Per pujar cims com el Tourmalet, es pot fer de dues formes (a banda de cotxe, és clar):
Com els professionals, amb preparació prèvia, cames envejables i massatge posterior...
o com els aficionats (ó sonats com qui us escriu), sortint de Roses a les 2 de la matinada quant la música i soroll de fires i barraques de Festa Major encara sonàven i, després de conduïr tota la matinada amb algun que altre cop de cap al volant per les autopistes franceses, presentar-se a les 7.30h. a Campan per després dels 21 kms. de rigor i desnivell coronar en un dia acollonant ben passades les 9 del matí.
Durant la baixada, una quantitat de ciclistes de tot arreu i de tots els nivells que començaven a arrossegar-se igual que ho havia fet jo abans.
Després, ni migdiada, ni massatge, ni res de res... 800 kms. més cap a Galícia.
Que dura la vida de l'aficionat!!!
