRADA
Dissabte, 27 de Juny matinada
01.00 h. SORTIDA i RECORREGUT NEUTRALITZAT

AVITUALLAMENT ESPECIAL A LA CALA PELOSATRAVESSA DE CADAQUÉS
05.30 h. AVITUALLAMENT i SORTIDA DEL SOL A CAP DE CREUS
07:00 h. CORRIOL DE TORNADA A CADAQUÉS
08.00 h. ESMORZAR XOCOLATADA A LA PLATJA DE CADAQUÉS
09:00 h. TORNADA EN VAIXELL VOREJANT EL LITORAL DEL PARC NATURAL

***

Els interessats podeu sol.licitar el full d'inscripció amb les normes i condicions als següents correus electrònics fotoprix.roses@gmail.com o bé toni@rocroses.com.

2009-04-23T08:42:00.000+02:00

Voleu saber que és una pàjara?

A per la 4ª Ramon...

2009-04-22T18:45:00.000+02:00

...Encara que amb aquest número...