Obro aquest racó, perque està clar que aquest nanu donarà molt que parlar aquest any i els propers. I ho farà tant per bé, com per malament, ja que no deixa indiferent a ningú. És a dir, una joia mediàtica per qualsevol spònsor...
Tot i que la temporada acaba de començar, v, aquest és el seu botí fins ara, sense comptar els segons llocs a la Classicissima Milan-San Remo, la Strade Bianche i Flandes darrera el Sr. Cancellara.
Fletxa Brabançona, atrapant als escapats tirant tot sol i amb temps per sprintar 3 días de La Panne (1ª Etapa)Gent-Wevelgem 2013
Tirreno Adriático (3ª Etapa) Tirreno Adriático (6ª Etapa)G.P. Città di CamaioreTour de Oman 2013 (3ªetapa) Tour de Oman 2013 (2ªetapa)
El seu Tour 2012
Una de les més espectaculars que li recordo és al Tour de Suissa 2011, opn se la va jugar al perillós descens de Grindewald per atrapar al Cunego
Recul.lant un pèl més...
No hi han paraules per poder agraïr la invitació per part de Cofidis, ni totes les atencions dispensades per part de la Núria del seu equip de Marqueting. Tampoc em voldria oblidar de l'organització de la Volta encapçalada per un omnipresent Rubén Peris per tal de poder veure tota la seva etapa reina (Llanars-Port Ainé) al seient del cotxe del jutge principal de carrera. En total, 217 km 4.600 metres de desnivell+ que ens varen passar volant, veient aquests monstres pujar i baixar ports, perque no va ser un altra cosa durant les més de sis hores que va durar l'etapa.
El Perfil de l'etapa, digne d'un Tour de França, tal i com ens van comentar el Dani Navarro i Luis Angel Maté, mentre es canviaven al seu autocar, massa aviat per tanta etapa.
La Look 695, sense comentaris
Vàrem tenir l'oportunitat de conversar amb Luis Angel Maté i Dani Navarro, moments abans de la cursa a l'interior de l'autocar de l'equip
Sortida desde Llanars, encapçalant Movistar que portaven al líder Valverde
Fins al Coll de la Menrolla, després de Gombrén i amb continus atacs no es forma l'escapada de 23 corredors...
Comença el trànsit dels cotxes de directors d'equip, en tot moment control.lats pel jutge Jose Miguel Aranzábal des del nostre vehicle. Arribem a Guardiola de Berguedà, abans de travessar el Cadí
El pas a peus del Pedraforca nevat, camí de Josa de Cadí, senzillament espectacular
Després de la caiguda de Valverde baixant a La Seu d'Urgell, el pas pel Parc del Segre, serveix per replantejar l'etapa...
L'avituallament sortint de La Seu, també l'aprofitem nosaltres per fer l'entrepà. Astarloza se'ns acosta i deixa anar un: -"Estan buenos los bocatas?" y el xofer Toni (val a dir que un crack al volant) amb confiança li deixa anar: -"mejor que las tabletas..."
Ryder Hesjedal, el més lluitador de tota l'etapa. Quin motor té!! Digne guanyador del Giro l'any passat, segur que aquest any torna a sumar. Quan s'enfilava, era ell qui va tenir encesa l'escapada, servint perque al final el seu company Dan Martin s'emportés l'etapa.
Nicolas Roche, atacaria al coll de Cantó, per treure'ls 50 segons a la baixada. Un bon fixatge pel Contador al Tour, sens dubte.
Descens del Cantó, Hesjedal a cua recuperant forces, després de l'esforç en tot el Cantó. Per davant Roche escapat
L'escapada final pujant Port Ainé, en la que se li va deixar tot el pes al Garmin, finalment el més fort.
Finalment, queden Martin i Herrada
Daniel Martin, ja tot sol encarant els últims quilòmetres
Vídeo dels últims metres de l'arribada
El cotxe del jutge principal, Jose Miguel Aranzábal i el seu conductor Toni Llebot (un crack al volant), als quals també agraïm la seva professionalitat i explicacions en tot moment.
Ara que molts de vosaltres esteu fent les últimes cuetades d'aquest any (possiblement la 100% Tondo hagi suposat la darrera fita de l'any...) deixo la següent gavinetada en l'ambient:
Ja que diuen allò de que "per sembrar s'ha de recollir...", doncs quina millor forma que a menys d'un any vista començar a girar les cames ó alguns sense deixar de fer-ho, amb la ment posada al següent objectiu per finals de l'estiu vinent, tot i esperant que la salut i les forces acompanyin, durant la seva preparació. Es tracta de travessar els Pirineus en bicicleta de carretera, unint les platges de la nostra mediterrània Roses amb la mítica platja de Donosti al Cantàbric. Pel mig, alguns dels ports més mítics dels Pirineus entre barreta i barreta, per acabar amb una remullada al Cantàbric abans de cel.lebrar-ho assaborint les conegudes tapes basques. Amb alguns de vosaltres ja hem començat a posar fil a l'agulla, a d'altres aquí ho deixo damunt de la taula, amb les següents característiques...
De moment es tracta d'una idea força avançada, però tot està per decidir, per la qual cosa si teniu cap proposta pel que fa a recorregut / allotjaments recomanats, etc... no dubteu a deixar-ne la vostra aportació, que de ben segur serà d'agraïr....
Els Euskaltel, sota el castell de Monterrei de Verín -llàstima de no ser-hi aquest estiu- a la jornada de descans...
El recorregut de l'etapa... me'l guardo al calaix per un altre any...
Ja anava sent hora de tornar a veure el Tour de sempre, el que ha fet que sigui el que coneixem:
Arriba la muntanya i arriben els Pirineus (Tourmalet, Luz Ardiden, Aubisque, Plateau de Beille,...)
Tot i el perfil d'avui, estic segur que el primer dia decebrà, menys pels francesos per ser la seva diada nacional -espero que el Chavanel ensenyi el maillot com cal si ja s'ha recuperat i en Voeckler continuarà fent el que ens té acostumat, forma part de l'espectacle habitual de le Grande boucle-.
M'hagués agradat veure al Wiggins com responia aquest any, també al Vinokourov i al Brajkovic, a l'Amets Txurruka i tots els que han quedat pel camí la primera setmana... i mitja (ha estat desesperant!!!) Però pitjor, a part de totes les caigudes atribuïbles segurament als nervis i la mala sort en carrera ha estat sens dubte l'atropellament del Flecha i del Hoogerland. Tant de bo aquest últim pogués defensar el maillot del sarampió aquests dies perque el nano s'ho mereix tot.
Tinc ganes de veure als Euskaltel enmig de la seva "marea naranja" que no els tornaran a faltar, als Movistar movent alguna escapada perque el Rojas sumi punts pel maillot verd (com m'hauria agradat poder animar dissabte a Plateau de Beille al Xavi Tondo aquest any, com ho vàrem fer amb el Purito l'any passat a Pailhères, quin cony de vida!!), però també les Giant del Gesink i els Rabobank bellugar, l'elegancia de'n Basso, al Jens Voight i al Cancellara endurir com animals a les transicions, veure si el Cadel Evans (veterà) o el Peter Velits (jove) no tindran un mal dia aquesta vegada i aspiraran al podi, i com no, els cops d'estaca de'n Contador vs. Schleck's bross. Segur que "l'un per l'altre" i la por fa que els veiem a tots junts fins a 3 qms. de dalt: En Contador ja diu que ataquin els Schleck (tot i que són els millors classificats aparentment), l'Evans va fi i té la crono a favor el penúltim dia,... però la muntanya és una altra cosa i des d'avui promet... De les set vegades que s' ha arribat a Luz Ardiden en quatre han guanyat ciclistes espanyols. Pedro Delgado el primer (1985) y després Dag Otto Lauritzen (1987), 'Lale' Cubino (1988), Miguel Indurain (1990), Richard Virenque (1994), Roberto Laiseka (2001) i Lance Armstrong (2003).
Demà què cal dir de l'Aubisque... i dissabte... serem a Plateau de Beille si podem pujar per veure-ho en directe després d'haver fet els Cols de Chioula i Pradel al matí... C'EST LE TOUR!!!
Carta de agradecimiento de Jens Voigt para los aficionados del País Vasco Esta carta va para todos los aficionados vascos, que siempre están ahí. Siento que he tenido una estrecha relación con los vascos durante los 14 años de mi carrera profesional. Tengo unos recuerdos muy buenos del País Vasco ya que algunos de mis mejores momentos han ocurrido en las colinas del país vasco. Mi primera victoria como profesional fue en Vuelta al País Vasco en 1998. Yo lucía todavía el maillot azul y blanco del equipo Gan. Esta victoria cambió mi carrera profesional para siempre y para mejor. También fue la primera vez que tuve la suerte de vivir la pasión y la equidad de los aficionados vascos.
Fue un día frío y lluvioso, a pesar de ello muchos de ellos vieron en vivo el final de la etapa y un gran número de ellos se quedaron a la ceremonia del podio. Este fue el momento en el que empezó mi amor y respeto con el País Vasco y la gente que vive allí. Desde entonces, siempre he firmado para correr la carrera a pesar de que es una de las más difíciles y complicadas de la temporada. Sin embargo, me encanta volver a mi querido País Vasco.
Recuerdo también cuando tuve el maillot de mejor escalador en el Tour de Francia de 1998, pero solo por un día porque me caí dos veces en la primera etapa de los Pirineos. Casi no podía llegar a la meta y lo perdí, pero los aficionados vascos, una vez más, me apoyaron y me dieron ánimos hasta la meta. Las montañas estaban tapadas con sus banderas y sus camisetas de color naranja, típicas de la afición. Un mar rojo y verde y blanco de sus famosas banderas nacionales.
Y si la afición vasca es famosa por algo, es por ser justa y animar a todo el mundo, incluso a los que se caen y apenas pueden aguantar más. No les importa. Te animan igual que seas el mejor ciclista del mundo y que si vas en el “grupito”. Realmente me gusta y lo agradezco. A lo largo de mis 14 años como ciclista profesional siempre he visto a los aficionados vascos como los fans más apasionados y leales del ciclismo. A veces parece que están casi llorando "¡venga! ¡venga!" y "¡ánimo! ¡ánimo!" Nunca he tenido ningún problema. Siempre hay espacio para que los corredores puedan pasar. Nunca abuchean a nadie. Siempre justos y apasionados. Nunca he visto un aficionado vasco causar problemas ni bloquear la carretera, ni hacer tonterías. Sois unos fans llenos de pasión por este deporte, los fans más leales, más informados y más apasionados. Entendéis y apreciáis el trabajo duro que hacemos en nuestro deporte. La de la semana pasada puede haber sido mi última Vuelta al País Vasco. Quería regalarles, una vez más, una victoria, pero estaba haciendo otro tipo de trabajo. Estaba allí para ayudar a mis capitanes, para ponerles en una buena posición para la última subida. No tuve ni fuerzas, ni la oportunidad de dar más. Pero, como siempre, estaban allí. No importa si hay 5 grados con nieve ni con lluvia, ni sol de verano, siempre son fiables y prestos a echar una mano cuando sufres. Así que, después 14 años dando todo encima de la bici, sólo quería tomar un momento para decir: ¡¡¡Gracias, mis querido aficionados vascos!!! ¡¡¡Gracias de todo corazón por estar ahí y haber sido tan agradables y maravillosos conmigo durante mi carrera!!! MILA ESKER!
VI MARXA BTT " Vila de Roses" Data: Diumenge, 10.04.2011
Lloc de sortida i arribada: pista annexa al pavelló poliesportiu Inscripcions: a partir de les 8 h Sortida: 9 h Recorregut: circuit 40 km. Desnivell: 1.100 m. Hora prevista d’arribada: entre les 11.30 i les 13 h Preus inscripcions: · Inscripció: 12 € (federats) i 18 € (no federats) · Socis del Club Ciclista Roses: inscripció gratuïta ·
El preu de la inscripció dels no federats inclou una assegurança de la Federació Catalana de Ciclisme vàlida per aquesta marxa. Organitza: CLUB CICLISTA ROSES
Aquest diumenge, un any més dia de llambordes per terres belgues: es disputa el Tour de Flandes. Com a mostra un botó: el podi de l'any passat ho diu tot-amb l'espectacle ofert una vegada més per Cancellara... Estaria bé tornar a veure-hi al Flecha aquest any!! Tots els Murs clàssics de la clàssica belga: 1 Tiegemberg Km 70 (750 mts / 5,6% (9% máx.) 2 Nokereberg Km 80 (350 mts / 5,7% (7% max.) Pavé 350 mts 3 Rekelberg Km 127 (800 mts / 4% (9% máx) 5 Kruisberg Km 154 (1.000 mts / 6,5% (9% máx) Pavé 500 mts