DE MAR A MAR, EN QUATRE ETAPES

Un nou repte damunt la taula que ens plantegem per l'últim cap de setmana del proper Juliol, unir el Mediterrani i el Cantàbric en 4 etapes, passant per alguns dels cols mítics, així com els millors paisatges dels Pirineus...

1ª Etapa: Roses - La Seu d'Urgell - Dijous 25 de Juliol

219 kms. i 3.410mtres de desnivell acumulat

Coll de Capsacosta

Coll de Merolla

Pedraforca Maçanés i la Trapa i Coll de Josa

Coll de la Traba

2ª Etapa: La Seu d'Urgell - Bagnères de Luchon Divendres 26 de Juliol

158 kms i 3.520 metres de desnivell acumulat

Port del Cantó

Port de La Bonaigua

Port del Portillon

3ª Etapa: Bagnères de Luchon - Argeles-Gazost Dissabte 27 de Juliol

112 kms i 3.140 metres de desnivell acumulat

Col de Peyresourde

Col d'Aspin

Col du Tourmalet

4ª Etapa: Argeles-Gazost - Donosti Diumenge 28 de Juliol

205 kms. i 2.740 mtres de desnivell acumulat

Col de l'Aubisque
I arribada a Donosti...

El repte està damunt la taula!!

Verín - Manzaneda a la Vuelta

Els Euskaltel, sota el castell de Monterrei de Verín -llàstima de no ser-hi aquest estiu- a la jornada de descans...
El recorregut de l'etapa... me'l guardo al calaix per un altre any...

RACONS DE MÓN...

Us deixo aquestes postals, per si mai us hi perdeu...

Al Marroc, Dades Gorge...

A Noruega, Trollstigverein "la Carretera dels Trolls"), una peligrosa carretera qüasi arrancada de la roca la construcció de la qual va costar vint anys (del 1916 a 1936), y talla l'esplendid vall d'Isterdal, a la seva dreta s'alcen els Karintind (1544m), Dronningen, (1614m), Kongen (1786m), Bispen (1643m)y a l'esquerra el Trolltind (1797m). En tot el recorregut de baixada ens acompanya la cascada Stigfossen.

Això sí... no hi aneu en autocar:

EL SECRET DEL XACOBEO GALICIA

Després de les vacances a Galícia, m'havia quedat el cuc de saber on s'entrenava el Xacobeo de'n Mosquera i &. per la Vuelta -alguna cosa ha de tenir perque vagin tant forts i no serà el pop a la gallega només-. Gracies al Facebook i al pro d'aquest equip Gonzalo Rabuñal Ríos (actualment a la Vta. a Chihuahua) ja tinc una altre estatge a punt de tiro a la zona de Ponferrada (El Bierzo), on volen organitzar el Mundial del 2.013, entre Lleó, Lugo i Orense.

Es tracta de les següents ascensions:

Morredero

Peña Aguda / Llano de las Ovejas
OS Ancares

Fonte da Cova / Trevinca (per Orense)

Fonte da Cova / Trevinca (per Lleó)

Vallenón-Campo Las Danzas

Ja em fan mal les cames de pensar-hi...

EL TOUR SEMPRE SERAN ELS ALPS...

No estan tots els que ho són, però ho son tots els que hi estant... I per comprovar-ho, res millor que carregar les furgonetes de tota la roba de l'armari i canviar el rostit i el cava de la Diada per barretes "power-bar" i begudes isotòniques.

El primer dia, havent sortit de matinada i amb 7 hores d'autopista, després de la corresponent degustació d'un assortiment de truites cassolanes, vàrem fer l'Izoard des de Briançon primer i per completar, per l'altre cara. Val a dir que és digne de postal per les dues cares amb l'omnipresent "Caisse Deserte", on hi trobem el monument al Coppi, que fa recordar les èpiques etapes que han fet l'història del Tour (a mi se'm fa difícil imaginar-ho sense asfalt...). Comentar que només coronar i mentre conversaven amb un parell de burgalesos, un parell d'avions de l'exèrcit francès ens va donar la benvinguda a les alçades amb unes passades que qüasi ens fa saltar el casc i les ulleres -de fet, no és d'estranyar ja que estàvem a més de 2.000 mtres. i això ja començava a ser territori aeri.

A l'arribada ens quedava un desplaçament neutralitzat d'una horeta passant pel Col du Lautaret aquest amb cotxe) fins Bourg d'Oissans, peu de port de la resta de sortides que ens quedaven. A l'arrivar a l'Hotel ja ens posen sobre avís de que allà s'hi ha allotjat el totpoderòs Armstrong i l'amic Virenque, i que mai els hi han robat cap bicicleta... tot i així, aquest "glamour" cau per terra quant veiem les habitacions, el Sopar i la Rottenmeier que ens va servir...

2on. dia

El Col du Glandon (per les dues cares) amb l'afegit de la Croix de Fer.

120 kms. amb 3.300 mtres de desnivell final.

Com no podia ser d'una altra manera, maillots de Catalunya per conmemorar la Diada per aquestes contrades, a banda de la meva novatada de pujar amb plat una bona estona, digne de la casa... i que va ser motiu de comentari (jo també us estimo!)

Va ser possiblement la més dura per a tots i digne de pas de la clàssica cicloturista per excel.lencia "La Marmotte". La Coca-Cola reparadora del Bar de la Croix de Fer, inolvidable... així com l'ascensió des de La Chambre fins al Glandon de "l'après midi" amb un panini a l'estòmac (els horaris a França no són la nostra especialitat). Al final del dia vàrem entendre el perque el dia abans vàrem veure varis ciclistes a les fosques...

Al vespre "Verbena" d'infusió, que no de la bona!

3r. dia

Avui un altre etapone: tocava el Galibier amb el Télégraph a mig camí. Alguns ens atrevim amb escalfar des del desviament del Lautaret per fer els últims 8 kms. Després deixem els cotxes dalt i ens tirem cap avall, cap avall... sabent que després tocarà pujar cap amunt, cap amunt...

Al final de la Vall, un dinar preventiu energètic d'espaguetis a la carbonara, assegurant el tanto i que no passi com el dia abans (al final vàrem dinar abans que els francessos). Avui ja es nota que és cap de setmana però portem l'hora canviada perque pujant ho fem tots sols. El Galibier no només és alt, sino que també llarguíssim al 8-9% pràcticament en la seva totalitat. Però a aquestes alçades ja estem fets uns campions i pugem amb un parell... de pinyons en falta!!!

Després de les felicitacions, i sota la pluja, ens instal.lem al xiringuito de costat del Túnel, a fer un "Café-Olé"... resulta que els propietaris passen una setmaneta a Roses i que compren la pell que venen a Olot des de fa 40 anys.

Tornada a l'Hotel i avui sortim a sopar fora per fer la despedida, sense copa, perque resulta que els dissabtes a la nit tothom tanca (ara entenc perque l'Asterix deia que els francesos estaven sonats!!!)

4rt. i últim dia

Hem deixat pel final la grandesa i el mite de les 21 curves de l'Alpe d'Huez que ens ventilem en menys d'hora i mitja... és que ara ja ens hi quedaríem un parell de dies més!

Baixem sobradíssims, animant a tots els qui pugen i tirant piropos a les ciclistes!!!... ni l'Eddy Merckx en els seus millors temps. L'amic Bianchista aprofita per inmortalitzar-se davant una de les curves del malaurat Marco Pantani... i és que als Alps tot és mite i llegenda.

Au revoir Alps, bentrobats cafès com Déu mana!! A les cames ens emportem 330kms. i 9.300 mtres. de desnivell... a la memòria paisatges impressionants i un tros d'història!

Unes de Galícia...

PAISATGES INACABABLES...

d'estrena...

Desnivells...

Camí de Santiago per tot arreu...
L'etapa reina...

El cunyao fotent-li...

Al final però em va faltar algun dia per anar a descobrir on es preparava el Xacobeo Galicia per la Volta a Espanya... l'any que ve serà (a veure que menja l'Ezequiel Castillo per pujar tant fort).

La Glockner Man d'Àustria

Es tracta d'una ultra maraton de 1.025km amb 15.743 mtrs. de desnivell (pels aventurats...)
37 hores va tardar el primer l'any passat

De fet l'he trobat buscant informació del cim Glossglockner, el pic més alt d'Austria i on hi ha la Carretera Alpina més alta d'Europa (jo hi vaig estar d'statge à l'Hotel que hi ha dalt de tot intentant aprendre alemany un llunyà mes de Juliol)
La carretera que hi puja fins al mirador fou inaugurada al 1935.
És tracta d'una carretera de peatge que uneix Zell am See (regió de Salzburg) amb Heiligenblut (Carintia).

El primer tram de la carretera arriba fins el cim de l'Edelweisspitze i el segon fins la terrasa panoràmica de Franz Joseph Höhe des d'on es contempla molt proper el Grossglockner que amb els seus 3.797mtres. és la muntanya més alta d'Austria, rodejada de mites i llegendes d'alpinistes.

La regió muntanyenca que rodeja el Grossglockner forma part del Parc Nacional del Hohe Tauern , un dels més importants d'Austria i el més gros dels Alps.

La carretera, prodigi de la ingenieria, d'uns 45 km. al tramo de peatge, és una carretera que a l'hivern està tallada per la neu ja que discorre per damunt dels 2.500 m. al su punt mé alt. Es va tardar 5 anys en construir-la amb més de 3.000 obrers que treballaven de juny a octubre. Les operacions per netejar la neu després d'hivern duren tres o quatre setmanes, als anys 30 es tardaven dos messos. Segons la quantitat de precipitacions i la quantitat de neu transportada per les freqüents tempestes violentes, la capa de neu als punts alts de la carretera pot variar entre els 5 i els 20 metres. Els costos de manteniment de la carretera són molt elevats i justifiquen els 28 euros que us cobraran per pujar-hi en cotxe, gratutït si us animeu a fer-ho en bicicleta).

PERIGORD (França)

Amb el mal temps que fot i, sobrat d'hores sense poder sortir a rodar... és moment per anar preparant possibles sortidetes quant vingui bonança. Avui toca aquesta regió de França -a 5 hores de La Jonquera- i bressol del foie... http://www.arueda.com/cicloturismo/reportajes/el-perigord-negro-destino-ciclista-ideal.html

Un ratpenat a Tailandia

L'última vegada que el vàrem veure el teníem davant d'un plat de gambes i ara guaita'l: enmig de la Selva Tailandesa buscant-li les pesigolles al Dumbo...
ke cabró!!!
El blog del seu mes de vacances:
http://www.atai.ohlog.com/

Per qui no el conegueu us en faré 5 cèntims...

Quant era petit li agradava anar amb bicicleta...

I la veritat es que no ho feia malament del tot...

Fins i tot s'atrevia amb les nocturnes...

Fins que un dia pobret, va petar...
No va poder aguantar que li diessin RATPETAT, i es va passar a la beguda...

I després de fer una última trucada... Es va calçar les botes i va caminar i caminar... travessant grans muntanyes......i ara el tenim a Tailàndia, tu!!!

QUI EL VA PARIR, EN RATPETAT !!!