—Com va aterrar a casa nostra?—«En els meus primers anys de professional vaig córrer en l'equip Fagor i em vaig fer amic de Pere Muñoz, que ara és el meu veí a Montagut. Llavors vivia a París, però sempre plovia o feia fred i no hi havia muntanyes. De tant en tant, en Pere em convidava a Olot i em vaig enamorar d'aquesta terra, així que vaig decidir traslladar-m'hi amb la família i tot.»
—Es considera, doncs, un català més?
—«Sóc un home de dues cultures. Els meus fills van estudiar aquí, però ara són a Dinamarca, perquè així aprendran per dues bandes, com seu el pare.»
—La seva arribada a la Garrotxa va propiciar l'aterratge gradual de ciclistes. Com els convencia?
—«En els anys noranta, jo era un dels directors de l'equip Motorola, dels Estats Units, (després es va dir US Postal), i en aquella època tots els corredors americans estaven repartits per Europa, molts a França i alguns a Itàlia. Se sentien aïllats. Els vaig recomanar que vinguessin cap aquí. A Girona no hi ha mar, però hi estàs molt a prop; no hi ha muntanyes, però hi estàs molt a prop; no hi ha una gran capital (Barcelona), però hi estàs molt a prop... A més, el clima és boníssim. Els ciclistes no podem demanar res més.»
—A la llarga no vénen només a entrenar-se, sinó que s'hi queden a viure. És com la terra promesa? —«Sí. George Hincapie, Jonathan Vaughters i Christian Vandevelde van ser dels primers i s'hi van quedar. Hincapie, per exemple, té 38 anys i no té cap intenció de retirar-se. La meva teoria és, doncs, que estar-se aquí és bo per a la salut dels ciclistes. Noto, a més, que volen descobrir una nova cultura; no es tracta només d'esport. S'ho agafen com una gran aventura.»
—I a Lance Armstrong, com el va convèncer?
—«Sabia que ell a Niça no hi estava còmode perquè a l'estiu era impossible circular-hi, l'aeroport era lluny i la gent li anava al darrere. Vam coincidir en una cursa aquí a Girona, devia ser la Setmana Catalana, i li vaig ensenyar l'aeroport. ‘Aquí podries venir amb el teu jet privat i tal.' Li anava dient que tot era perfecte fins que va fer el pas.»
—Se'n va penedir?
—«Mai. Poder viure al mig de Girona, al carrer de la Força, i no sentir-se molestat va ser tot un alliberament per a ell. El que més li agrada dels catalans és la discreció. Encara tinc una bona amistat amb ell i m'ho recorda.»
—El següent pas va ser portar tot un equip a Girona?
—«Aquest havia estat sempre el meu somni. Ja ho havia intentat quan estava a l'US Postal. Al final, Jonathan Vaughters –mànager del Garmin– em va escoltar i va engegar aquest projecte. Ell coneix la zona perquè havia viscut a Bellver, i ha estat l'home clau de tot aquest procés.»
—Com s'ho fa un equip dels Estats Units per mantenir tota una infraestructura a milers de quilòmetres, aquí a Girona?
—«Tenim un bufet d'advocats que ens ajuda amb tot el que necessitem: els pisos per als corredors, els cotxes, els magatzems, les escoles per als nens, els jardiners. Els corredors tenen tot el que cal.»
—Quin és el principal benefici d'estar tots junts?
—«El ciclisme és un esport individual, però és necessari estar i sentir-se sempre acompanyat, fins i tot quan no hi ha competició. Crec que això és sa. La intenció era crear un ambient sa en què tots ens donem suport. Els entrenaments en companyia són més eficaços. S'ha creat una gran companyonia entre tots els corredors que hi ha a Girona i als seus voltants, encara que siguin d'altres equips perquè n'hi ha del Saxo Bank, el BMC, el Rabobank, el Radio Shack, etc.»
—El campió del món, Thor Hushovd, gran fitxatge de l'equip aquest any, també vindrà a viure a Girona?
—«No, perquè ell ja té la seva vida familiar a França. Hi ha alguns holandesos que també viuen al seu país. Hi ha èpoques de l'any que sempre estan per aquí entrenant-se. Entre els corredors es deixen els pisos i també tenim acords amb alguns hotels. Sempre que podem reunim tot l'equip a la ciutat.»
—Amb la fusió amb l'antic Cervélo, el Garmin ha de ser aquest any una màquina de guanyar curses?
—«Ara volem que els corredors amb més pes de l'equip agafin la forma per a les clàssiques de primavera. Som optimistes.»
Entrevista a Johnny Weltz - Diari AVUI
Director del Garmin-Cervélo
Els "pioners" gironins
L'actual llista "oficiosa" de pros que sembla ser, corren per Girona, entre ells la majoria del Garmin-Cervelo, que tenen la seu europea en una nau de Vilablareix.
-Michael Barry
-Mike Rogers
-George Hincapie
-Craig Lewis
-Robert Gesink
-Dan Martin,
-Ryder Hesjedal, pujant Rocacorba
-David Millar, afincat en una masia de Pujals de Cavallers a Cornellà de Terri, en un test físic,
-Christian Vandevelde, en la sortida del Tour a Girona
-Denis Van Winden
-Greg Henderson
-Brad Wiggins, fa un parell d'anys entre Cervià i Sant Jordi Desvalls entrenant Contra per equips, -Evelyn Stevens
-Emilia Fahlin
-Tyler Farrar, en acció per Girona -76km/h,
-Juan Jose Haedo
-David Zabriskie
-Dominique Rollin, baixant Mare de Déu del Mont
-Peter Stetina
-Murillo Fisher, brasiler
-Steven Cozza
El punt de trobada és el Pont de Pedra a les 11h o al Bar Boira.
Al capvespre els podeu trobar al Pub irlandès Mc Kiernans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada