Recupero avui el record d'un dels mites més grans del ciclime, el gran campió italià Gino BARTALI. Se'l recorda pel seu gran palmarés (3 Giros i 2 Tours), tot i coincidir la seva carrera esportiva amb els anys de la Segona Guerra Mundial en que es van suspendre moltes edicions. Sempre s'ha cregut que hauria sigut el primer en arribar al club de les cinc victòries a la clàssica francesa. La seva gran rivalitat amb l'altre llegenda italiana que el va succeïr, Fausto COPPI, va dividir a la Itàlia de l'època.
(Cliqueu sobre la imatge per saber-ne més sobre la rivalitat més gran de la història en el món del ciclisme)
Curiosament, tot i que el van fer servir com a imatge del règim de Mussolini, al darrera i en el més anonimat va ser molt més que un gran a les carreteres, aquí en teniu la història que es va conèixer tres anys després de la seva mort:
Si en voleu seguir gaudint de la història d'aquest mite del nostre esport, aquí teniu els enllaços a una mini série de la RAI sobre aquesta llegenda:
Tinc ganes de veure als Euskaltel enmig de la seva "marea naranja" que no els tornaran a faltar, als Movistar movent alguna escapada perque el Rojas sumi punts pel maillot verd (com m'hauria agradat poder animar dissabte a Plateau de Beille al Xavi Tondo aquest any, com ho vàrem fer amb el Purito l'any passat a Pailhères, quin cony de vida!!), però també les Giant del Gesink i els Rabobank bellugar, l'elegancia de'n Basso, al Jens Voight i al Cancellara endurir com animals a les transicions, veure si el Cadel Evans (veterà) o el Peter Velits (jove) no tindran un mal dia aquesta vegada i aspiraran al podi, i com no, els cops d'estaca de'n Contador vs. Schleck's bross. Segur que "l'un per l'altre" i la por fa que els veiem a tots junts fins a 3 qms. de dalt: En Contador ja diu que ataquin els Schleck (tot i que són els millors classificats aparentment), l'Evans va fi i té la crono a favor el penúltim dia,... però la muntanya és una altra cosa i des d'avui promet... 
De les set vegades que s' ha arribat a Luz Ardiden en quatre han guanyat ciclistes espanyols. Pedro Delgado el primer (1985) y després Dag Otto Lauritzen (1987), 'Lale' Cubino (1988), Miguel Indurain (1990), Richard Virenque (1994), Roberto Laiseka (2001) i Lance Armstrong (2003).
En aquesta del desaparegut "Chaba" Jiménez, Escartín i darrera amagat hi havia l'Olano. Per l'efecte zoom per un moment vaig pensar que me'ls carregava i sortia a les notícies...
El Bjarne Riis, que havia desbancat l'any abans a l'Indurain i que ja no tenia cabell...
El Mikel Zarrabeitia (un dels meus ídols d'abans), un parell d'anys més tard i també en una etapa de la Vuelta a Andorra es va tallar un dit amb els radis al tocar l'iman del comptaquilòmetres en el descens de La Comella...
