Un tomb pel Montseny...

Enmig de l'estiuet de Sant Martí, ens vàrem escapar a Sant Celoni per pujar fins a la Font de Ca'l Guardià i acabar fent un dinaret a la Masia de l'Aleix a Mosqueroles.

L'avi Peixa de Sant Celoni

COLL DE BRACONS / PUIGSACALM / VALL DE'N BAS

Dissabte tot i les males previsions del temps tocava un dels llocs més captivadors de la província de Girona: la Vall de'n Bas; en concret una caminada de Coll de Bracons al Puigsacalm. El camí pel mig de la fageda en plena tardor no té pèrdua, amb un gruix de fulles caigudes que no deixaven veure el corriol. Finalment, la pluja ens ha fet deixar-ho a la meitat i vàrem aprofitar la tarda per visitar Joanetes, Puig Pardines i fer una visita a l'agrobotiga de la cooperativa de la Vall de'n Bas per carregar la despensa.Queda pendent un altre dia, en que aprofitarem per fer alguna nit d'stage a Puig Pardines i descobrir més racons de la Vall.

Em queda a la ment el que l'Aïda cada vegada disfruta més en aquestes sortides i en les pendents de Bracons pel proper Terra de Remences.

***

Diumenge, 100 qms. de carretera amb la grupeta cap a Agullana i voltants... això que és temporada baixa, però sembla que la Quebranta de l'any que ve no quedi tant lluny.

La Vajol, Història i Castanyes

Entre pedalada i pedalada, dissabte després d'una gran entaulada familiar a La Quadra de Maçanet de Cabrenys, restaurant que us recomano del tot (així ho saben els de Raids al Vent, que el tenen com a punt de pas obligatori), vàrem passar la tarda a La Vajol.Es tracta d'un punt que respira història pels quatre cantons, memòria viva al record dels milers de persones que varen marxar cap a l'exili durant la Guerra.

"Vam deixar la Vajol el dia 26 de gener muntanya amunt. Per tal d’evitar caure en les malles dels rebels calia fugir. Fugíem plens d’angoixa i de dolor i deixàvem enrere la terra estimada i el joc fabulós dels núvols de l’Empordà (…). Aquell dia el cel estava cobert de núvols grisos i negres. El mar semblava quiet i adormit davant les platges de Roses i l’Escala.”

(J.B. Xuriguera. Els núvols de l’Empordà. Claret. 1984)

http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/presencia10.pdf

Aquest fet per sí mateix ja val una visita, per recòrrer les mateixes pistes anys després, també per veure les espectaculars vistes que des dels miradors que a la carretera del Coll de La Manrella dibuixen tota la Plana de l'Empordà amb la nostra Badia al fons...

...aquesta vegada però, l'excusa era més mediàtica: fer de "Caçadors de Castanyes"!!! i que els de TV3 s´ho plantegin perque s'hi pot dedicar un programa... Bromes a banda, l'Aida s'ho va passar en gran, que és el que compte.

"BILLET" & Co.

Ja sé que no te res a veure amb ciclisme ni amb l'Empordà, però tot això em fot de més mala llet que punxar roda sortint de casa, COLL...NS !!

ROSES, CIUTAT MEGALÍTICA

Continuant amb el calendari de sortides en família, dissabte a la tarda vàrem fer la Ruta Megalítica al complet, enmig d'una forta tramuntana, val a dir-ho.
Com sempre, el millor està a casa. Prova d'això és que de moment les sortides que millor ha valorat l'Aïda, són les que hem fet aquí (aquesta i la del Camí de Ronda)... i és que els nens no enganyen mai... o no els agrada agafar el cotxe!!

Salines-Bassegoda

Dissabte, un dia més tot esquivant la tramontana, vàrem agafar els trastets i cap a Salines-Bassegoda.

Des del Pantà, cap al Molí de'n Robert i Sant Llorenç de la Muga... 30kms de pistes

Aviat com els holandesos, el Camí de Sant Jaume desde casa...

Aquesta setmana els mitjans es feien ressó de la següent notícia: "Catalunya entra a formar part del Camí de Sant Jaume i en senyalitzarà i adequarà la ruta".

Vídeo TV3

Tot i així, i més en els temps que corren... fins que no ho veiem acabat?! A veure que serà primer si el tren d'Alta Velocitat per Girona o el camí de Sant Jaume a Sant Pere de Rodes. De fet, la notícia per part de La Generalitat ja ve de lluny
Esperem que aviat les cròniques dels peregrins que ens visitin puguin ser més opimistes dels qui ja s'hi han atrevit:

1ª Etapa: Sant Pere de Rodes - La Cellera de Ter , 99,9 kms.

2ª Etapa: La Cellera de Ter - L'Estany, 81,2 kms.

3ª Etapa (A): L'Estany - Manresa, 45,4 kms.

3ª Etapa (B): Manresa - Montserrat, 25,8 kms.

Quilometratge final: 252,3 kms.

¡¡ Ultreia !!

Qui s'hi atreveix?

Pont del Pilar

El millor de quedar-se a casa en un Pont del Pilar és estalviar-se una quilometrada i gaudir del que tenim aquí... que no és poc:

Dissabte, Sortida de Carretera (Roses-Fortià-Siurana-Sant Miquel de Fluvià-Vilopriu-Camallera-Galliners-Bàscara-Sant Mori-Siurana-Fortià-Roses) 97 kms. i 650 mtrs. de desnivell acumulat.

Diumenge, l'Empordanet del Pasqual Maragall amb bicicleta & família... Rupià, Parlavà, Ullastret...

Dilluns, Muntanya cap a l'Albera per guarir-nos de la tramuntana. Vàrem tenir "l'honor" d'estrenar la pista pels voltants de l'ermita de Sant Silvestre que les màquines del Parc Natural i el Plan Zapatero ja han obert. Com a denúncia, la del brètol que es dedica a marcar les fites que són del Parc i de tots i d'aquesta manera confondre a tots els que utilitzem aquestes pistes... L'incorrecte està clar que n'és la seva conducta incívica... com a grafitero no té futur!!!

EL SECRET DEL XACOBEO GALICIA

Després de les vacances a Galícia, m'havia quedat el cuc de saber on s'entrenava el Xacobeo de'n Mosquera i &. per la Vuelta -alguna cosa ha de tenir perque vagin tant forts i no serà el pop a la gallega només-. Gracies al Facebook i al pro d'aquest equip Gonzalo Rabuñal Ríos (actualment a la Vta. a Chihuahua) ja tinc una altre estatge a punt de tiro a la zona de Ponferrada (El Bierzo), on volen organitzar el Mundial del 2.013, entre Lleó, Lugo i Orense.

Es tracta de les següents ascensions:

Morredero

Peña Aguda / Llano de las Ovejas
OS Ancares

Fonte da Cova / Trevinca (per Orense)

Fonte da Cova / Trevinca (per Lleó)

Vallenón-Campo Las Danzas

Ja em fan mal les cames de pensar-hi...

COEFICIENT DE DURESA DELS PORTS

A l'stage dels Alps, més d'un cop ens vàrem recordar de com devien calcular els coficients de duresa d'aquells ports en els que no ens quadrava res...
Els d'altimetria.net tenen penjat el programa per a calcular-ho... tot depen de les cames però, això no varia mai...

Vídeos de l'EUROBIKE 2009

Us penjo algun vídeo del Saló alemany d'aquest any amb les novetats que venen... L'any que ve es fa a finals d'agost i no estaria malament d'enllaçar-ho amb les vacances ja que l'entorn del llac Constança, frontera amb Suïsa bé que s'ho val.

Cronoescalada a la Vta. a Chihuahua

4,2 kms. a la pròl.leg cronoescalada amb rampa final al 25%
"Michael Rasmussen (Tecos) es el primer líder de la Vuelta a Chihuahua, tras imponerse en la cronoescalada de 4,2 kilómetros entre el Palacio de Gobierno y el Cerro Coronel, en Chihuahua.El danés se mostró muy fuerte en la subida, en la que enjugó la desventaja que traía con respecto a otros ciclistas y se impuso, aunque no de forma holgada, ya que sólo 26 centésimas le separaron de Dani Moreno (Caisse d’Epargne), que comentó que se le había hecho muy larga la subida, y se mostraba francamente molesto por haber perdido el triunfo por tan exigua diferencia.A sólo un segundo llegaba Oscar Sevilla (Rock Racing), otro corredor que evidenciaba un excelente momento de forma, mientras que su compañero Francisco Mancebo, el último vencedor, tan sólo cedía tres segundos, uno menos que el colombiano Gregorio Ladino, el otro puntal de Tecos.De esta forma, diferencias mínimas en una durísima crono que no ha descartado a ningún favorito ya que Ezequiel Mosquera (Xacobeo), por ejemplo, sólo cedía 16 segundos, mientras que Jesús Del Nero era el mejor del Fuji-Servetto, a 14.“Estoy contento por mi, pero sobre todo por el equipo –comentaba Rasmussen-. Me había preparado para correr la Vuelta a España, pero como no pude hacerlo, llegué en buenas condiciones a la Vuelta a Puebla, que gané, y a Chihuahua. En el llano no me he encontrado muy a gusto debido al viento, pero sí en la subida. Pese a que la general está muy igualada, confío poder mantener este liderato hasta el final. A mis 35 años me siento joven y confío en seguir en activo y llegar al nivel que tenía antes” Tecos se llevó también la prima de 7.000 dólares de la organización al mejor equipo Mañana, primera etapa en línea desde Chihuahua a Cuauhtemoc, de 118,2 kilómetros, en una jornada más propicia para escapadas y sprinters que para grandes cambios en la general."

Font: http://www.vueltaachihuahua.com/2009/

ROMAIN SICARD

La Televisió francesa sembla que ja ha trobat a qui seguir amb les seves càmeres durant els propers Tours de França... es tracta de Romain Sicard (que dissabte passat es proclamava campió del Món Ruta Sub 23 a Brindisio. Paradoxalment, també serà nou pro de l'equip Euskautel els propers dos anys, ja que és nascut al País basc francès.

No ha estat cap sorpresa, perque ja es va adjudicar la passada Subida al Naranco i Tour del Porvenir. És un dels principals al.licients del proper Cinturó de l'Empordà d'aquest cap de setmana per les nostres carreteres.

Retorn als orígens

Potser feia 15 anys que no trepitjava el Carrilet de Girona a Olot... però per la família es fa el que calgui.
Val a dir que el vaig trobar força deteriorat sobretot pel que fa a la senyalització (déu ser que RENFE a Catalunya només gasta en les indemnitzacions pels retards dels seus trens, ja que a d'altres comunitats estant molt millor...)
Sense ànim de polemitzar perque tampoc tinc clar si es culpa d'ells o de la Diputació de Girona (si algú ho té clar, m'ho podríeu aclarir, s.u.pl)

De tornada, visita a Galliners (on hi ha la casa pairal de la besavia de l'Aida). De fet, també m'interessava anar-hi per veure la carretera que hi passa i així poder ser un dels circuits de carretera d'aquest hivern.

El diumenge al matí, 103 kms. de carretera a pinyó fins a Cantallops i La Jonquera.

Aquest cop li ha tocat al XAVIER NOVELL

Quant sents que algun ciclista anònim és la víctima en alguna carretera se't fa el cor molt petit perque dins teu tots sabem les vegades que aquell retrovisor ens ha fregat la ma, o el cotxe que ens ha avançat dintre una corva cega... és el risc al que malauradament estem exposats cada vegada que sortim...

Quant a qui l'hi ha tocat és algú amb cara i nom com al Xavier, nascut també al peu del Montseny, a qui has vist crèixer carrer per carrer, i a qui has retrobat anys més tard compartint afició a través del seu blog se't remouen moltes coses més.

La memòria del Xavier i de les dues precioses filles que deixa està molt per sobre de tornar a recordar una vegada més l'inconsciencia i el poc respecte que té la gent al volant.

Em quedo amb la seva energia "trinxant-se la patata" i un seu comentari a la Mariona "des del cel totes les carreteres es veuen planes..."

Fins sempre Xavier

(EUROPA PRESS)
Un ciclista de 34 anys va morir ahir en un accident de trànsit en què es van veure implicades dues furgonetes a la C-35, a l’altura de Llinars del Vallès.Segons han informat avui els Mossos d’Esquadra, l’accident va passar cap a les 18.15 hores d’ahir i el ciclista, Xavier N.A., veí de Sant Celoni, va ser evacuat en helicòpter a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va morir. Els dos conductors de les furgonetes van resultar-ne il·lesos.En la col·lisió van intervenir-hi cinc dotacions dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions de la Policia Local de Llinars del Vallès, serveis sanitaris i bombers.

Camí de Ronda

Després del "Tour Alps Mítics" de la setmana passada i, havent esgotat el "Bono-Bici" familiar pel que queda de temporada pràcticament... inicio el capítol "Excursions de Tardor"amb la peque i la no tant peque avui pel Camí de Ronda...

No per tenir-ho més a prop els paisatges desmereixen dels Alpins (encara que és clar, amb una visió a nivell de mar)...

Algunes fotos:

EL TOUR SEMPRE SERAN ELS ALPS...

No estan tots els que ho són, però ho son tots els que hi estant... I per comprovar-ho, res millor que carregar les furgonetes de tota la roba de l'armari i canviar el rostit i el cava de la Diada per barretes "power-bar" i begudes isotòniques.

El primer dia, havent sortit de matinada i amb 7 hores d'autopista, després de la corresponent degustació d'un assortiment de truites cassolanes, vàrem fer l'Izoard des de Briançon primer i per completar, per l'altre cara. Val a dir que és digne de postal per les dues cares amb l'omnipresent "Caisse Deserte", on hi trobem el monument al Coppi, que fa recordar les èpiques etapes que han fet l'història del Tour (a mi se'm fa difícil imaginar-ho sense asfalt...). Comentar que només coronar i mentre conversaven amb un parell de burgalesos, un parell d'avions de l'exèrcit francès ens va donar la benvinguda a les alçades amb unes passades que qüasi ens fa saltar el casc i les ulleres -de fet, no és d'estranyar ja que estàvem a més de 2.000 mtres. i això ja començava a ser territori aeri.

A l'arribada ens quedava un desplaçament neutralitzat d'una horeta passant pel Col du Lautaret aquest amb cotxe) fins Bourg d'Oissans, peu de port de la resta de sortides que ens quedaven. A l'arrivar a l'Hotel ja ens posen sobre avís de que allà s'hi ha allotjat el totpoderòs Armstrong i l'amic Virenque, i que mai els hi han robat cap bicicleta... tot i així, aquest "glamour" cau per terra quant veiem les habitacions, el Sopar i la Rottenmeier que ens va servir...

2on. dia

El Col du Glandon (per les dues cares) amb l'afegit de la Croix de Fer.

120 kms. amb 3.300 mtres de desnivell final.

Com no podia ser d'una altra manera, maillots de Catalunya per conmemorar la Diada per aquestes contrades, a banda de la meva novatada de pujar amb plat una bona estona, digne de la casa... i que va ser motiu de comentari (jo també us estimo!)

Va ser possiblement la més dura per a tots i digne de pas de la clàssica cicloturista per excel.lencia "La Marmotte". La Coca-Cola reparadora del Bar de la Croix de Fer, inolvidable... així com l'ascensió des de La Chambre fins al Glandon de "l'après midi" amb un panini a l'estòmac (els horaris a França no són la nostra especialitat). Al final del dia vàrem entendre el perque el dia abans vàrem veure varis ciclistes a les fosques...

Al vespre "Verbena" d'infusió, que no de la bona!

3r. dia

Avui un altre etapone: tocava el Galibier amb el Télégraph a mig camí. Alguns ens atrevim amb escalfar des del desviament del Lautaret per fer els últims 8 kms. Després deixem els cotxes dalt i ens tirem cap avall, cap avall... sabent que després tocarà pujar cap amunt, cap amunt...

Al final de la Vall, un dinar preventiu energètic d'espaguetis a la carbonara, assegurant el tanto i que no passi com el dia abans (al final vàrem dinar abans que els francessos). Avui ja es nota que és cap de setmana però portem l'hora canviada perque pujant ho fem tots sols. El Galibier no només és alt, sino que també llarguíssim al 8-9% pràcticament en la seva totalitat. Però a aquestes alçades ja estem fets uns campions i pugem amb un parell... de pinyons en falta!!!

Després de les felicitacions, i sota la pluja, ens instal.lem al xiringuito de costat del Túnel, a fer un "Café-Olé"... resulta que els propietaris passen una setmaneta a Roses i que compren la pell que venen a Olot des de fa 40 anys.

Tornada a l'Hotel i avui sortim a sopar fora per fer la despedida, sense copa, perque resulta que els dissabtes a la nit tothom tanca (ara entenc perque l'Asterix deia que els francesos estaven sonats!!!)

4rt. i últim dia

Hem deixat pel final la grandesa i el mite de les 21 curves de l'Alpe d'Huez que ens ventilem en menys d'hora i mitja... és que ara ja ens hi quedaríem un parell de dies més!

Baixem sobradíssims, animant a tots els qui pugen i tirant piropos a les ciclistes!!!... ni l'Eddy Merckx en els seus millors temps. L'amic Bianchista aprofita per inmortalitzar-se davant una de les curves del malaurat Marco Pantani... i és que als Alps tot és mite i llegenda.

Au revoir Alps, bentrobats cafès com Déu mana!! A les cames ens emportem 330kms. i 9.300 mtres. de desnivell... a la memòria paisatges impressionants i un tros d'història!

EL BIGOTIS DE LA VUELTA. JAIME MIR

No va a misa, por eso lo echaron hace 40 años del mítico Kas –"el único equipo que me han echado", asegura–, pero tiene una rica historia que da vueltas alrededor del ciclismo y del cine. 26 Tours de Francia, 14 Giros y 39 Vueltas a España le contemplan, además de 126 películas en las que ha intervenido. Ahora, con 80 años –los cumple el próximo 22 de noviembre– sigue en la brecha en el equipo Andalucía Cajasur. Todo empezó en 1959, año en el que un español ganó el Tour por primera vez: Federico Martín Bahamontes. Allí tuvo la suerte de debutar Jaime Mir, cuando todavía no le llamaban 'Taxy Key'. "Yo tenía un taxi en Barcelona. Había sido ciclista amateur, pero me ganaba la vida como taxista. Con el taxi iba a ver a los corredores a las carreras, nadie me pagaba, pero me lo pasaba bien. Gracias a eso entablé amistad con los dos periodistas de ciclismo que tenía Mundo Deportivo en aquella época: Juan Plans y Ramón Torres. Ellos me presentaron al director del diario, José Luis Las Plazas y al propietario Ricardo Grau y a su hijo, Alejandro Grau. Él fue quien me bautizó como 'Taxi Key'", dice.
En '600' al Tour "Me propusieron repartir el diario a las cinco de la mañana. Yo cada día iba a la redacción, en la calle Diputación, y llevaba los paquetes a la estación y al aeropuerto. Unos meses después me dijeron: '¿quieres ir al Tour?'. Era lo que más ilusión me hacía en el mundo. Se trataba de hacer de chófer de Torres y Plans. Yo no tenía coche, pero eso no fue problema: Juan Plans puso su '600'. Mis dos primeros Tours los hice llevando el '600' de Mundo Deportivo. Yo iba al volante, Plans al lado del conductor y Torres detrás. Las maletas arriba, en el techo. Y no tuvimos una sola avería. En las salas de prensa ellos escribían y yo cantaba las crónicas a los magnetofonistas del periódico", explica Jaime.
"En el año 51 me llamó Dalmacio Langarika, el mánager del Kas, y me propuso llevar el segundo coche del equipo en la Volta a Catalunya. Me pagaban 1.000 pesetas diarias, eran siete etapas, así que me llevé 7.000 pesetas. Una semana después de finalizar aquella Volta, me llamó Langarika de nuevo y me propuso entrar en Kas, en la empresa. Estaban fabricando el primer microbús que ha existido en el ciclismo". Mir añade que "mi misión era que los ciclistas del equipo que tuvieran que subir al podio lo hicieran limpios y aseados. Yo le había visto hacer eso a Jeanine, la esposa de Anquetil. El gran Jacques siempre subía al podio hecho un pincel. Yo hacía lo mismo con mis corredores. Lo malo es que al poco tiempo el Kas me puso en la calle por tres motivos: no iba a misa, perseguía a las camareras en los hoteles y salía a bailar en el Follies Bergeres, la última noche del Tour. pero ningún problema, al poco tiempo me llamó el Ferrys y después el Bic. Estuve con Anquetil, Jan Janssen y Ocaña. Más adelante empezaron mis 14 años en el Teka, uno en el Super Ser y por último, el Festina. Allí me jubilé". Pero el ciclismo no ha sido el único recurso con el que Jaime Mir se ganó la vida. "En 1970 me presentaron al director José María For, que iba a rodar una película sobre ciclismo. Se llamó 'Las piernas de la serpiente' y necesitaban un asesor que les introdujera en un deporte que desconocían. Me ofrecieron también intervenir en la película. Me dieron un guión de dos folios que me aprendía con cierta dificultad. En la 'premiere', en el cine Kursaal de Barcelona, alguien me dijo: 'con esta pinta que tienes de hijo puta, con ese bigote de mexicano, seguro que interesas para los westerns'. Me presenté, pero cuando se enteraron que no sabía montar a caballo, dejé de interesar. Me pasé el año siguiente en el picadero que había en la calle Numancia. Aprendí a montar y a caerme sin hacerme daño. Cuando ya sabía, volví al estudio del que me habían echado un año antes y a partir de aquél día intervine en 126 películas".
Al mismo tiempo Jaime Mir trabajaba de director y relaciones públicas de la discoteca 'Crazy Horse', primero, y 'Studio Ono', después. Allí compaginaba el trabajo de oficina con la actuación en un sketch. Pero ha sido en el ciclismo donde ha dejado la huella más profunda. Tanto que el equipo de Paco Anguita, Andalucía Cajasur, no dudó en invitarlo a seguir la Vuelta como asesor, para suplir su falta de experiencia. Aunque aparenta la misma edad que cuando tiraba tiros de fogueo en un rodaje de un western almeriense, 'Taxy Key' está a punto de entrar en los 80, pero aquí sigue, al pie del cañón, asomando sus famosos bigotes por las pantallas de los televisores de toda España.

Font digital: (ELMUNDODEPORTIVO.es)

Ruta del Cap de Creus a BIKE - per Josep Moreno

http://www.mountainbike.es/front/ruta/detalle.do?id=2c90a8c622734a5b01227e43a5d5018c

Unes de Galícia...

PAISATGES INACABABLES...

d'estrena...

Desnivells...

Camí de Santiago per tot arreu...
L'etapa reina...

El cunyao fotent-li...

Al final però em va faltar algun dia per anar a descobrir on es preparava el Xacobeo Galicia per la Volta a Espanya... l'any que ve serà (a veure que menja l'Ezequiel Castillo per pujar tant fort).

Tourmalet

Per pujar cims com el Tourmalet, es pot fer de dues formes (a banda de cotxe, és clar):

Com els professionals, amb preparació prèvia, cames envejables i massatge posterior...

o com els aficionats (ó sonats com qui us escriu), sortint de Roses a les 2 de la matinada quant la música i soroll de fires i barraques de Festa Major encara sonàven i, després de conduïr tota la matinada amb algun que altre cop de cap al volant per les autopistes franceses, presentar-se a les 7.30h. a Campan per després dels 21 kms. de rigor i desnivell coronar en un dia acollonant ben passades les 9 del matí.

Durant la baixada, una quantitat de ciclistes de tot arreu i de tots els nivells que començaven a arrossegar-se igual que ho havia fet jo abans.

Després, ni migdiada, ni massatge, ni res de res... 800 kms. més cap a Galícia.

Que dura la vida de l'aficionat!!!

L'Hidroavió francés de Cantallops

Sortint de Cantallops per la pista forestal que fa guanyar alçada en un moment, passarem pel Castell de Requesens. Continuant l'ascensió per la pista que ens porta a França, podem trobar les restes de l'hidroavió francès estabellat el 19 de Juliol del 1.986 on varen morir els 4 tripulants que col.laboraven en l'extinció d'uns dels focs més importants que es recorden a la comarca.
Per tenir-ne més informació

QUI DIU FRED??

Per qui digui que el Zlatan Ibrahimovic és car... mireu alguna de les coses que aportarà:

Que venen les sueques!!!

FINS AL 2010

L'ALBERA

i el Ramon mirant-s'ho ...amb 4 Titan's a l'esquena... i a les cames...

...24 hores de Montjuic

Tour 2009. ORDINO ARCALÍS

Una vegada més, després de 12 anys demanant-ho, Andorra tornava a acollir una etapa al Tour de França. El millor final, és sens dubte, per alçada, desnivell i l'inacabable nombre de paelles que permeten gaudir a l'aficionat de pràcticament tot el desenllaç final. Aquest any vàrem aprofitar per sortir des de La Seu i pujar a Canillo fins el Coll d'Ordino per baixar a Ordino i des d'allà fins al final d'etapa, acumulant més de 2.000 mtres. de desnivell amb un total de 110 kms. Aquest any l'espectacle el varen donar els milers de seguidors vinguts de tot arreu per veure el pas d'uns ciclistes que sigui pel recorregut, pels "pinganillos" o més aviat perque amb tot l'anti-dopatge que hi ha se'ls hi han acabat les bateries i ja no es veuen atacs ni a peu d'últim port. De fet, potser s'haurà d'esperar al Mont-Ventoux perque algú tipus Schleck, faci sonar la campanada com el Sastre l'any passat a l'Alpe d'Huez.De tota forma el Tour... c'est le Tour, i aquí teniu una petita aportació:
Vídeo dels escapats a 5 kms. de meta... abans del Túnel d'Ordino.

Algunes fotos:Ivan Gutierrez

Grup de favorits tirat per l'Astana

Cancellara, Jans Voight, Hincapie, Flecha, etc...

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

OBERTES LES INSCRIPCIONS DE LA RATPENAT 2009

Tal i com ja anàvem avançant dies enrera, des d'avui queden obertes les inscripcions per la 3ª edició de La Marxa BTT Nocturna "LA RATPENAT 2009" que celebrarem la matinada del 26 al 27 de Juny.

Per aquesta edició mantenim l'objectiu de veure sortir el sol al Cap de Creus després d'una nit de pedalada sortint de Roses i passant per la veïna Cadaqués, afegint però un munt de complements per tal que torni a ser un referent per tots vosaltres.

Us informem que aquest any tancarem la inscripció anticipada amb les 150 primeres persones per motius logístics, per la qual cosa si esteu interessats no espereu a l'últim moment. La llista de inscrits l'anirem actualitzant puntualment en aquest blog.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

PROGRAMA RATPENAT 2009

Divendres, 26 de Juny nit
22.00 h. ARRIBADA i BENVINGUDA DELS PARTICIPANTS AL PORT ESPORTIU DE ROSES (CONTROL)
23.00 h. BOTIFARRADA
Dissabte, 27 de Juny matinada
01.00 h. SORTIDA i RECORREGUT NEUTRALITZAT

AVITUALLAMENT ESPECIAL A LA CALA PELOSATRAVESSA DE CADAQUÉS
05.30 h. AVITUALLAMENT i SORTIDA DEL SOL A CAP DE CREUS
07:00 h. CORRIOL DE TORNADA A CADAQUÉS
08.00 h. ESMORZAR XOCOLATADA A LA PLATJA DE CADAQUÉS
09:00 h. TORNADA EN VAIXELL VOREJANT EL LITORAL DEL PARC NATURAL

***

Els interessats podeu sol.licitar el full d'inscripció amb les normes i condicions als següents correus electrònics fotoprix.roses@gmail.com o bé toni@rocroses.com.

Voleu saber que és una pàjara?