dimecres, 30 de setembre de 2009

ROMAIN SICARD

La Televisió francesa sembla que ja ha trobat a qui seguir amb les seves càmeres durant els propers Tours de França... es tracta de Romain Sicard (que dissabte passat es proclamava campió del Món Ruta Sub 23 a Brindisio. Paradoxalment, també serà nou pro de l'equip Euskautel els propers dos anys, ja que és nascut al País basc francès.


No ha estat cap sorpresa, perque ja es va adjudicar la passada Subida al Naranco i Tour del Porvenir. És un dels principals al.licients del proper Cinturó de l'Empordà d'aquest cap de setmana per les nostres carreteres.

dilluns, 28 de setembre de 2009

Retorn als orígens

Potser feia 15 anys que no trepitjava el Carrilet de Girona a Olot... però per la família es fa el que calgui.
Val a dir que el vaig trobar força deteriorat sobretot pel que fa a la senyalització (déu ser que RENFE a Catalunya només gasta en les indemnitzacions pels retards dels seus trens, ja que a d'altres comunitats estant molt millor...)
Sense ànim de polemitzar perque tampoc tinc clar si es culpa d'ells o de la Diputació de Girona (si algú ho té clar, m'ho podríeu aclarir, s.u.pl)

De tornada, visita a Galliners (on hi ha la casa pairal de la besavia de l'Aida). De fet, també m'interessava anar-hi per veure la carretera que hi passa i així poder ser un dels circuits de carretera d'aquest hivern.


El diumenge al matí, 103 kms. de carretera a pinyó fins a Cantallops i La Jonquera.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Aquest cop li ha tocat al XAVIER NOVELL

Quant sents que algun ciclista anònim és la víctima en alguna carretera se't fa el cor molt petit perque dins teu tots sabem les vegades que aquell retrovisor ens ha fregat la ma, o el cotxe que ens ha avançat dintre una corva cega... és el risc al que malauradament estem exposats cada vegada que sortim...
Quant a qui l'hi ha tocat és algú amb cara i nom com al Xavier, nascut també al peu del Montseny, a qui has vist crèixer carrer per carrer, i a qui has retrobat anys més tard compartint afició a través del seu blog se't remouen moltes coses més.
La memòria del Xavier i de les dues precioses filles que deixa està molt per sobre de tornar a recordar una vegada més l'inconsciencia i el poc respecte que té la gent al volant.
Em quedo amb la seva energia "trinxant-se la patata" i un seu comentari a la Mariona "des del cel totes les carreteres es veuen planes..."
(EUROPA PRESS)
Un ciclista de 34 anys va morir ahir en un accident de trànsit en què es van veure implicades dues furgonetes a la C-35, a l’altura de Llinars del Vallès.Segons han informat avui els Mossos d’Esquadra, l’accident va passar cap a les 18.15 hores d’ahir i el ciclista, Xavier N.A., veí de Sant Celoni, va ser evacuat en helicòpter a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va morir. Els dos conductors de les furgonetes van resultar-ne il·lesos.En la col·lisió van intervenir-hi cinc dotacions dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions de la Policia Local de Llinars del Vallès, serveis sanitaris i bombers.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Camí de Ronda

Després del "Tour Alps Mítics" de la setmana passada i, havent esgotat el "Bono-Bici" familiar pel que queda de temporada pràcticament... inicio el capítol "Excursions de Tardor"amb la peque i la no tant peque avui pel Camí de Ronda...

No per tenir-ho més a prop els paisatges desmereixen dels Alpins (encara que és clar, amb una visió a nivell de mar)...

Algunes fotos:


dimecres, 16 de setembre de 2009

EL TOUR SEMPRE SERAN ELS ALPS...

No estan tots els que ho són, però ho son tots els que hi estant... I per comprovar-ho, res millor que carregar les furgonetes de tota la roba de l'armari i canviar el rostit i el cava de la Diada per barretes "power-bar" i begudes isotòniques.
El primer dia, havent sortit de matinada i amb 7 hores d'autopista, després de la corresponent degustació d'un assortiment de truites cassolanes, vàrem fer l'Izoard des de Briançon primer i per completar, per l'altre cara. Val a dir que és digne de postal per les dues cares amb l'omnipresent "Caisse Deserte", on hi trobem el monument al Coppi, que fa recordar les èpiques etapes que han fet l'història del Tour (a mi se'm fa difícil imaginar-ho sense asfalt...). Comentar que només coronar i mentre conversaven amb un parell de burgalesos, un parell d'avions de l'exèrcit francès ens va donar la benvinguda a les alçades amb unes passades que qüasi ens fa saltar el casc i les ulleres -de fet, no és d'estranyar ja que estàvem a més de 2.000 mtres. i això ja començava a ser territori aeri.

A l'arribada ens quedava un desplaçament neutralitzat d'una horeta passant pel Col du Lautaret aquest amb cotxe) fins Bourg d'Oissans, peu de port de la resta de sortides que ens quedaven. A l'arrivar a l'Hotel ja ens posen sobre avís de que allà s'hi ha allotjat el totpoderòs Armstrong i l'amic Virenque, i que mai els hi han robat cap bicicleta... tot i així, aquest "glamour" cau per terra quant veiem les habitacions, el Sopar i la Rottenmeier que ens va servir...

2on. dia

El Col du Glandon (per les dues cares) amb l'afegit de la Croix de Fer.
120 kms. amb 3.300 mtres de desnivell final.

Com no podia ser d'una altra manera, maillots de Catalunya per conmemorar la Diada per aquestes contrades, a banda de la meva novatada de pujar amb plat una bona estona, digne de la casa... i que va ser motiu de comentari (jo també us estimo!)
Va ser possiblement la més dura per a tots i digne de pas de la clàssica cicloturista per excel.lencia "La Marmotte". La Coca-Cola reparadora del Bar de la Croix de Fer, inolvidable... així com l'ascensió des de La Chambre fins al Glandon de "l'après midi" amb un panini a l'estòmac (els horaris a França no són la nostra especialitat). Al final del dia vàrem entendre el perque el dia abans vàrem veure varis ciclistes a les fosques...
Al vespre "Verbena" d'infusió, que no de la bona!

3r. dia

Avui un altre etapone: tocava el Galibier amb el Télégraph a mig camí. Alguns ens atrevim amb escalfar des del desviament del Lautaret per fer els últims 8 kms. Després deixem els cotxes dalt i ens tirem cap avall, cap avall... sabent que després tocarà pujar cap amunt, cap amunt...

Al final de la Vall, un dinar preventiu energètic d'espaguetis a la carbonara, assegurant el tanto i que no passi com el dia abans (al final vàrem dinar abans que els francessos). Avui ja es nota que és cap de setmana però portem l'hora canviada perque pujant ho fem tots sols. El Galibier no només és alt, sino que també llarguíssim al 8-9% pràcticament en la seva totalitat. Però a aquestes alçades ja estem fets uns campions i pugem amb un parell... de pinyons en falta!!!
Després de les felicitacions, i sota la pluja, ens instal.lem al xiringuito de costat del Túnel, a fer un "Café-Olé"... resulta que els propietaris passen una setmaneta a Roses i que compren la pell que venen a Olot des de fa 40 anys.
Tornada a l'Hotel i avui sortim a sopar fora per fer la despedida, sense copa, perque resulta que els dissabtes a la nit tothom tanca (ara entenc perque l'Asterix deia que els francesos estaven sonats!!!)

4rt. i últim dia
Hem deixat pel final la grandesa i el mite de les 21 curves de l'Alpe d'Huez que ens ventilem en menys d'hora i mitja... és que ara ja ens hi quedaríem un parell de dies més!
Baixem sobradíssims, animant a tots els qui pugen i tirant piropos a les ciclistes!!!... ni l'Eddy Merckx en els seus millors temps. L'amic Bianchista aprofita per inmortalitzar-se davant una de les curves del malaurat Marco Pantani... i és que als Alps tot és mite i llegenda.

Au revoir Alps, bentrobats cafès com Déu mana!! A les cames ens emportem 330kms. i 9.300 mtres. de desnivell... a la memòria paisatges impressionants i un tros d'història!

dimecres, 9 de setembre de 2009

EL BIGOTIS DE LA VUELTA. JAIME MIR

No va a misa, por eso lo echaron hace 40 años del mítico Kas –"el único equipo que me han echado", asegura–, pero tiene una rica historia que da vueltas alrededor del ciclismo y del cine. 26 Tours de Francia, 14 Giros y 39 Vueltas a España le contemplan, además de 126 películas en las que ha intervenido. Ahora, con 80 años –los cumple el próximo 22 de noviembre– sigue en la brecha en el equipo Andalucía Cajasur. Todo empezó en 1959, año en el que un español ganó el Tour por primera vez: Federico Martín Bahamontes. Allí tuvo la suerte de debutar Jaime Mir, cuando todavía no le llamaban 'Taxy Key'. "Yo tenía un taxi en Barcelona. Había sido ciclista amateur, pero me ganaba la vida como taxista. Con el taxi iba a ver a los corredores a las carreras, nadie me pagaba, pero me lo pasaba bien. Gracias a eso entablé amistad con los dos periodistas de ciclismo que tenía Mundo Deportivo en aquella época: Juan Plans y Ramón Torres. Ellos me presentaron al director del diario, José Luis Las Plazas y al propietario Ricardo Grau y a su hijo, Alejandro Grau. Él fue quien me bautizó como 'Taxi Key'", dice.
En '600' al Tour "Me propusieron repartir el diario a las cinco de la mañana. Yo cada día iba a la redacción, en la calle Diputación, y llevaba los paquetes a la estación y al aeropuerto. Unos meses después me dijeron: '¿quieres ir al Tour?'. Era lo que más ilusión me hacía en el mundo. Se trataba de hacer de chófer de Torres y Plans. Yo no tenía coche, pero eso no fue problema: Juan Plans puso su '600'. Mis dos primeros Tours los hice llevando el '600' de Mundo Deportivo. Yo iba al volante, Plans al lado del conductor y Torres detrás. Las maletas arriba, en el techo. Y no tuvimos una sola avería. En las salas de prensa ellos escribían y yo cantaba las crónicas a los magnetofonistas del periódico", explica Jaime.
"En el año 51 me llamó Dalmacio Langarika, el mánager del Kas, y me propuso llevar el segundo coche del equipo en la Volta a Catalunya. Me pagaban 1.000 pesetas diarias, eran siete etapas, así que me llevé 7.000 pesetas. Una semana después de finalizar aquella Volta, me llamó Langarika de nuevo y me propuso entrar en Kas, en la empresa. Estaban fabricando el primer microbús que ha existido en el ciclismo". Mir añade que "mi misión era que los ciclistas del equipo que tuvieran que subir al podio lo hicieran limpios y aseados. Yo le había visto hacer eso a Jeanine, la esposa de Anquetil. El gran Jacques siempre subía al podio hecho un pincel. Yo hacía lo mismo con mis corredores. Lo malo es que al poco tiempo el Kas me puso en la calle por tres motivos: no iba a misa, perseguía a las camareras en los hoteles y salía a bailar en el Follies Bergeres, la última noche del Tour. pero ningún problema, al poco tiempo me llamó el Ferrys y después el Bic. Estuve con Anquetil, Jan Janssen y Ocaña. Más adelante empezaron mis 14 años en el Teka, uno en el Super Ser y por último, el Festina. Allí me jubilé". Pero el ciclismo no ha sido el único recurso con el que Jaime Mir se ganó la vida. "En 1970 me presentaron al director José María For, que iba a rodar una película sobre ciclismo. Se llamó 'Las piernas de la serpiente' y necesitaban un asesor que les introdujera en un deporte que desconocían. Me ofrecieron también intervenir en la película. Me dieron un guión de dos folios que me aprendía con cierta dificultad. En la 'premiere', en el cine Kursaal de Barcelona, alguien me dijo: 'con esta pinta que tienes de hijo puta, con ese bigote de mexicano, seguro que interesas para los westerns'. Me presenté, pero cuando se enteraron que no sabía montar a caballo, dejé de interesar. Me pasé el año siguiente en el picadero que había en la calle Numancia. Aprendí a montar y a caerme sin hacerme daño. Cuando ya sabía, volví al estudio del que me habían echado un año antes y a partir de aquél día intervine en 126 películas".
Al mismo tiempo Jaime Mir trabajaba de director y relaciones públicas de la discoteca 'Crazy Horse', primero, y 'Studio Ono', después. Allí compaginaba el trabajo de oficina con la actuación en un sketch. Pero ha sido en el ciclismo donde ha dejado la huella más profunda. Tanto que el equipo de Paco Anguita, Andalucía Cajasur, no dudó en invitarlo a seguir la Vuelta como asesor, para suplir su falta de experiencia. Aunque aparenta la misma edad que cuando tiraba tiros de fogueo en un rodaje de un western almeriense, 'Taxy Key' está a punto de entrar en los 80, pero aquí sigue, al pie del cañón, asomando sus famosos bigotes por las pantallas de los televisores de toda España.


Font digital: (ELMUNDODEPORTIVO.es)

Ruta del Cap de Creus a BIKE - per Josep Moreno

http://www.mountainbike.es/front/ruta/detalle.do?id=2c90a8c622734a5b01227e43a5d5018c

divendres, 4 de setembre de 2009

Unes de Galícia...

PAISATGES INACABABLES...
d'estrena...
Desnivells...

Camí de Santiago per tot arreu...
L'etapa reina...
El cunyao fotent-li...


Al final però em va faltar algun dia per anar a descobrir on es preparava el Xacobeo Galicia per la Volta a Espanya... l'any que ve serà (a veure que menja l'Ezequiel Castillo per pujar tant fort).