La meva carta personal per a David García, per Pepe Xagarós (Responsable de Premsa del Xacobeo Galícia)
"He escrit tantes pàgines a la web en aquests quatre anys que no s'entendria que em quedés mut en dies com avui, encara que el silenci i la reflexió profunda haurien imposar-se. Ahir ens va arribar la notícia del positiu de David García. En tenir coneixement d'ella, com a primera reacció, em vaig enfadar terriblement amb ell, com un amic amb un altre. David també estarà enfadat amb ell mateix. Ha d'estar-ho. Després em vaig preguntar per què havia passat i si jo no podria haver fet alguna cosa més.
No tinc idea de medicina ni de recuperantes. El meu suport només podia ser moral, per evitar caure en la temptació, i no sé si vaig fer el que vaig poder. Però les circumstàncies tampoc donaven per a molt. El meu comès en l'equip era la promoció i la comunicació. Una comunicació que pretendre que fos no només cap a fora, sinó també cap a dins, perquè la temptació, ara ho veig més clar, no descansa mai.
David és obert, directe i amb un ímpetu que ajuda molt en la competició. Els ciclistes de vegades creuen que ho saben tot, que el que li dius és massa ranci per als temps actuals, però David és dels que escolten. L'havia vist molt assentat l'última vegada que havíem parlat de plans de futur, però les coses poden canviar ràpidament en qüestió de mesos i fins i tot de dies. Només la temptació roman.
Són tantes les coses que es perden després d'un positiu ..., però segurament queden molt en un segon pla en el moment que ressonen en l'ambient trompetes de victòria i apareixen, enlluernadors, els centelleigs de l'èxit, sempre tan temptador, tan llaminer i tan proper , que per què no donar un pas més cap endavant fins a aconseguir-ho. Que ens trobem a la vora del precipici és un detall menor. La temptació ens dirà que així que posem un peu en el buit remuntarem el vol impulsats per l'èxit. Mentida. La força de la gravetat ens arrossegarà vertiginosament cap al fons de l'abisme en el moment que ens passem un mil.límetre del punt d'equilibri. Ho va fer amb alguns dels més grans-no farem ara el dolorós exercici de memòria de recordar noms-com per perdonar a altres més modestos.
Quant treball tirat per la borda. David, ningú repararà ja al teu sacrifici. Recordo el primer dia que et vaig veure a Sevilla, en les jornades prèvies al començament de la Volta a Espanya. Tenies els pòmuls tan marcats, era tan acusada teu primesa, que gairebé em vaig espantar. Deies que havia perdut tres quilos; a mi em van semblar més. 
Això és fer moltes "patates fregides" fora, molt, molta feina. Volies millorar en l'escalada. Ho vas aconseguir, però ja ningú pensarà en el teu treball, sinó en ajudes exògenes. Quant sento David no haver pogut, sabut o percebut que necessitaves algú més a prop del que vaig estar. No sé que haguéssim aconseguit, però em queda aquest profund desconsol.
Sabem que és bàsic respectar les regles del joc. Sense elles no hi ha esport, ni èxit que ompli plenament. Hem de demanar perdó i, si s'escau, comprensió als aficionats. Tu per haver caigut en la temptació i jo perquè segurament vaig poder haver fet alguna cosa més perquè les coses fossin d'una altra manera. No ho sé. Han de saber també els molts seguidors del Xacobeo Galícia que hi va haver una feina molt dura després dels èxits assolits per l'equip. Puc assegurar perquè ho vaig viure molt de prop. Ha de saber tot el món que els companys de David són excel lents ciclistes i grans persones, la majoria ara a l'atur, i que es mereixen seguir al pilot professional. I tu, David, saps quant t'estimo. Això no canviarà."
Font: biciciclismo.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada