Orgull Xacobeo

No són l'equip amb més pressupost (segurament la fitxa del Cancellara és més alta), ni molt menys la plantilla més gran (amb 16 corredors afronten tota la temporada), ni els més coneguts, ni el que té el maillot més vistòs (de fet són discrets, fins i tot amb el blanc i blau del seu conjunt), de fet, a hores d'ara encara no saben quin serà el seu futur l'any vinent, ja que la Xunta està acabant de negociar amb un sponsor privat perque es faci càrrec de bona part del pressupost. Però el que si es guanyen amb molt d'esforç i any rera any, és el reconeixement del món ciclista i en especial de tota la seva afició gallega a qui representen i en fan bandera amb orgull.

En un ciclisme professional actual, en el que abans de pujar un pinyó s'ha d'ajustar el volum dels "pinganillos" i en el que tot està estudiat i premeditat, són els únics que encara semblen funcionar per sensacions, caràcter o impulsos; en definitiva, com quant el seu mateix director Àlvaro Pino guanyava una Vuelta imposant-se en una crono "amb un parell...". És ell mateix qui els ha inculcat aquest esperit d'equip en el que preval aquest any col.locar l'Ezequiel Mosquera al podi per damunt d'altres premis menors, com serien potser una etapa d'algun d'ells o el mateix maillot de la muntanya, que té a tocar el Serafín Martínez Acevedo.

Mostra d'això va ser la quantitat de banderes i suport que van tenir ahir a la pujada als Lagos, on van tornar a brillar des de l'inici de l'ascensió. L'esforç de tot el conjunt des de baix per marcar un bon ritme, el punt generós del Gonzalo Rabuñal quant ja no tenia més cames, la presencia en tot moment del David Garcia al costat d'un Ezequiel Mosquera que, quant la carretera s'enfila demostra que amb il.lusió i tenacitat tot és possible:

Fins i tot assolir un podi que als últims anys, l'infortuni sempre li ha privat. Tant de bo avui en l'etapa reina, es pugués imposar en una etapa que tant se la mereix. Per ganes segur que no serà amb un perfil que tenen més que reconegut.

Són ja, una rèplica millorada de l'Euskaltel, un equip del poble i pel poble. Propers sempre a tots els que se'ls acosta, i us en puc donar constancia, ja que va ser el propi Gonzalo Rabuñal qui em va compartir els seus llocs d'entrenament ja que, evidentment ells no necessiten concentrar-se ni als Alps ni a Sierra Nevada: com a casa i a prop dels seus no entrenen enlloc:

Se'ls pot veure pel Balneari gallec de Mondariz en pretemporada, per les humides carreteres de les Ries Baixas en ple hivern, fent el Camí de Santiago tots junts fent equip i especialment sumant desnivells per la Collada Trevinca, frontera d'Orense amb Lleó. En definitiva, un equip modest i molt proper, dels que agraeixen sempre els ànims i ho fan amb l'única manera que saben fer-ho: humiltat i molt, molt d'esforç. Aquesta feina però ja comença a tenir els seus fruits, com són les presel.leccions del Gustavo Cesar Veloso y el propi David García pels Mundials d'Australia. Cal destacar també que la creació de la Fundació de Ciclisme Gallec va nèixer l'any 2006 gracies a l'empenta de l'ex-futbolista Valery Karpin, a banda de la Conselleria de Cultura i Esports qui ho va declarar d'interès gallec. Estaria be que agafés l'exemple la Generalitat (el dia que els pressupostos no es perdin en desviaments i varis...) i els Tondo, Florencio, Purito, Flecha, etc... no haguessin d'emigrar com ho ha fet sempre el gallec en la seva història. Ara però, es queden a casa i llueixen amb orgull els colors de la seva terra, promocionant-la allà on van.

Tant de bo, assoleixin en aquesta Volta tots els seus objectius i els propers anys els continuem gaudint per les carreteres.

Font Fotografies:

Fundación Ciclismo Gallego - Xacobeo Galicia