Ara que entrarem al mal temps i per si us voleu acostumar (ó continuar) a fer estiraments per evitar lesions...
...Us penjo aquestes sèries d'estiraments per si us interessa:
I aquests amb altres amb vídeo incorporat
.
divendres, 24 de setembre del 2010
dijous, 23 de setembre del 2010
Purito, 1r Catala líder mundial UCI: "A Catalunya no tenim res"
A Parets del Vallès ha estat distingit amb la medalla de la ciutat. El diumenge participarà en una festa popular per promoure l'ús de la bicicleta. Quim Rodríguez, el flamant número u del rànquing mundial, el cap de files de la formació russa Katusha, s'ha convertit en l'orgull de tot un país.
Des de la seva talaia, l'escalador que ha aconseguit triomfs en la Volta, el Tour i la Vuelta, reconeix que el ciclisme català viu el seu moment més dolç però també subratlla que “el fet que tants corredors d'aquí estiguin al màxim nivell no té la menor influència perquè a Catalunya no tenim gens. Tondo, Fletxa, Florencio o jo correm en equips estrangers. I és una llàstima”.
Quim Rodríguez va explicar que va haver de recórrer a les seves influències per aconseguir que David De la Cruz donés el salt a un equip de categoria continental (Caixa Rural) perquè aquí no tenia on anar. L'exemple li ha servit per advertir que “cal intentar donar una sortida als ciclistes que treballen des de la base perquè pot ser que dins de cinc o deu anys no tenim res”. El vallesà va explicar l'ambiciós pla que desplegarà Katusha, amb seu a Itàlia, en el 2011: “Formaran equips en categoria continental, amateur, sub’21, cicle-cross, fèmines i mountain bike. El seu projecte inclou formar a més de 200 corredors. Katusha serà un dels conjunts que millor tracti la base”.
Després d'ampliar el seu contracte amb l'equip rus, una de les primeres decisions que va prendre va ser repescar a Alberto Losada i Dani Moreno “per formar una pinya de cara als grans reptes de la temporada”. Quim Rodríguez va reconèixer que “córrer el Tour i la Vuelta se m'ha fet llarguíssim. Vaig fer una mica de teatre al final perquè anava molt, molt just. De no haver corregut el Tour, segur que hagués tingut més possibilitats de guanyar la Vuelta. Des del 2008 feia el Gir i arribava bé a l'última setmana de la Vuelta, però aquesta vegada l'espurna ha anat baixant”.
L'experiència del 2010 ha estat tan intensa que no la canvia per res del món. Va assumir el lideratge d'un equip que no coneixia, va exercir la seva autoritat des d'una posició desconeguda, va imitar ‘rols’ que hi havia vist en els seus equips anteriors, va prendre decisions delicades i va debutar en el Tour en gran: “Ara ja sé el que és. Ja veurem si torno. En el 2011 vull arriscar-ho tot per intentar guanyar una gran. M'és igual centrar-me en el Giro, el Tour o la Vuelta. Crec que puc aspirar a tot, però haig de ser caut en l'elecció. Primer m'esperaré al fet que presentin els recorreguts de les proves per veure com s'adapta millor les meves condicions. I després aniré a per la victòria”.
Al Katusha li han donat carta blanca. Durant l'hivern pensa treballar el seu punt feble, les cronometrades, tant en l'aspecte tècnic com en el físic. Està convençut que compta amb un bon marge de progressió, imprescindible per fer realitat les seves ambicions. Quim Rodríguez va reconèixer ahir que acabar l'any com a número u és la culminació de “una labor de mesos ja que he hagut d'estar al cent per cent tota la temporada”.
Des de la seva talaia, l'escalador que ha aconseguit triomfs en la Volta, el Tour i la Vuelta, reconeix que el ciclisme català viu el seu moment més dolç però també subratlla que “el fet que tants corredors d'aquí estiguin al màxim nivell no té la menor influència perquè a Catalunya no tenim gens. Tondo, Fletxa, Florencio o jo correm en equips estrangers. I és una llàstima”.
Quim Rodríguez va explicar que va haver de recórrer a les seves influències per aconseguir que David De la Cruz donés el salt a un equip de categoria continental (Caixa Rural) perquè aquí no tenia on anar. L'exemple li ha servit per advertir que “cal intentar donar una sortida als ciclistes que treballen des de la base perquè pot ser que dins de cinc o deu anys no tenim res”. El vallesà va explicar l'ambiciós pla que desplegarà Katusha, amb seu a Itàlia, en el 2011: “Formaran equips en categoria continental, amateur, sub’21, cicle-cross, fèmines i mountain bike. El seu projecte inclou formar a més de 200 corredors. Katusha serà un dels conjunts que millor tracti la base”.
Després d'ampliar el seu contracte amb l'equip rus, una de les primeres decisions que va prendre va ser repescar a Alberto Losada i Dani Moreno “per formar una pinya de cara als grans reptes de la temporada”. Quim Rodríguez va reconèixer que “córrer el Tour i la Vuelta se m'ha fet llarguíssim. Vaig fer una mica de teatre al final perquè anava molt, molt just. De no haver corregut el Tour, segur que hagués tingut més possibilitats de guanyar la Vuelta. Des del 2008 feia el Gir i arribava bé a l'última setmana de la Vuelta, però aquesta vegada l'espurna ha anat baixant”.
L'experiència del 2010 ha estat tan intensa que no la canvia per res del món. Va assumir el lideratge d'un equip que no coneixia, va exercir la seva autoritat des d'una posició desconeguda, va imitar ‘rols’ que hi havia vist en els seus equips anteriors, va prendre decisions delicades i va debutar en el Tour en gran: “Ara ja sé el que és. Ja veurem si torno. En el 2011 vull arriscar-ho tot per intentar guanyar una gran. M'és igual centrar-me en el Giro, el Tour o la Vuelta. Crec que puc aspirar a tot, però haig de ser caut en l'elecció. Primer m'esperaré al fet que presentin els recorreguts de les proves per veure com s'adapta millor les meves condicions. I després aniré a per la victòria”.
Al Katusha li han donat carta blanca. Durant l'hivern pensa treballar el seu punt feble, les cronometrades, tant en l'aspecte tècnic com en el físic. Està convençut que compta amb un bon marge de progressió, imprescindible per fer realitat les seves ambicions. Quim Rodríguez va reconèixer ahir que acabar l'any com a número u és la culminació de “una labor de mesos ja que he hagut d'estar al cent per cent tota la temporada”.
Surt de la Vuelta com hi havia previst, amb la condició de número u de la Unió Ciclista Internacional. La seva victòria d'etapa en Peña Cabarga, el mallot de líder de la carrera i la cambra posada de la classificació final per darrera de l'italià Vincenzo Nibali, Ezequiel Mosquera i Peter Velitz, li han donat 69 punts més que a Alberto Contador, el guanyador del Tour. És la primera vegada que un ciclista català aconsegueix un estatus que premia la regularitat. I el que és millor, acabarà l'any com a líder del rànquing UCI. El fet que Comptador hagi donat per finalitzada la temporada i que el cap de files de Katusha disposi de 148 punts d'avantatge sobre Luis León Sánchez, li situen a una distància inassolible per a la resta. La formació russa, en el seu segon any d'existència, pensa rendibilitzar amb magnificència l'etiqueta de nombre 1 mitjançant una important campanya publicitària. A Llombardía, el 16 d'octubre, el ciclisme internacional li rendirà tribut en la cerimònia anual: “Hi ha victòries en la vida que queden per sempre i aquesta és una d'elles. El 2010 serà inoblidable. Per a mi no hi ha millor premio que aquest, que reconeguin que has estat el millor durant tota una temporada”, diu el ciclista.
Però la factura no ha trigat a arribar. Quim Rodríguez ha renunciat al Campionat del Món que es disputarà el 3 d'octubre a Austràlia. L'escalador de Parets del Vallés es va reunir amb el seleccionador, José Luis De Santos per comunicar-li que havia acabat la Volta esgotat i que no se sentia en condicions d'ajudar a Oscar Freire en una clàssica d'eliminació. El seu calendari ha estat devastador: “El més fàcil hauria estat callar i córrer, però José Luis m'ha agraït la meva sinceritat. La veritat no podia anar amb aquestes sensacions”. Rubén Plaza el substituirà i Ivan Gutiérrez passarà a disputar la contrarellotge.
Al TÚNEL DEL VENT...
Quim es prendrà un respir per gaudir de la família, a pesar que el treball se li amuntega: “Jo només dic que en el 2011 veureu un corredor diferent. El que va ocórrer en Peñafiel no tornarà a passar. Vaig entrenar en contrarellotge fins al Tour però després em vaig relaxar, perquè anem a enganyar-nos. En aquella etapa vaig haver d'adaptar-me jo a la ‘bici’ i això no pot ser. A Katusha són conscients que cal millorar aquest aspecte, així que anirem al túnel del vent, no sé si a Sant Diego o a Vitòria, a l'Epsilon de Joan Viladelprat, i d'acord amb el resultat modificarem la posició per dissenyar una ‘bici’ a mesura. A partir d'aquí, sessions de velòdrom i treball tècnic.
Al 2011 encara seré més ambiciós, però necessito temps. Triaré el meu programa d'acord amb els recorreguts de les tres grans”.
Rànquing mundial UCI
1. Joaquim Rodriguez (Katusha) 551 punts
2. Alberto Contador ( Astana) 482
2. Alberto Contador ( Astana) 482
3. Luis Leon Sanchez ( C. d’Epargne) 403
4. Cadel Evans (Austràlia / BMC) 390
5. Robert Gesink (Hol / Rabobank) 369
6. Vincenzo Nibali (It/ Liquigas) 340
7. Philippe Gilbert (Belg / Omega Pharma) 337
8. Ryder Hesjedal (Canadà / Garmin) 307
9. Tyler Farrar (O.S. / Garmin) 306
10. A.Vinokourov (Kazakhstan / Astana) 283
11. Samuel Sanchez (Euskaltel) 261
12. Andy Schleck (Lux / Saxo Bank) 258
13. Fabian Cancellara (Swit / Saxo Bank) 254
14. Frank Schleck (Lux / Saxo Bank) 230
15. Edvald Boasson Hagen (Nor/Sky) 228
16. Denis Menchov (Rússia / Rabobank) 221
20. Ivan Basso (It /Liquigas) 206
28. Xavier Tondo (Cervelo) 171
30. Carlos Sastre (Cervelo) 162
EQUIPS
1. Astana (Kazakhstan) 986 points
2. Liquigas (Italy) 946
3. Saxo Bank (Denmark) 945
(Diari Sport, 23.09.10)
dissabte, 18 de setembre del 2010
Mosquera i Xacobeo Galicia, imos indo imos vendo
Ezequiel Mosquera ha tornat a mostrar-se com el gran lluitador que és per, finalment poder imposar-se en una gran etapa-la seva primera. El Xacobeo ha estat sense cap mena de dubtes, el gran animador de la Vuelta, junt amb "Purito" Rodríguez - que amb Xavi Tondo, entren al Top Ten final. Aquest any però, ha servit a alguns dels seus corredors per aconseguir ofertes temptadores que, unit al que està tardant la Xunta a confirmar la continuïtat de l'equip, farà que els veiem amb uns altres colors aviat. 
S´acaba imposant l'italià Niballi, que es presenta com un altre candidat a lluitar amb Contador i Schleck al futur.Entrevista la Bola
Entrevista Madrid
Capítol a banda pel seu equip, encapçalat per un David Garcia que ha estat tot generositat renunciant a posicions d'honor per a donar suport al seu cap de files, tot i l'estat de forma en que s'ha mostrat (venia a la Volta amb 3 kgrs. menys que altres temporades). Finalment acaba l'11è., a punt d'anar convocat al Mundial d'Austràlia. Te vàries ofertes i no continuarà al projecte de renovació de l'equip.
Entrevista Madrid
Capítol a banda pel seu equip, encapçalat per un David Garcia que ha estat tot generositat renunciant a posicions d'honor per a donar suport al seu cap de files, tot i l'estat de forma en que s'ha mostrat (venia a la Volta amb 3 kgrs. menys que altres temporades). Finalment acaba l'11è., a punt d'anar convocat al Mundial d'Austràlia. Te vàries ofertes i no continuarà al projecte de renovació de l'equip.
Serafín Martínez, incansable segon de la muntanya darrera Moncoutie
Gonzalo Rabuñal, incansable fins al darrer dia en vàries escapades i enfilant el grup quant la carretera pujava.
Marcos Garcia
dimecres, 15 de setembre del 2010
La Bola del Món en 38"
Sembla el títol del llibre, però serà el desenllaç d'aquesta edició de la Vuelta a Espanya. És el que aparentment li falta a l'Ezequiel Mosquera aquest proper dissabte per a inscriure el seu nom entre els grans del ciclisme, un cop "Purito" ha quedat desbancat de la lluita per la General. Segur que ell mateix, junt amb d'altres escaladors com Sastre, Schleck, els Euskaltel i el propi conjunt Xacobeo seran de gran ajuda per torpedejar al Nibali des del darrera i que el modest ciclista gallec s'emporti aquest triomf final tant merescut cap a la seva terra, que seria el millor fi de festa en aquest any de Xacobeo-spònsor de l'equip. 
Podria imposar-se a la General sense haver guanyat cap etapa encara en la ronda espanyola, després d'haver-ho lluitat tant, però en aquest cas el premi seria multiplicat. 
Haurem d'esperar a dissabte, amb permís de les 2 etapes per Castella pel mig, però l'italià tot i que desinflant-se poc a poc, serà un ós amb el Kreuziger al costat. Carretera i desnivell en sobra perque es vegi un ettappone dels que fan afició.
dilluns, 13 de setembre del 2010
EUSKALTEL "IS DIFFERENT" i PURITO TAMBÉ
Que el ciclisme, per sort, és diferent al futbol tots ja ho sabíem. Però que dins el ciclisme hi ha un equip diferent als altres, és una obvietat. Com a prova, la carta que els membres de l'Euskaltel escrivien als seus seguidors aquest matí, abans de que el Mikel Nieve guanyés l'etapa reina de La Vuelta avui i redactada pel Pablo Urtasun:
"Ha sido un fin de semana duro, muy duro. Las salidas de las etapas han sido muy rápidas, hemos ido a mil todo el día, incluso el domingo la climatología fue adversa, agua, viento, frío y final complicado, extenuante. Pero para Euskaltel Euskadi la dificultad ha sido otra. Psicológica, mental. Las heridas de nuestros compañeros, de nuestros amigos, aún nos escuecen, aún nos sangran.
Cuando ves que todo el sacrificio, el trabajo y el sufrimiento de un equipo, de un gran equipo como éste, y en especial el de Igor y Egoi, los elimina de un plumazo la Diosa fortuna, parece que todo se acaba. Y en ese momento es cuando entran en juego nuestros socios, la afición, los amantes del ciclismo. Esos seguidores fieles que incesantemente nos han dado ánimos, aliento, diciéndoso una y mil veces que levantemos el ánimo, que la cabeza bien alta. Nos han aplaudido más que nunca, si cabe. Han compartido nuestro dolor, nuestro pesar y nos ha mostrado su cariño. Lo mismo que los patrocinadores del equipo, que con sus visitas en persona, sus llamadas y sus mensajes de ánimo han logrado que nos sintamos más orgullosos, si cabe, de vestir este maillot.
A esos socios que tanto nos han arropado, a esa afición que tanto nos ha empujado, a esos patrocinadores que tanto nos han apoyado, quisieramos con esta breve y sentida nota mostrar nuestro más sincero agradecimiento, el de todos los que formamos este proyecto tan especial, el de toda la familia naranja. A toda esa gente que, compartido, ha hecho de nuestro sufrimiento algo más llevadero, menos doloroso.
Ya no están Egoi e Igor, pero volverán y lo harán con la misma ilusión y ganas de seguir haciendo su labor tan bien, como lo han estado haciendo hasta ahora. Y también os decimos que nos recuperaremos, que seguiremos hasta Madrid con otros objetivos, otros retos, otras ilusiones. Pero gracias a vosotros patrocinadores, socios y aficionados, lo volveremos a hacer con todas las fuerzas que nos quedan, con toda la ilusión para acabar esta Vuelta como vosotros nos habeis enseñado, como nuestros compañeros se lo merecen: con la cabeza bien alta."
Evidentment, no veig al capità del Barça escrivint mai quelcom semblant després de perdre contra l'Hèrcules per exemple, però tampoc a l'Andy Schleck després de les cerveses de l'altre dia, ni a tants d'altres...
Cuando ves que todo el sacrificio, el trabajo y el sufrimiento de un equipo, de un gran equipo como éste, y en especial el de Igor y Egoi, los elimina de un plumazo la Diosa fortuna, parece que todo se acaba. Y en ese momento es cuando entran en juego nuestros socios, la afición, los amantes del ciclismo. Esos seguidores fieles que incesantemente nos han dado ánimos, aliento, diciéndoso una y mil veces que levantemos el ánimo, que la cabeza bien alta. Nos han aplaudido más que nunca, si cabe. Han compartido nuestro dolor, nuestro pesar y nos ha mostrado su cariño. Lo mismo que los patrocinadores del equipo, que con sus visitas en persona, sus llamadas y sus mensajes de ánimo han logrado que nos sintamos más orgullosos, si cabe, de vestir este maillot.
A esos socios que tanto nos han arropado, a esa afición que tanto nos ha empujado, a esos patrocinadores que tanto nos han apoyado, quisieramos con esta breve y sentida nota mostrar nuestro más sincero agradecimiento, el de todos los que formamos este proyecto tan especial, el de toda la familia naranja. A toda esa gente que, compartido, ha hecho de nuestro sufrimiento algo más llevadero, menos doloroso.
Ya no están Egoi e Igor, pero volverán y lo harán con la misma ilusión y ganas de seguir haciendo su labor tan bien, como lo han estado haciendo hasta ahora. Y también os decimos que nos recuperaremos, que seguiremos hasta Madrid con otros objetivos, otros retos, otras ilusiones. Pero gracias a vosotros patrocinadores, socios y aficionados, lo volveremos a hacer con todas las fuerzas que nos quedan, con toda la ilusión para acabar esta Vuelta como vosotros nos habeis enseñado, como nuestros compañeros se lo merecen: con la cabeza bien alta."
Evidentment, no veig al capità del Barça escrivint mai quelcom semblant després de perdre contra l'Hèrcules per exemple, però tampoc a l'Andy Schleck després de les cerveses de l'altre dia, ni a tants d'altres...
***
El que també és d'una raça a part és el "Purito", que torna a tocar la Vuelta -amb permís de la crono de Peñafiel, el Niballi i la "Bola del Mundo". Seria el primer ciclista català en guanyar-la, haurem d'esperar a diumenge. 
***
Per la seva banda, l'Àlvaro Pino es va mostrar molt crític amb l'actitud del seu cap de files al final de l'etapa (cliqueu l'enllaç)
Orgull Xacobeo
No són l'equip amb més pressupost (segurament la fitxa del Cancellara és més alta), ni molt menys la plantilla més gran (amb 16 corredors afronten tota la temporada), ni els més coneguts, ni el que té el maillot més vistòs (de fet són discrets, fins i tot amb el blanc i blau del seu conjunt), de fet, a hores d'ara encara no saben quin serà el seu futur l'any vinent, ja que la Xunta està acabant de negociar amb un sponsor privat perque es faci càrrec de bona part del pressupost. Però el que si es guanyen amb molt d'esforç i any rera any, és el reconeixement del món ciclista i en especial de tota la seva afició gallega a qui representen i en fan bandera amb orgull. 
En un ciclisme professional actual, en el que abans de pujar un pinyó s'ha d'ajustar el volum dels "pinganillos" i en el que tot està estudiat i premeditat, són els únics que encara semblen funcionar per sensacions, caràcter o impulsos; en definitiva, com quant el seu mateix director Àlvaro Pino guanyava una Vuelta imposant-se en una crono "amb un parell...". És ell mateix qui els ha inculcat aquest esperit d'equip en el que preval aquest any col.locar l'Ezequiel Mosquera al podi per damunt d'altres premis menors, com serien potser una etapa d'algun d'ells o el mateix maillot de la muntanya, que té a tocar el Serafín Martínez Acevedo.
Mostra d'això va ser la quantitat de banderes i suport que van tenir ahir a la pujada als Lagos, on van tornar a brillar des de l'inici de l'ascensió. L'esforç de tot el conjunt des de baix per marcar un bon ritme, el punt generós del Gonzalo Rabuñal quant ja no tenia més cames, la presencia en tot moment del David Garcia al costat d'un Ezequiel Mosquera que, quant la carretera s'enfila demostra que amb il.lusió i tenacitat tot és possible:
Fins i tot assolir un podi que als últims anys, l'infortuni sempre li ha privat. Tant de bo avui en l'etapa reina, es pugués imposar en una etapa que tant se la mereix. Per ganes segur que no serà amb un perfil que tenen més que reconegut.
Són ja, una rèplica millorada de l'Euskaltel, un equip del poble i pel poble. Propers sempre a tots els que se'ls acosta, i us en puc donar constancia, ja que va ser el propi Gonzalo Rabuñal qui em va compartir els seus llocs d'entrenament ja que, evidentment ells no necessiten concentrar-se ni als Alps ni a Sierra Nevada: com a casa i a prop dels seus no entrenen enlloc:
Se'ls pot veure pel Balneari gallec de Mondariz en pretemporada, per les humides carreteres de les Ries Baixas en ple hivern, fent el Camí de Santiago tots junts fent equip i especialment sumant desnivells per la Collada Trevinca, frontera d'Orense amb Lleó. En definitiva, un equip modest i molt proper, dels que agraeixen sempre els ànims i ho fan amb l'única manera que saben fer-ho: humiltat i molt, molt d'esforç. Aquesta feina però ja comença a tenir els seus fruits, com són les presel.leccions del Gustavo Cesar Veloso y el propi David García pels Mundials d'Australia. 
Cal destacar també que la creació de la Fundació de Ciclisme Gallec va nèixer l'any 2006 gracies a l'empenta de l'ex-futbolista Valery Karpin, a banda de la Conselleria de Cultura i Esports qui ho va declarar d'interès gallec. Estaria be que agafés l'exemple la Generalitat (el dia que els pressupostos no es perdin en desviaments i varis...) i els Tondo, Florencio, Purito, Flecha, etc... no haguessin d'emigrar com ho ha fet sempre el gallec en la seva història. Ara però, es queden a casa i llueixen amb orgull els colors de la seva terra, promocionant-la allà on van.
Cal destacar també que la creació de la Fundació de Ciclisme Gallec va nèixer l'any 2006 gracies a l'empenta de l'ex-futbolista Valery Karpin, a banda de la Conselleria de Cultura i Esports qui ho va declarar d'interès gallec. Estaria be que agafés l'exemple la Generalitat (el dia que els pressupostos no es perdin en desviaments i varis...) i els Tondo, Florencio, Purito, Flecha, etc... no haguessin d'emigrar com ho ha fet sempre el gallec en la seva història. Ara però, es queden a casa i llueixen amb orgull els colors de la seva terra, promocionant-la allà on van.Tant de bo, assoleixin en aquesta Volta tots els seus objectius i els propers anys els continuem gaudint per les carreteres.
Font Fotografies:
diumenge, 12 de setembre del 2010
AUPA TXAPELDUN
Veure el resultat de la caiguda d'ahir mentre defensava el seu liderat a peu de l'ascensió a Peña Cabarga, em va recordar la tant comentada caiguda del Beloki al Tour...La diferencia aquest cop, és que l'Igor Anton encara té a les cames molts podis a celebrar.
AUPA TXAPELDUN !!!
dijous, 9 de setembre del 2010
Tondo: de la cua de l'atur al podi de la volta?
(Font: EL CORREO.COM)
El 20 de enero de 2004 Xavier Tondo estaba en la cola del paro. Había debutado un año antes como profesional en el equipo Parternina. No duró. Y a cola más larga. «Recuerdo que ese día sólo pensaba en ser seguir siendo ciclista. Era y es mi sueño. Y el día que deje de ser profesional, seguiré siendo ciclista». Tondo es un apellido italiano afincado desde hace tiempo en Cataluña y hoy es uno de los dorsales con luz propia de la Vuelta: el tercero de la general, a un minuto de Antón. Va para 32 años, no conoce el Tour y apenas la Vuelta. Su experiencia le viene de otra fuente. De aquellos inviernos en la cadena de producción de una fábrica de cereales en Valls, cuando tenía 18 años y hasta que cumplió 24. «Hacía un poco de todo. Como era el chico de los inviernos, un año me tocaba empaquetar cereales; otras veces cargaba camiones». Así era su pretemporada. A la antigua. Así es Tondo, la vieja esencia de este deporte. Eso a lo que él llama «pasión».A Contador siempre le preguntan por la cicatriz que, como una diadema de puntos, le cruza el cráneo. A Tondo casi nadie le pregunta por el tremendo tajo que recorre una de sus piernas. También la profundidad de las heridas depende de la fama. «A mí, la cicatriz me recuerda todo lo que pasé». Mucho: en una Vuelta al Ampurdá amateur se tronzó el hueso más largo, el fémur. Le costó dos años juntar los trozos partidos. «Eso me hizo más fuerte. Te das cuenta de que hay que luchar siempre».Tondo es un ciclista «cauteloso». Los tropezones le han enseñado a frenar. Pero no hay freno para la mala suerte. En la pasada Vuelta a Polonia, carrera previa a la ronda española, se fue al suelo cuando iba tirando del pelotón. «Nunca sabes dónde te espera la mala suerte», dice chasqueado. Apenas tenía tiempo para reparar su clavícula rota antes de la Vuelta. «Me motivó haber pasado antes por cosas así». Se subió casi de inmediato al rodillo de casa. Bajo techo. Así estuvo doce días. El rodillo es una máquina de tortura. «Eso dicen, pero yo soy adicto. Caada mañana hago media hora en ayunas. Y con la lesión hice unas tres horas diarias. Es pesado, pero si te motivas lo haces. Al acabar cada sesión te sientes satisfecho».Tondo tiene el impulso que da la cola del paro. «Sé que tengo que ser duro conmigo mismo para afrontar una carrera como la Vuelta a España. No me quejo. Al revés. Ser ciclista es mi sueño desde pequeño y hacer tres horas de rodillo no es nada comparado con trabajar ocho horas en una fábrica». Del desempleo le sacó el maillot del equipo portugés. Barbot. Modesto. Soportó luego las penurias del conjunto catalán Ángel Mir. Pero el ciclismo de esta comunidad agoniza. «Hace unos años algún partido político prometió que si entraba en el gobierno apoyaría la creación de un equipo catalán, el estilo del Euskaltel, pero lo olvidó cuando ya estuvo gobernando. Por eso que es una batalla perdida».Regresó a Portugal. En el exilio, sonó poderoso el nombre de Tondo: ganó la Vuelta a Portugal. Y de allí le sacó en el euipo Relax. Ya con casi 30 años. Supo esperar hasta que le dieron el salvoconducto para volver. Tiene un secreto para su empeño: «Me sigue motivando ponerme un dorsal». Su pasión. «Ya me gustaría correr un Tour de Flandes. Y debutar en el Tour». Un debutante tardío.Un forofo. No desconecta del ciclismo. Ve desde el sofá todas las imágenes del Tour. Se emociona. Reúne a sus amigos en el taller de su casa y les monta y desmonta las bicicletas. «Disfruto ajustando los radios de una rueda para salir a entrenarme». Correr la Vuelta no es su trabajo, sino un «privilegio». En compañía de Sastre, el otro líder del Cervélo y uno de su modelos. También han sidos sus maestros Cuesta, Llaneras, Martínez Oliver y Francis Cabello, su entrenador. «De todos ellos he aprendido a valorar la pasión por este deporte». Un alumno con edad de profesor.El próximo año su ilusión vestirá el maillot del Movistar, el nuevo equipo de Unzúe. Tondo suspira con solo escucharlo. Estará dentro de la estructura que fabricó a Induráin. Al fin. Quiso ser ciclistas al ver a Induráin y en 2011 llevará su uniforme. En su casco, luce la X de su nombre y el símbolo de infinito. Le gusta. No se pone límites. Tampoco en esta Vuelta. «Solo quiero ver hasta dónde puedo llegar sin caídas ni problemas. Para saber por dónde puede ir mi futuro». A Tondo no le cuenta su edad. Viene del paro y no quiere jubilarse.
El 20 de enero de 2004 Xavier Tondo estaba en la cola del paro. Había debutado un año antes como profesional en el equipo Parternina. No duró. Y a cola más larga. «Recuerdo que ese día sólo pensaba en ser seguir siendo ciclista. Era y es mi sueño. Y el día que deje de ser profesional, seguiré siendo ciclista». Tondo es un apellido italiano afincado desde hace tiempo en Cataluña y hoy es uno de los dorsales con luz propia de la Vuelta: el tercero de la general, a un minuto de Antón. Va para 32 años, no conoce el Tour y apenas la Vuelta. Su experiencia le viene de otra fuente. De aquellos inviernos en la cadena de producción de una fábrica de cereales en Valls, cuando tenía 18 años y hasta que cumplió 24. «Hacía un poco de todo. Como era el chico de los inviernos, un año me tocaba empaquetar cereales; otras veces cargaba camiones». Así era su pretemporada. A la antigua. Así es Tondo, la vieja esencia de este deporte. Eso a lo que él llama «pasión».A Contador siempre le preguntan por la cicatriz que, como una diadema de puntos, le cruza el cráneo. A Tondo casi nadie le pregunta por el tremendo tajo que recorre una de sus piernas. También la profundidad de las heridas depende de la fama. «A mí, la cicatriz me recuerda todo lo que pasé». Mucho: en una Vuelta al Ampurdá amateur se tronzó el hueso más largo, el fémur. Le costó dos años juntar los trozos partidos. «Eso me hizo más fuerte. Te das cuenta de que hay que luchar siempre».Tondo es un ciclista «cauteloso». Los tropezones le han enseñado a frenar. Pero no hay freno para la mala suerte. En la pasada Vuelta a Polonia, carrera previa a la ronda española, se fue al suelo cuando iba tirando del pelotón. «Nunca sabes dónde te espera la mala suerte», dice chasqueado. Apenas tenía tiempo para reparar su clavícula rota antes de la Vuelta. «Me motivó haber pasado antes por cosas así». Se subió casi de inmediato al rodillo de casa. Bajo techo. Así estuvo doce días. El rodillo es una máquina de tortura. «Eso dicen, pero yo soy adicto. Caada mañana hago media hora en ayunas. Y con la lesión hice unas tres horas diarias. Es pesado, pero si te motivas lo haces. Al acabar cada sesión te sientes satisfecho».Tondo tiene el impulso que da la cola del paro. «Sé que tengo que ser duro conmigo mismo para afrontar una carrera como la Vuelta a España. No me quejo. Al revés. Ser ciclista es mi sueño desde pequeño y hacer tres horas de rodillo no es nada comparado con trabajar ocho horas en una fábrica». Del desempleo le sacó el maillot del equipo portugés. Barbot. Modesto. Soportó luego las penurias del conjunto catalán Ángel Mir. Pero el ciclismo de esta comunidad agoniza. «Hace unos años algún partido político prometió que si entraba en el gobierno apoyaría la creación de un equipo catalán, el estilo del Euskaltel, pero lo olvidó cuando ya estuvo gobernando. Por eso que es una batalla perdida».Regresó a Portugal. En el exilio, sonó poderoso el nombre de Tondo: ganó la Vuelta a Portugal. Y de allí le sacó en el euipo Relax. Ya con casi 30 años. Supo esperar hasta que le dieron el salvoconducto para volver. Tiene un secreto para su empeño: «Me sigue motivando ponerme un dorsal». Su pasión. «Ya me gustaría correr un Tour de Flandes. Y debutar en el Tour». Un debutante tardío.Un forofo. No desconecta del ciclismo. Ve desde el sofá todas las imágenes del Tour. Se emociona. Reúne a sus amigos en el taller de su casa y les monta y desmonta las bicicletas. «Disfruto ajustando los radios de una rueda para salir a entrenarme». Correr la Vuelta no es su trabajo, sino un «privilegio». En compañía de Sastre, el otro líder del Cervélo y uno de su modelos. También han sidos sus maestros Cuesta, Llaneras, Martínez Oliver y Francis Cabello, su entrenador. «De todos ellos he aprendido a valorar la pasión por este deporte». Un alumno con edad de profesor.El próximo año su ilusión vestirá el maillot del Movistar, el nuevo equipo de Unzúe. Tondo suspira con solo escucharlo. Estará dentro de la estructura que fabricó a Induráin. Al fin. Quiso ser ciclistas al ver a Induráin y en 2011 llevará su uniforme. En su casco, luce la X de su nombre y el símbolo de infinito. Le gusta. No se pone límites. Tampoco en esta Vuelta. «Solo quiero ver hasta dónde puedo llegar sin caídas ni problemas. Para saber por dónde puede ir mi futuro». A Tondo no le cuenta su edad. Viene del paro y no quiere jubilarse.
Un podi que reconeixeria als modestos
La Vuelta ha arribat a la muntanya i comença a clarificar els que hi poden ser al podi i també els que s'hauran quedat pel camí, (Menchov, Kreuziger, Andy Schleck, Sastre ?) - confirmant un any més que afrontar-la després del Tour pesa més del compte a les cames. Excepció d'això és el "Purito", tot i que s'haurà de veure després del defalliment d'ahir a Pal.Tant de bo el podi se'l reparteixin els d'aquí (Tondo i Purito), que reconeixeria una carrera sempre supeditada als seus caps de files, així com a l'Ezequiel Mosquera per exemple de superació i per l'esforç i tenacitat de tot el seu equip Xacobeo (que de pas ajudaria a la continuïtat de l'equip, que penja d'un fil un any més). Costarà em sembla en el futur tornar a repetir una oportunitat com la que tenen perque els Contador, Valverde, Schleck, Basso i els propis Anton i Niballi els tornarem a veure a dalt repetides vegades.
L'ordre al podi que la carretera, l'Igor Anton i el Niballi (que ja tindran prou ocasions per pujar-hi) dictin sort.
dissabte, 4 de setembre del 2010
RACONS DE MÓN...
Us deixo aquestes postals, per si mai us hi perdeu...
Al Marroc, Dades Gorge...
A Noruega, Trollstigverein "la Carretera dels Trolls"), una peligrosa carretera qüasi arrancada de la roca la construcció de la qual va costar vint anys (del 1916 a 1936), y talla l'esplendid vall d'Isterdal, a la seva dreta s'alcen els Karintind (1544m), Dronningen, (1614m), Kongen (1786m), Bispen (1643m)y a l'esquerra el Trolltind (1797m). En tot el recorregut de baixada ens acompanya la cascada Stigfossen.
A Noruega, Trollstigverein "la Carretera dels Trolls"), una peligrosa carretera qüasi arrancada de la roca la construcció de la qual va costar vint anys (del 1916 a 1936), y talla l'esplendid vall d'Isterdal, a la seva dreta s'alcen els Karintind (1544m), Dronningen, (1614m), Kongen (1786m), Bispen (1643m)y a l'esquerra el Trolltind (1797m). En tot el recorregut de baixada ens acompanya la cascada Stigfossen.
Això sí... no hi aneu en autocar:
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)